Tu i jo: els millors antiherois del Barça

El fracàs d’una nit d’estiu jugant sense por­te­ries a la plaça empe­drada del poble, les cami­se­tes here­ta­des amb números mig esgar­rin­xats pels som­nis cai­guts, les tar­des anant a Bar­ce­lona amb els pares per veure l’entre­na­ment del vell camp de la Masia, els ulls oberts al cel d’una tarda d’agost en què visu­a­litzàvem l’impos­si­ble, els xuts con­tra la paret de casa men­tre narràvem amb èpica des­fer­mada el par­tit de la nos­tra vida: sor­tir ova­ci­o­nat del Camp Nou els minuts finals d’una eli­mi­natòria de l’antiga Copa d’Europa.

Aquests som tu i jo, els millors anti­he­rois de la història del Barça, els nens del mig camí que van dei­xar el somni per ani­mar des de la gra­de­ria, les nits de reis amb una samar­reta falsa de Koe­man espe­rant al cos­tat de l’arbre, les espel­mes apa­ga­des amb un desig recur­rent a l’aire, les car­tes als juga­dors per rebre postals fir­ma­des, els m’agra­da­ria el dia de demà si fos pos­si­ble, i alhora, l’evidència d’estu­diar per no depen­dre de qui­me­res on érem feliços del tot: el plaer de viure en un dolç impos­si­ble.

Per això aca­bem aquest serial d’anti­he­rois del Barça amb tu i jo, amb les eter­nes pro­me­ses, amb les velles espe­ran­ces, amb la samar­reta cenyida pel sobrepès en un par­tit d’amics a una pista llo­gada, amb la fide­li­tat de qui no té ran­cor per no haver estat ni can­di­dat a acon­se­guir-ho, o sigui, amb la millor de les històries hagu­des i per haver: la de l’afi­ci­o­nat que vol tre­pit­jar abans de morir el Camp Nou perquè neces­sita sen­tir l’olor fami­liar de casa nos­tra.