El retrobament
Nico Williams, objecte de desig del Barça aquest estiu, jugarà demà a l’estadi Lluís Companys, amb la samarreta de l’Athletic
L’atacant de 22 anys, que continua en l’equip biscaí, es retrobarà amb un grapat d’amics, entre ells Lamine Yamal
Nico Williams jugarà demà al camp del Barça, a l’estadi Lluís Companys. I ho farà amb la samarreta de l’Athletic Club. Durant bona part de l’estiu hi va haver la possibilitat que aquest primer partit de lliga al feu barcelonista el jugués amb l’elàstica blaugrana, però no serà així. Després de dies d’estira-i-arronsa, l’atacant de 22 anys finalment va decidir continuar en el club biscaí i res fa entreveure que en una setmana –el que queda de mercat– canviï ja de parer. I tampoc la situació del Barça, que encara no ha pogut inscriure Dani Olmo, fa pensar en una ofensiva final.
El navarrès, doncs, serà rival demà a la tarda d’un bon grapat d’amics amb els quals es retrobarà després de disputar i guanyar l’Eurocopa amb la selecció espanyola. I és que amb tots va establir una relació molt propera: amb Lamine Yamal, Dani Olmo, Fermín, Ferran Torres i Pedri. Tot sovint se’ls veia plegats, fent bromes i divertint-se. També amb Balde, que no va participar en el torneig, està molt unit. En la competició va tenir una complicitat especial amb Lamine Yamal, amb qui va fer una gran amistat i va combinar molt bé a la gespa, i amb el qual el retrobament acapararà els focus. Tots dos van enganxar-se tot el temps que va durar la concentració del combinat estatal a Alemanya, i en l’entitat culer aspiraven i anhelaven reproduir aquesta parella. La seva clàusula de rescissió, de 58 milions d’euros, representava una oportunitat, tenint en compte com està el mercat, i va passar a ser l’objectiu número 1. “Evidentment que m’agrada, i força, Nico Williams, però hem de deixar treballar Deco i Flick”, va dir Joan Laporta, a principi de juliol, fent públic tot plegat. També alguns dels que haurien estat els seus companys s’hi van referir. “Seria un grandíssim fitxatge per al Barça. En l’Eurocopa s’ha vist del que és capaç”, va dir Pedri. “És un gran jugador i ha fet una gran Eurocopa. Tots els bons jugadors al final volem jugar amb ells; si es pogués fer, és clar que n’estaríem encantats”, va assegurar Jules Koundé, que va tenir-lo de rival en les semifinals de la competició continental de seleccions.
Finalment, però, Nico continua en l’Athletic. La realitat és que públicament no s’ha manifestat, però els senyals són inequívocs. Primer, va avançar el retorn als entrenaments i va assegurar que arribava “amb moltes ganes d’aquesta temporada”. Després, va anunciar que lluiria el dorsal 10, heretat d’Iker Muniain. “Estic molt orgullós de poder portar aquest número i de fer història com ha fet ell”, va indicar. Després va arribar el debut en la lliga a San Mamés (Athletic-Getafe, 1-1), amb l’equip dirigit per Ernesto Valverde, i el públic roig-i-blanc li va mostrar adoració: suplent aquell dia, el seu nom va ser corejat quan va sortir a escalfar-se, i quan va entrar a la gespa (72’) es va endur una eixordadora ovació. I ahir, l’entitat basca va presentar la tercera samarreta per aquest curs, i ell era el protagonista de la imatge de promoció.
Així, és ja molt remot un canvi de guió. A Bilbao, hi està de meravella; valorat, adorat, amb el seu germà gran Iñaki, i amb Europa a l’horitzó, ja que aquesta campanya l’Athletic juga l’Europa League, i la final serà a San Mamés. Al vestidor del conjunt biscaí, no dubten. “Ha estat el serial de l’estiu”, va afirmar aquesta setmana un dels pesos pesants, Dani Vivian. “Està tranquil. El seu avantatge més gran és que té un cercle proper molt bo, amb el seu germà, i pot comptar amb qualsevol de nosaltres, com ha fet alguna vegada”, va indicar. Té els peus a terra, no es fa il·lusions, ni pel·lícules de cap mena, i ara ja està. El que ha de fer és gaudir de jugar a futbol, i on és és el millor lloc”, va cloure el defensa, que també va formar part de l’equip campió de l’Eurocopa.
Leão, encara més difícil
El no de Nico ha fet activar en la direcció esportiva blaugrana altres vies per obtenir un perfil similar. Un extrem que juga per l’esquerra, a cama canviada, i autosuficient per generar per si sol a través del desequilibri. Els noms sobre la taula són: Federico Chiesa (Juventus), Kingsley Coman (Bayern) i Rafael Leão (Milan). Aquest últim, però, està pràcticament descartat. I és que si ja s’entreveia una missió impossible fitxar-lo a causa del seu alt preu, ahir Giorgi Furlani, dirigent del club rossonero, va assegurar que Leão no es mouria de Milà: “No hi ha possibilitats que marxi del Milan. Continuarà al cent per cent, no ha demanat sortir.”