El Barça es va reconciliar amb la Champions League. El conjunt blaugrana hi manté una relació tortuosa, amb la màxima competició, que li ha donat molts disgustos en l’última dècada. No la guanya des del 2015 i el reguitzell de rebolcades que hi ha hagut pel camí és important. L’última, fa cinc mesos i mig, el 16 d’abril, quan el PSG el va fer fora en els quarts de final clavant-li un pòquer (1-4) de gols a casa i afegint un lamentable capítol més en aquest viacrucis que li està resultant passejar-se per Europa, en què en aquesta edició també va engegar amb derrota (2-1) al feu del Mònaco. Ahir, però, en el retorn a casa del torneig europeu, el va fer somriure. El Lluís Companys, que ja va rebre de mala manera la Champions amb la tradicional xiulada a l’himne, va tornar a disfrutar. L’equip culer va golejar (5-0) el Young Boys, per recuperar sensacions, després de l’última desfeta (4-2) a El Sadar, i, també, per no despenjar-se en la classificació europea amb la primera victòria.

El grup orientat per Hansi Flick, que va sortir amb tot el que té, sense fer cap rotació, va anar per la via ràpida i al descans, en què guanyava 3-0, ja havia despatxat el seu rival. El Young Boys va arribar sentint-se molt inferior i així va ser el seu plantejament, que va marcar el camí de l’enfrontament; va esperar molt a prop de la seva àrea, situat en un 4-1-4-1, intentant deixar pocs espais perquè els blaugrana, propietaris de l’esfèrica, no generessin. I els va costar, realment, als culers, que van moure la pilota, encara que sí que és cert que un pèl lents. No van necessitar tampoc accelerar, els gols van arribar igualment. El primer, de Lewandowski (8’), a qui li cauen de les butxaques –ahir en va fer dos més i ja en suma nou aquest curs–, caçant al segon pal una passada de Raphinha. El fet d’anar per sota en el marcador no va fer canviar el pla al conjunt entrenat per Patrick Rahmen, endreçat i intentant trobar el moment de contraatacar. El Barça, mentrestant, feia rodar la pilota de cantó a cantó, instal·lat a camp rival, però, tret d’alguna fogonada de Lamine Yamal, no va aconseguir crear massa oportunitats clares en joc transcorregut. Flick va posar força gent per dins i va ajuntar Ferran Torres amb Lewandowski a la punta, va donar la banda esquerra a Balde i la dreta a Lamine Yamal, i va fer moure’s entre línies –gairebé inexistents per l’enfonsat posicionament dels visitants– Pedri i Raphinha, però superar el bosc de cames suís no era empresa senzilla.

No obstant, el Barça va trobar un aliat enmig d’aquest domini aclaparador: la pilota aturada. Així van arribar els tres gols següents. Raphinha (34’), recollint un refús d’un xut de Pedri, després d’un córner servit en curt, va obrir escletxa i, tot seguit, Iñigo Martínez (37’), rematant de cap una falta lateral centrada per Pedri, va sentenciar abans del descans.

El segon acte va tenir exactament el mateix guió i el Barça, a la sortida d’un altre córner, llançat per Raphinha, prolongat per Iñigo Martínez i embocat per Lewandowski (51’), va acabar de definir-ho tot plegat si encara feia falta. Aleshores, va ser moment per a retrobaments, reaparicions i debuts. Primer Ansu Fati, que va tornar a jugar davant l’afició blaugrana, més d’un any després. El dorsal 10, cedit al Brighton la temporada passada i lesionat durant aquesta pretemporada, només havia jugat una estona aquest curs i va entrar en el minut 64, enmig d’una eixordadora ovació. Ansu ja havia estat aplaudit i el seu nom, corejat pels seguidors barcelonistes mentre s’escalfava a la banda, igual que Frenkie de Jong, que també va tornar, després de més de cinc mesos de baixa. No jugava des del 21 d’abril, quan es va fer un esquinç al turmell dret al Santiago Bernabéu contra el Real Madrid, el neerlandès, que també va ser rebut amb escalf per l’estadi quan va posar el peu a la gespa en el minut 75. I, finalment, una estrena, la del jove defensa del planter Andrés Cuenca, de 17 anys, que va disputar els últims cinc minuts.

Pel que fa al joc, el Young Boys no es va obrir en cap moment per no rebre més, encara que sí que va encaixar un últim, el cinquè, en pròpia porteria, obra de Camara (81’), que va sorprendre el seu company sota pals Keller en intentar desviar una centrada de Balde. De l’equip suís només es va rebel·lar Joël Montero, que va vorejar la diana de l’honor amb un travesser i un gol que li van anul·lar per fora de joc. Tres punts per al Barça, que es destapa i torna a gaudir a Europa.