Ha d’haver pas­sat per una sèrie de fil­tres que comen­cen als 10, 11, 12 anys. Hi ha gent que té fusta de líder. No sé ben bé com es fan. Edu­cació, genètica... però de ben petits ja es comen­cen a reconèixer. I aquests fil­tres, afe­git a ganes de lide­rar, con­sistència, tenir molt clar l’ordre i importància de les coses, saber que l’equip va pri­mer... tot això quan arri­bes al pri­mer equip, si ho tens, et fa capità. De tot el que he dit, el més impor­tant és la con­sistència.

Perquè no en té tot­hom. En el món del fut­bol d’elit és difícil sor­tir de la bom­bo­lla indi­vi­dual, i els capi­tans sí que en sur­ten. I ho fan cons­tant­ment.

Tots els capi­tans han hagut de pas­sar mol­tes coses i se’ls ha de pro­var de mol­tes mane­res; és molt difícil tro­bar un capità que s’equi­vo­qui, que sigui ego­ista, és incon­ce­bi­ble. Crec que per això Piqué no va ser capità. Amb els anys que va estar en el Barça, ja fos per elecció d’entre­na­dor o votació de ves­ti­dor, esco­llien gent que els repre­sen­tava bé. A Piqué, jo el conec bé, no dic que sigui mala per­sona ni de bon tros. Però és rebel, i bro­mista, té puja­des i bai­xa­des, i això no dona per ser capità.

Depèn de les èpoques, de l’entre­na­dor, de com està el club. Cada situ­ació reque­reix algú en con­cret. Jo, dels que he entre­vis­tat per al lli­bre, em quedo amb dos: José Ramón Ale­xanco i Alèxia Pute­llas. Si par­lem de tipus ide­als de capi­tans, em venen al cap ells dos.

Ale­xanco em va dir que si hagués de pas­sar pel motí de l’Hes­pe­ria de nou, no faria les coses que va fer. Però va fer el que va fer perquè era el que li tocava. No era la seva veu pròpia, era la veu d’un grup. Aquest és el con­flicte; el que vol un i el que l’empeny a fer el grup. Era el capità i li va tocar fer.

Va pas­sar la seva infància pen­sant que les coses ana­ven com ana­ven. Si no hi havia equip infan­til en el Barça, doncs marxa a l’Espa­nyol, no passa res, és el que hi ha. I si han de por­tar les samar­re­tes dels homes, que no estan dis­se­nya­des per a dones, és el que hi ha. I si s’han d’entre­nar al camp de sorra en comp­tes del de gespa com fan els homes, és el que hi ha. Era una noia que no tenia la intenció de con­ver­tir-se en líder, però les cir­cums­tan­cies la van por­tar a fer-ho, i com a repre­sen­tant d’un grup va llui­tar pels drets de les seves com­pa­nyes. Sense voler-ho, el braçal la va por­tar a un lloc nou.

Hi ha molts mites entorn de Messi. Jo tinc la sort de ser el biògraf auto­rit­zat de Messi i conec molt bé la història i el que és veri­tat i el que és mite. Hi ha mol­tes històries sobre la difi­cul­tat de tenir Messi en l’equip i, segons molts, com ho por­tava tot cap al seu interès. I la rea­li­tat és el con­trari. És un capità dels callats, dels que lide­ren des de l’exem­ple, però com a capità li va tocar par­lar i ho va fer. Amb l’Argen­tina pot­ser és un lide­ratge més clar perquè tant fut­bolísti­ca­ment com en l’aspecte mediàtic i d’afició és el líder total i abso­lut, i a més gua­nya­dor. Amb l’Argen­tina, al ves­ti­dor té un rol que va més enllà. En el Barça li va tocar fer una sèrie de coses que va fer sense ama­gar-se i sem­pre amb un sen­tit col·lec­tiu de la seva capi­ta­nia.

No hi ha hagut mai la intenció real ni la pos­si­bi­li­tat real que tornés. Com no va haver-hi mai la intenció abso­luta i unànime que es quedés. Ja se sap que va venir de vacan­ces amb intenció de fir­mar la reno­vació. Tot eren parau­les bui­des perquè no hi havia al dar­rere una estruc­tura finan­cera sòlida ni una idea clara de com acon­se­guir que es quedés. No hi va ser mai. I que surti així Messi del Barça és ter­ri­ble. Si es volia tenir un club i un equip que girés entorn de Leo s’havien d’haver fet les coses d’una altra manera.

S’està veient. Una cosa és el què es diu i una altra el què es fa. Així com ell tenia molt clar que es volia que­dar i després li van dir que havia de mar­xar, ell també tenia clar que la intenció real no era que tornés. No hi havia evidència sufi­ci­ent que es fes­sin els pas­sos perquè això passés. Men­tres­tant suposo que gua­nyes temps si dius que vols por­tar a Messi.

