La salut econòmica del Barça quan Joan Laporta va aterrar a la presidència el març del 2021 era delicada. “El club està pitjor del que pensava”, ha manifestat el dirigent en més d’una ocasió durant aquests tres anys i mig que fa que ostenta el càrrec, la seva segona etapa al capdavant de l’entitat blaugrana. Així, el president no va tenir cap més remei que aplicar una política d’austeritat amb un pla de viabilitat que va incloure retallades i diverses accions que van afectar tots els estaments del club per treure’l del forat en què estava ficat. Tot això, paral·lelament, amb l’afegit de la construcció del nou Spotify Camp Nou, un projecte que engloba l’Espai Barça, que s’albira acabat el 2026 –la tornada a l’estadi sense finalitzar està prevista per a finals d’aquest any– i que farà augmentar els ingressos exponencialment. I ara, més de 1.000 dies després del seu aterratge, Laporta està satisfet amb l’estat de l’economia del club. “Culminarem la recuperació del club en tres anys”, va manifestar el president dimarts en la seva última aparició. “Aquest any, el Barça té uns resultats ordinaris positius, cosa que fa set anys que no passava”, va afegir-hi.

Precisament, aquestes limitacions de despeses s’han fet paleses, sobretot, en la inversió feta en clau de fitxatges en el primer equip masculí. La manca de fair play ha estat un condicionant per tot plegat i el Barça de Laporta ha emprat molts menys diners dels que el club estava acostumat a utilitzar quan anava a fitxar en els darrers anys. Ras i curt, en aquests tres anys i mig que acumula el dirigent com a màxim mandatari, hi ha hagut set finestres de mercat (estiu i hivern 2021/22, estiu i hivern 2022/23, estiu i hivern 2023/24 i estiu 2024/25), en les quals ha gastat 66 milions d’euros –la diferència entre vendes (257 milions) i fitxatges (323 milions). Que és poc, comparat amb el que s’estava fent, salta a la vista: en les set anteriors (estiu i hivern 2017/18, estiu i hivern 2018/19, estiu i hivern 2019/20 i estiu 2020/21), amb el club presidit per Josep Maria Bartomeu –la d’hivern 2020/21 Bartomeu ja havia dimitit i no hi va haver moviment econòmic–, l’entitat va invertir gairebé quatre vegades més: 241 milions d’euros –la diferència entre vendes (680 milions) i fitxatges (928 milions).