Els peus a terra
La màxima competició continental torna a demostrar que un error es paga molt car en l’elit
La primera derrota de Flick redueix l’excés d’eufòria, però no tira per terra el que ha demostrat l’equip
És una evidència que l’expulsió d’Eric Garcia va marcar completament l’estrena del Barça en la Champions. Qualsevol plantejament se’n va en orris quan et quedes amb un futbolista menys després que tan sols s’hagin disputat deu minuts. Ara bé, l’acció que genera l’expulsió és una errada greu, i aquesta no es pot deixar com un element aïllat del partit.
Els detalls i els errors puntuals acaben decidint enfrontaments, eliminatòries i títols cada temporada. I aquesta dinàmica s’accentua en la Champions. És la màxima competició continental, l’elit absoluta del futbol, i cada concessió es paga molt cara gairebé sempre. De fet, el Barça n’és un expert. Les constants decepcions europees dels darrers anys han passat sovint per errors grollers que han acabat costant l’eliminació de l’equip. No cal anar gaire lluny: l’expulsió d’Araujo en la tornada contra el PSG la temporada passada n’és un gran exemple. I en nits tràgiques com ara les de Roma, Liverpool o Torí se’n troben força més.
Per competir bé a l’elit has de manejar bé aquestes situacions i fallar molt poc en els moments clau. Sovint és més important que encertar. El Barça no ho va poder controlar a Mònaco. Una errada de Ter Stegen, sumada a una lectura de l’acció poc encertada d’Eric Garcia, va acabar amb el català expulsat molt aviat i els vuitanta minuts restants de partit ja condicionats.
Després de l’acció, d’encaixar el primer gol i patir força minuts, l’empat de Lamine Yamal va donar vida i alè als de Flick. L’equip va competir bé en un context molt delicat, especialment en la segona meitat, però era molt difícil. És la primera derrota en partit oficial de l’era Flick i ha arribat en l’estrena europea, però el tècnic vol afrontar-ho amb naturalitat. Ho va deixar ben clar: “Hem d’acceptar aquesta derrota.”
Caure al Lluís II en el primer compromís de Champions ha fet rebaixar l’excés d’eufòria que havia generat entre els culers l’immaculat inici de temporada. Una derrota després de les últimes exhibicions de l’equip fa que tothom posi els peus a terra. Entrenador i jugadors havien deixat clar que els hi tenien després de les victòries, apostant sempre per la prudència i la tranquil·litat. El discurs és el mateix després de la derrota, ni abans eren imparables ni ara són un flam. El Barça està en el procés habitual de qualsevol equip amb un projecte totalment nou i que té un bon nombre de jugadors joves.
Les estrenes en la Champions han acabat significant ben poques coses els darrers anys per a l’equip culer. Ha tingut força debuts molt positius, amb golejades, quan ha jugat a casa en la primera jornada. Però ho ha fet tant en temporades que han acabat sent positives com en d’altres que no han deixat sensacions gens bones. Ara bé, l’equip porta anys sense guanyar quan l’estrena és a domicili. La darrera victòria a fora és del setembre de l’any 2005, contra el Werder Bremen (0-2). Els partits posteriors han estat empats al camp de l’Inter, del Roma i del Borussia Dortmund. L’última derrota va ser a casa contra el Bayern fa tres anys.
La Masia, referent en Champions
Ansu Fati, el golejador més jove de la història de la Champions, va veure com, en el seu retorn a la gespa, Lamine Yamal marcava la seva primera diana en la màxima competició continental i es col·locava darrere seu en la llista d’anotadors més precoços d’Europa. Lamine va marcar als 17 anys, 2 mesos i 6 dies, un mes més tard que quan Ansu va marcar a l’Inter, el desembre del 2019.
Més enllà dels dos que encapçalen la llista, el planter blaugrana suma fins a quatre representants entre els quinze golejadors més joves. Hi és Bojan Krkic, en el vuitè lloc, i Marc Guiu en el quinzè. Malgrat no ser de la Masia, també hi és el blaugrana Pedri, en el catorzè lloc.
Ansu, un esperat retorn amb el Barça 389 dies després
Ansu Fati va ser la millor notícia de la derrota del Barça a Mònaco. Flick va decidir fer-lo entrar al camp en el minut 89, en el lloc de Balde, permetent així que Ansu tornés a tenir minuts com a culer després de més d’un any. Concretament havien passat 389 dies des de l’últim partit del de Bissau amb el Barça. Va ser a Vila-real el 27 d’agost del 2023, just abans que Ansu Fati sortís del club en les darreres hores de mercat per anar cedit al Brighton.
Tot i no passar un bon any a Anglaterra, Ansu té aquesta temporada una nova oportunitat a casa seva per recuperar una bona versió. Les lesions han frustrat qualsevol intent fins ara; la darrera, aquesta mateixa pretemporada. Tot i això, Flick manté una fe cega en el jugador format en el planter: “Ara necessita una mica de temps, però ho aconseguirà. Té molta qualitat, ho he vist en els últims entrenaments i al principi de la pretemporada.”
Ansu prefereix jugar d’extrem esquerre, però el tècnic té clar que també ho pot fer a la punta. És un ventall de possibilitats ofensives que Flick vol sumar a la causa.