Encan­tat de la vida. Li hagués agra­dat està al Barça o, pot­ser, si Luis Enri­que hagués arri­bat abans al PSG s’hi hagues que­dat. Però l’opció d’Inter Miami encai­xava amb la seva idea vital. Un cop gua­nyat el mun­dial i ara amb la copa Amèrica està com­pe­tint bé. Sí que ha tin­gut alguna lesió, és un cos que s’ha de cui­dar de manera dife­rent per estar bé en els moments claus de la tem­po­rada. I, a més, està rode­jat d’amics.

És aquesta la con­clusió? Que no ha fun­ci­o­nat? Ha gua­nyat una lliga i la super­copa, en una època com­pli­cadíssima que abans que arribés ell estava tot que tron­to­llava. El club i l’equip sem­bla­ven sense capa­ci­tats de sor­tir de crisi rere crisi. Va esta­bi­lit­zar l’equip, el va fer com­pe­ti­tiu i després va patir dos coses: una, la manca de com­pe­ti­ti­vi­tat de l’equip, que no té la qua­li­tat d’altres. Això és obvi. No és dels qua­tre millors equips d’Europa, pot­ser sí dels vuit. I l’altra és que es creen dinàmiques, rela­ci­ons, que en el temps en el Barça, com que va tot tant de pressa, dos anys són vuit anys, es cre­men ponts, rela­ci­ons clau que no fun­ci­o­nen tan bé com hau­rien d’haver fun­ci­o­nat. Ha sor­tit de tal manera que crec que es con­ver­tirà en el bom­ber del Barça. Quan hi hagi pro­ble­mes, allà hi serà. No me l’ima­gino en un altre equip a Europa. Penso que quan el Barça esti­gui neces­si­tat de bus­car iden­ti­tat i un far, tor­narà Xavi. Ha de pas­sar temps perquè la gent s’adoni que ha fet molt bona feina.

Hi ha gent que se sent a gust lide­rant. Sem­pre ho ha tin­gut. Va madu­rar molt aviat. Va anar a la Masia molt jove i quan va mirar al vol­tant va veure una manera de ser fut­bo­lista que li agrada. I per això diu el que diu quan gua­nya la copa d’Europa, per això es rela­ci­ona amb Johan Cruyff de manera molt intensa tant en l’aspecte tàctic com de lide­ratge... Sem­pre ha estat molt pesat, i això t’ho diuen els seus com­panys... Té fusta de líder. I amb els anys se li ha vist con­sistència, ha desen­vo­lu­pat noves idees a par­tir de l’essència. Tor­nem a aquesta con­sistència... i també insistència. Ho té tot. Neces­si­tes tenir-ho tot per ser qui és, el millor entre­na­dor del món.

Ho ha gua­nyat tot amb el City i inten­tarà gua­nyar-ho tot un altre any més, però se sent molt a gust amb el que ha fet. Per tant, dit avui, jo diria que no reno­varà. I que després d’un des­cans bus­carà lide­rar una selecció en un mun­dial. Podria ser Angla­terra, després de South­gate; podria ser Països Bai­xos, Itàlia, més com­pli­cat Argen­tina o Bra­sil... Tindrà pos­si­bi­li­tats, com ja n’ha tin­gut. S’haurà de veure com ho porta perquè el que a ell li agrada és el dia a dia, la cor­recció cons­tant, però cada edat té la seva pri­o­ri­tat. Ell ha tin­gut pro­ble­mes d’esquena, ara està millor, però a un altre ritme també es pot dis­fru­tar el fut­bol. Ara crec que és la idea que té, però encara és aviat, i ni el City sap què farà i crec que ell encara no ho té clar.

Em sem­bla un equip que està mal dis­se­nyat. Per començar, Gre­a­lish (Manc­hes­ter City) no s’hau­ria d’haver que­dat a casa. I després passa el que ha estat sem­pre el pro­blema d’Angla­terra: tirar més pels noms que per la capa­ci­tat d’aquests de fer un paper al camp. L’equip neces­sita més can­vis. Pot­ser amb Rice i Mai­noo han tro­bat el mig del camp, però no hi ha orga­nit­za­dor. També falta ener­gia per pres­si­o­nar a dalt, que és el que vol­drien fer, ener­gia per córrer a l’espai... Té un munt de deficiències, però com que té tanta qua­li­tat es con­ver­tirà en un equip de juga­des. A més és a la part més fàcil del qua­dre, i amb això els pot arri­bar, encara que no juguin bé.

A Angla­terra es veu aquesta pos­si­bi­li­tat, o pot­ser també Mau­ri­cio Poc­het­tino o Jur­gen Klopp. Estan temp­te­jant aquesta idea. La idea de la fede­ració, però, és que el pro­per entre­na­dor sigui anglès, però si hi ha quòrum la veri­tat és que atrau la idea de tenir Pep Guar­di­ola com a selec­ci­o­na­dor. I també Poc­het­tino, que al lli­bre que vam fer junts, ja va dir que li encan­ta­ria. Però el timing ha de ser el cor­recte, i crec que hau­ria de ser després del pro­per mun­dial.