El Barça és un club especial i viu instal·lat en un context especial. El club és dels socis i bona part dels seus aficionats acostumen a voler formar part de manera directa en les decisions que pren l’entitat. Tenir aquesta possibilitat fa que molts fiscalitzin constantment els mètodes que empra la junta directiva de torn i hi hagi tantes opinions com culers. En una realitat complicada, sobretot per la delicada situació econòmica que s’arrossega des de fa anys, l’entorn blaugrana s’ha començat a mobilitzar dos anys abans de les eleccions a la presidència.

Les darreres setmanes s’han format i presentat en societat dos grups estructurats amb algunes voluntats comunes, però finalitats diferents. Som un Clam ho va fer postulant-se directament com un grup d’oposició a la directiva encapçalada per Joan Laporta i amb possibles intencions electorals, mentre que Suma Barça les descarta definint-se com “una iniciativa unitària”.

Aquesta darrera plataforma està liderada pel soci Ricard Font, que es va erigir en portaveu del grup durant la primera posada en escena, en què ja va negar l’opció de ser candidat. De fet, el mateix Font assegura que són “un espai de joc obert per abocar idees, opinions, debatre i fer propostes per millorar el Barça”. “Volem unitat, hi cap tothom, també aquells que pensen que la solució als problemes és Laporta, Víctor Font o Freixa”, reivindica el portaveu. “Volem recuperar un Barça polit, ordenat”, defensa Font, que va alertar contra “els ismes i les capelletes, que debiliten el Barça”. La paraula unitat va ser la més repetida. “Tothom la fa servir, però ningú la practica”, va lamentar.

Actualment, Suma Barça està format per una cinquantena de socis que van començar a reunir-se fa un any i mig. Entre els principals impulsors del moviment hi ha persones vinculades al món de la política com Gerard Figueres, exsecretari general de l’Esport de la Generalitat, o Josep Maldonado i Joaquim Forn, exconseller d’Interior. També Beto Agustí, expresident del Reial Club Tennis Barcelona. Han creat un web perquè socis i simpatitzants s’uneixin a la seva iniciativa i la voluntat és establir reunions periòdiques amb tots aquells interessats. De fet, expliquen que han demanat una reunió a Laporta per exposar les seves idees.

Força més lluny de l’actual president i la seva junta es col·loca el grup Som un Clam. El lidera Joan Camprubí Montal, net d’Agustí Montal Costa i besnet d’Agustí Montal Galobart, tots dos expresidents del Barça. Entre els membres del grup, hi ha l’expresident de la Federació Catalana de Futbol i del Girona Jordi Roche, l’exdirector comercial del Barça Jordi Camps i l’advocada Marta Pascual.

Després de dos anys de feina i trobades, amb també una cinquantena de persones en el nucli dur, a principis del mes de juliol la iniciativa es va donar a conèixer reunint diversos centenars de persones a Vallvidrera. Entre aquests, figuren noms destacats com els exdirectius Jordi Moix, Gabriel Masfurroll i Xavi Vilajoana, l’exdirector general Xavier Pérez Farguell, l’extècnic i exresponsable del planter Jordi Roura o l’exjugador de bàsquet Marc Gasol.

Camprubí va deixar clar que no lidera una “candidatura”, almenys de moment, però sí que va demanar directament a Laporta “un pas al costat”. Davant la situació que viu el Barça, va defensar que no consideraven una opció “quedar-se de braços plegats” i estan oberts a mirar de cara a les pròximes eleccions a la presidència de l’entitat, programades per a l’estiu del 2026. “Després d’escoltar molts socis, veiem que hi ha un descontentament general. Hi ha molts aficionats que senten que no estan ben representats. Toca fer un pas endavant i fer-ho d’una manera organitzada”, va declarar Camprubí.

Més enllà de les intencions de cadascun dels grups, la seva aparició demostra que el Barça, també en els moments delicats que li toca viure, és un club molt viu. Els seus socis i aficionats no s’allunyen mai de l’entitat, estiguin més distanciats o menys de les idees de qui estigui manant, i apareixen amb la intenció d’intentar treballar de la manera que es considera més oportuna per millorar el club i superar dificultats.

Caldrà veure com evolucionen ambdues iniciatives els pròxims mesos, obertes a sumar nous socis i simpatitzants que vulguin treballar pel bé del club o, senzillament, que s’escolti la seva opinió. El Barça continua sent un transatlàntic del futbol, i ho és per la seva gent, per la massa social catalana, sembla que ben lluny per ara de convertir-se en una societat anònima encapçalada per qualsevol gran inversor com està passant arreu d’Europa.