Estrena decebedora
El Barça cau golejat contra el Mònaco en l’estrena davant de l’afició a cinc dies de començar la lliga a València
Els blaugrana, que van anar de més a menys, deixen molt males sensacions i molts dubtes en l’inici de l’era Flick
L’Estadi Olímpic Lluís Companys va tornar a obrir ahir les portes a un Barça amb il·lusions renovades, pel projecte que enceta Hansi Flick, per la irrupció dels joves i per les noves cares, Pau Víctor i Dani Olmo, en espera que pugui arribar alguna incorporació més. Prou al·licients per pujar un dilluns d’agost a la muntanya màgica de Montjuïc. Les més de 40.000 persones que van assistir al 59è Trofeu Joan Gamper esperaven presenciar les primeres petjades del full de ruta del que serà el nou Barça, que té el repte de tornar a il·lusionar l’afició després d’una temporada en blanc. Ahir, però, no va ser el dia. I és que la imatge que va oferir l’equip és a anys llum del que tot culer espera. Prova d’això, les xiulades que hi va haver després dels tres gols del Mònaco, que va despullar un Barça encara molt cru.
Per a aquesta primera presa de contacte davant de la seva nova afició, i tenint en compte que el debut en la lliga és dissabte que ve a Mestalla, el tècnic alemany va apostar per un onze format pels futbolistes que tenen més rodatge. No hi va participar Dani Olmo, que amb només tres entrenaments amb els seus nous companys, haurà de continuar esperant la seva oportunitat.
L’inici del Barça va ser trepidant. Els blaugrana van sortir com una piconadora, i en la primera jugada Pau Víctor va estar a punt d’obrir la llauna amb una rematada a boca de canó que va marxar per sobre el travesser. Gran centrada des de la banda esquerra de Raphinha que no va poder materialitzar el santcugatenc. El conjunt dirigit per Hansi Flick va continuar mossegant, amb constants arribades amb perill, però faltava més contundència en els metres finals. En el minut 11, Iñigo Martínez també va tenir una ocasió amb una rematada de cap que va sortir fregant el pal llarg i, poc després, Lewandowski també ho va provar des de la frontal. Amb el pas dels minuts, però, el duel va anar baixant de pulsacions. El pla traçat per Hansi Flick, que havíem vist en els primers compassos del matx, es va diluir. Poca intensitat en la pressió i escasses idees en la construcció de les jugades. Amb aquesta nul·la velocitat i mobilitat, difícilment es podia perforar la porteria del rival. I així va ser. No hi va haver més ocasions, i el partit va arribar al descans amb l’empat a 0 inicial.
El començament de la segona meitat no va ser l’esperat ni el desitjat per tots els presents a l’estadi. Una galleda d’aigua freda va caure en només set minuts. En el minut 50, un desajust en zona perillosa va deixar en safata el primer gol dels visitants. Passada molt fluixa d’Iñigo des de la seva àrea a Bernal, que s’adorm i no s’adona que el pressionaven. Des del darrere, Camara li pispa la pilota i a plaer supera Ter Stegen per situar el 0 a 1. La ferida encara es va fer més grossa quan en el minut 57 Embolo va fer el segon en una jugada que va començar amb una pèrdua de pilota de Gündogan. Hansi Flick no s’ho va pensar dues vegades i va treure les seves últimes bales al terreny de joc. Entre ells, un Lamine Yamal que va ser aclamat cada vegada que tocava la pilota. La il·lusió i passió que desprèn aquest jugador és immensa. Amb ell al camp, l’equip va fer un pas endavant, però no n’hi va haver prou per capgirar un duel que ja estava dat i beneït, i que va acabar de sentenciar Mawissa (85’). Dur correctiu per a un Barça que està obligat a canviar les coses. A València ja no es pot fallar.