Frenkie de Jong continua lluny dels terrenys de joc. Noranta dies fa avui de l’última vegada que el neerlandès va competir. Va ser el 21 d’abril, en el clàssic contra el Real Madrid al Santiago Bernabéu, en què es va regirar el turmell dret, la tercera lesió seguida en aquesta articulació. Des d’aleshores, no s’ha tornat a entrenar. Va dir adeu a la campanya amb el Barça; a l’Eurocopa tampoc va arribar-hi, tot i treballar i concentrar-se dies abans de l’inici de la competició amb els Països Baixos, i, de moment, en la pretemporada no ha pogut encara exercitar-se amb el grup sota les ordres del nou tècnic Hansi Flick.

El turmell dret, doncs, està suposant un calvari per al migcampista de 27 anys. I és que se’l va malmetre fins a tres vegades la temporada passada. La primera, al mes de setembre, va deixar-lo dos mesos fora. Va tornar, però al març va llepar a la mateixa zona una altra vegada, i es va quedar cinc setmanes fora. I, és clar, l’articulació li va quedar feble, probablement va reaparèixer abans d’hora –el seu retorn va ser en l’eliminatòria dels quarts de final contra el PSG– i a finals d’abril va rebre l’estocada definitiva amb l’última lesió, l’enèsim esquinç al turmell dret. I no acaba de fer net, el dorsal 21 blaugrana, que va amb compte, provant fórmules per rehabilitar-se d’una lesió que és un maldecap.

No obstant això, l’estat físic del futbolista culer és un hàndicap pel que fa a una hipotètica venda. I és que De Jong era un dels noms que al club es plantejaven deixar sortir aquest mercat. El jugador, amb contracte fins al 30 de juny del 2026, representa un cas similar al de Ronald Araujo, ja que, si no renova aquesta campanya, l’estiu que ve li quedarà només un any de contracte, cosa que comportaria que les hipotètiques ofertes que l’entitat rebés per ell fossin inferiors que les que rebria ara. La venda ara de De Jong serviria per fer caixa, ja que és un dels jugadors amb més renom de l’equip, i també alliberaria una substancial quantitat de massa salarial. Malgrat tot, però, la decisió és a les mans del jugador, que l’estiu del 2022 ja hauria pogut marxar al Manchester United, amb qui el Barça havia arribat a un acord pel traspàs, però va optar per quedar-se.

La realitat és també que esportivament el neerlandès no ha rendit com s’esperava en els cinc anys que fa que vesteix de blaugrana. El jugador va aterrar a can Barça l’estiu del 2019, procedent de l’Ajax, a canvi de 86 milions d’euros, i mai ha fet l’eclosió que se li entreveia tenint en compte la prometedora versió que havia ofert d’ajacied. En el 4-3-3, no ha estat capaç d’adaptar-se ni a la posició de pivot, en què li falta rigor tàctic i defensiu, ni a la d’interior, en què ha de situar-se més endavant, d’esquena a la porteria rival i aquí pateix en aspectes com ara orientar-se o girar-se. No ha aconseguit ser diferencial, tampoc amb Xavi Hernández, que li va entregar les regnes de la medul·lar i va generar un context força propici per al jugador, amb un migcampista al costat.

Ara, en espera que es recuperi, primer, i que continuï al club, després, ja que queda més d’un mes de mercat, se les haurà amb Hansi Flick, que caldrà veure quin paper li té reservat.