El Barça engabia la bèstia negra i s’allibera
El conjunt orientat per Hansi Flick mira per fi als ulls al Bayern, al qual goleja, i es demostra que pot tornar a competir contra els més grans a Europa
El brasiler destrossa els bavaresos a l’espai i lidera la festa al Lluís Companys amb un ‘hat-trick’
Feia molt de temps que el Barça no es reconeixia quan trepitjava Europa. Ha passat gairebé una dècada des que l’entitat blaugrana no aixeca la Champions League, des del 2015, i, des d’aleshores, en la màxima competició només ha viscut frustracions i desencisos. Alguns, amb episodis molt traumàtics, sent el Bayern, el rival d’ahir, protagonista en molts d’aquests. Amb el 2-8 del 2020 ben clavat, aquell fatídic dia amb Hansi Flick a l’altra banda, l’equip blaugrana s’havia enfrontat diverses vegades posteriorment al grup bavarès, sempre sortint-ne escaldat (dos cops, 0-3; un, 2-0 i un altre, 3-0). S’havia convertit el conjunt muniquès en la bèstia negra del Barça, un equip que ja no caminava segur pel Vell Continent, però que encara li tremolaven més les cames quan es trobava de cara els bavaresos. Ahir, però, va alliberar-se. Va clavar un 4-1 al Bayern, el seu temor més gran, per treure’s de sobre una llosa pesadíssima, demostrar-se que sí, que pot competir contra qui sigui, i reconfortar-se com a equip en què sota les ordres de Hansi Flick està fent un inici de temporada sensacional i, encara, a més, amb marge de millora. La festa al final del partit a l’Estadi Lluís Companys, que va trigar a buidar-se, amb l’afició aplaudint els jugadors i entonant càntics del Barça, i els jugadors celebrant-la a sobre de la gespa, va palesar que l’obtingut ahir no van ser tres punts més.
I la victòria culer va tenir un nom indiscutible: Raphinha. El brasiler, en el seu matx número 100, va liderar el conjunt culer amb un hat-trick. Capità, un dia més, va ser el responsable d’engabiar la bèstia negra que era per al Barça el Bayern, a qui va estabornir amb les seves desmarcades de ruptura a l’espai, amb les quals va originar-se les seves tres dianes. I és que, en el que va ser un duel entre dos equips audaços, gairebé temeraris, el conjunt que orienta Vincent Kompany va ser-ne el més castigat. Tenen una idea similar catalans i bavaresos; amb la pilota, la tenen, la juguen, s’hi associen i ataquen amb molta gent; sense pilota, van molt a dalt, deixen molt espai al darrere sempre i assumeixen molts riscos. Cap d’ells va renunciar a la seva identitat ahir. Ni als riscos que suposa avançar tant la línia defensiva, havent-hi al davant atacants de la màxima elit mundial. I Raphinha, tot un especialista a l’espai, va ser qui més va aprofitar aquesta circumstància per destrossar el rival.
De fet, ni un minut va trigar el dorsal 11 a castigar el latifundi que deixava el Bayern en defensa. Així, en pràcticament la primera jugada de l’enfrontament, el conjunt culer va desfer-se de la pressió alta del conjunt bavarès trobant en llarg Lewandowski, aquest va descarregar a Pedri, que va activar Fermín, que amb tot el camp per davant va passar en profunditat per a Raphinha (1’), que davant de Neuer no va perdonar. Sense gairebé haver temptejat res, el Barça ja guanyava i el Bayern va agafar les regnes de l’esfèrica aleshores. Però, als muniquesos, els va costar desplegar-se a camp rival, ja que el grup culer també se situava molt a dalt. L’escena, per moments, va resultar estranya, amb l’equip alemany circulant la pilota a camp propi, a prop del cercle central, mentre que el conjunt barcelonista estava juntíssim i molt a dalt, amb la línia defensiva gairebé al mig del camp, concentrant-se el joc en 20 metres. Això permetia al Barça allunyar el Bayern de la seva porteria, però alhora obria una porta a l’equip bavarès per córrer a l’espai, si evitava el fora de joc, i atacar sense oposició. Kane va avisar dues vegades: en una va intervenir Iñaki Peña; en l’altra va entrar el VAR per anul·lar-li el gol per orsai. A la tercera, però, l’ariet anglès (18’) la va tornar a encertar i aquesta vegada sí que va ser gol.
No havia estat gens còmode durant aquests minuts el Barça, a mercè del Bayern, jugant al límit del fora de joc i incapaç de desplegar-se a camp rival. Sense anar més lluny, la primera circulació llarga a terreny contrari va arribar en el minut 20. I va equilibrar-ho tot. La diferència, però, l’equip de Flick la va fer aprofitant els espais al darrere del quadre bavarès, que, en moltes ocasions, quan atacava deixava igualtat numèrica al darrere entre atacants blaugrana i defenses alemanys. Així, en dues pilotes en profunditat, va sentenciar el Barça abans del descans: la primera la va marcar Lewandowski (36’) aprofitant una passada de Fermín, que s’havia quedat sol davant de Neuer; la segona, la va endreçar Raphinha (45’), després de trobar-se en un u contra u amb Guerreiro i definir al pal llarg amb la dreta, recollint un canvi d’orientació fenomenal de Casadó, que va fer un autèntic partidàs a la medul·lar.
Res va canviar el pas pels vestidors. I, de seguida, Raphinha (56’) va tornar a enganxar el Bayern a l’espai, ara amb una passada llarga de Lamine Yamal, i va finalitzar creuat. Ja no hi va haver partit. Kompany va fer un quàdruple canvi, amb el qual va rendir-se, ja que va passar a replegar-se sense pilota més endarrere, per evitar que la destrossa fos més gran. I el Barça i l’afició van divertir-se: olés amb les possessions blaugrana, accions i detalls per a la joia de Lamine Yamal i ovacions tancades per a Fermín, Raphinha, Pedri, Lewandowski i el mateix Lamine Yamal quan van ser substituïts, i també per a Dani Olmo, que va tornar després d’un mes de lesió, De Jong i Gavi, que van entrar al terreny de joc. Moment dolcíssim per al Barça, que ara fa front al clàssic contra el Real Madrid, dissabte al Santiago Bernabéu.