Hi ha dies que no surt res
El Barça veu trencada la ratxa al feu de la Real Sociedad en un matx en què és superat i no aconsegueix imposar-se ni al rival, ni a l’absència de Lamine Yamal, ni tampoc a una controvertida decisió arbitral que li anul·la un gol quan el marcador era de 0-0
El VAR invalida una diana de Lewandowski per fora de joc, però les imatges ofertes per demostrar la infracció no aclareixen res
Res dura per sempre, i el Barça va tornar a tastar ahir el gust de la derrota. Set partits després, el conjunt dirigit per Hansi Flick va caure, al feu de la Real Sociedad (1-0), en un partit en què no li va sortir res. I és que el grup culer no va ser capaç de superar les adversitats que va trobar al Reale Arena, que li van representar la segona derrota en la lliga, en què es manté en el lideratge amb sis punts per sobre del Real Madrid, que té un partit menys.
Així, la primera de les esmentades adversitats va ser l’absència de Lamine Yamal. L’atacant de 17 anys, un dels futbolistes més diferencials del conjunt blaugrana, ja no va entrenar-se dissabte a causa d’un cop al turmell dret, i ahir, tot i viatjar amb l’equip a Sant Sebastià, no va asseure’s ni tan sols a la banqueta. Irremeiablement, l’equip va trobar-lo a faltar. Una altra va ser una controvertida decisió arbitral, que li va invalidar un gol i que farà parlar. Amb 0-0 en el marcador i quan no s’havia disputat ni un quart d’hora de joc, Lewandowski, tot caçant un refús dins de l’àrea, va avançar els culers, però la diana, després de ser celebrada, no va pujar al marcador per la intervenció del VAR. Des de la sala de videoarbitratge, Del Cerro Grande va advertir al col·legiat de camp, Cuadra Fernández, que el dorsal 9 estava en fora de joc en l’inici de la jugada. Però això no va quedar gens clar. La imatge que va mostrar la realització televisiva –extreta de la recreació en 3D que fa el fora de joc semiautomàtic i que va rebre el vistiplau de Del Cerro Grande– per demostrar que hi havia infracció, no va aclarir absolutament res. Al contrari. L’esmentada recreació mostra que la punta del peu de Lewandowski està, per molt poc, més avançat que el peu d’Aguerd, però en la repetició real de la jugada, això no s’aprecia. Aixecarà polseguera. I finalment, al que tampoc va poder-se sobreposar el Barça és a la proposta de la Real, que va fer-lo anar a remolc pràcticament tot el partit.
Perquè excepcionalment ahir el Barça de Flick va ser superat. Tot va anar-li malament, arran del gol anul·lat a Lewandowski. Principalment li va costar un munt desfer-se de la pressió alta de la Real Sociedad, que va anar-lo a buscar home a home i, després, quan va aconseguir passar a camp rival no va finalitzar les accions i va patir en els contraatacs del rival. Aquest va ser el guió de l’enfrontament i així li va fer mal el conjunt dirigit per Imanol Alguacil, que abans d’avançar-se ja va advertir en tres transicions, sempre amb Take Kubo de protagonista, que va ser verinós conduint cap endavant, que la defensa culer –Casadó, Cubarsí i Iñaki Peña, en aquest ordre– va salvar in extremis. I la diana local, que va acabar decidint el matx, va arribar en una altra acció d’atac ràpid, just després d’una pèrdua en sortida de pilota, a causa d’aquesta pressió alta que als culers tants problemes els va generar. Iñaki Peña va servir llarg de porteria buscant un company, però el seu desplaçament va ser defectuós i, després de la recuperació, Sucic va trobar Becker (33’), que va definir molt bé al pal llarg sense oposició, ja que la defensa blaugrana estava sortint. Just abans del descans, en un altre contraatac, Oyarzábal va estar a punt de fer el segon, però va xutar a fora davant d’Iñaki Peña amb tot a favor.
El Barça no va saber com reaccionar, i tampoc en l’aspecte individual va trobar ningú a qui aferrar-se: De Jong –rellevat al final de la primera meitat per Dani Olmo– no va pesar; Fermín, a la dreta al lloc de Lamine Yamal, no es va trobar; Pedri no va estar fi en els últims metres; mentre que Raphinha i Lewandowski tampoc van tenir la inspiració que sí que havien tingut darrerament. Flick va buscar amb Olmo capgirar la tendència, però el problema va ser col·lectiu i el mitjapunta no va poder incidir. La Real no va tenir la pilota, encara que sí va dominar el joc i cada cop que aconseguia córrer feia mal. Oyarzábal, Becker i Brais Méndez van estar a punt d’obrir més l’escletxa en aquest segon acte una altra vegada en transició, mentre que el Barça, encallat, només va amenaçar amb un cop de cap de Cubarsí i un refús de Zubimendi que va enverinar-se i va fer intervenir Remiro. El conjunt culer no se’n va sortir, i al final van entrar Ansu Fati, Gavi, Casadó va acabar de lateral i Pau Víctor també va acabar incrustat a dalt. De cap manera, hi ha dies que no surt res. Ara, l’aturada internacional.