En un inici de tem­po­rada ple de notícies posi­ti­ves, col·lec­ti­ves i indi­vi­du­als, el nivell que està mos­trant Iñigo Martínez n’és una de les més des­ta­ca­des. El cen­tral d’Ondar­roa ha recu­pe­rat amb Flick la seva millor versió, una que no havia pogut ofe­rir des que va arri­bar al Barça, llas­trat per con­ti­nus pro­ble­mes físics. En una plan­ti­lla amb recur­sos limi­tats, mol­tes lesi­ons i la joven­tut com a tret iden­ti­tari, l’experiència i el lide­ratge del basc l’han con­ver­tit en una peça abso­lu­ta­ment indis­cu­ti­ble per al tècnic ale­many.

Iñigo acaba con­tracte a final de tem­po­rada i, amb el seu ren­di­ment, ha col·locat la seva car­peta sobre el des­patx de Deco, al cos­tat de les mol­tes altres que hi té el por­tuguès, amb noms com ara Araujo, De Jong, Pedri, Gavi, Chris­ten­sen o Eric Gar­cia. Ningú ima­gi­nava que el basc hau­ria de ser una de les pri­o­ri­tats per al direc­tor espor­tiu aquesta cam­pa­nya, amb 33 anys havia vis­cut un últim any com­pli­cat i, fins i tot, durant l’estiu es va plan­te­jar la pos­si­bi­li­tat que deixés Bar­ce­lona. La seva situ­ació ha fet un gir de 180 graus en pocs mesos.

Iñigo és el juga­dor amb més minuts de la plan­ti­lla ara mateix. Suma 1.416 minuts, repar­tits en 16 dels 17 par­tits que l’equip ha jugat fins ara. El cen­tral tan sols es va que­dar sense com­pe­tir en la der­rota del Barça con­tra l’Osa­suna. Les dades s’opo­sen fron­tal­ment a les de la tem­po­rada pas­sada, en la qual l’ex de l’Ath­le­tic va acu­mu­lar 1.624 minuts en tot l’any, jugant 25 par­tits entre totes les com­pe­ti­ci­ons, en 16 oca­si­ons com a titu­lar. Per tant, Iñigo enca­dena les matei­xes titu­la­ri­tats en els tres pri­mers mesos d’aquesta cam­pa­nya que en tota l’ante­rior. En minuts, està a menys de tres par­tits com­plets de superar els que va tenir l’edició pas­sada.

El seu pro­ta­go­nisme és clau per expli­car el Barça de Flick. Gai­rebé sem­pre al cos­tat de Pau Cubarsí a l’eix de la defensa, el basc és un ele­ment indis­pen­sa­ble per defen­sar cap enda­vant i man­te­nir la línia de qua­tre molt alta. Iñigo és un líder, és l’encar­re­gat d’orde­nar als com­panys i indi­car els moments en què toca fer un pas enda­vant. Tots el seguei­xen amb un grau de con­cen­tració ele­vadíssim que està fent que el sis­tema fun­ci­oni a la per­fecció. Els blau­grana han dei­xat en fora de joc els rivals en més d’un cen­te­nar d’oca­si­ons en aquest pri­mer terç de tem­po­rada, més del doble que els equips d’Europa que el seguei­xen. La trampa fins ara és gai­rebé infal·lible. Són 14 gols anul·lats als rivals, és gai­rebé un gol anul·lat forçat per par­tit. És cert que el Barça no viu de dei­xar la por­te­ria a zero i sent l’equip més sòlid en defensa, de fet, ha encai­xat 17 gols en con­tra en 17 par­tits, una xifra que no és espe­ci­al­ment baixa. Però l’equip i el cos tècnic assu­mei­xen pren­dre aquest risc, amb la línia defen­siva tan alta. És pre­ci­sa­ment això el que per­met tenir cons­tant­ment l’equip molt junt a camp con­trari i exe­cu­tar la pressió alta tan carac­terística del Barça de Flick i fona­men­tal en l’èxit dels culers.

La presència d’Iñigo aporta moltíssi­mes coses més. És un defensa con­tun­dent, gua­nya­dor de duels i potent en el joc aeri. Té una mit­jana de quasi un 70% de duels gua­nyats aquesta cam­pa­nya i està recu­pe­rant més de 3 pilo­tes per par­tit. A aquesta soli­desa defen­siva, s’hi suma un peu esquerre sen­sa­ci­o­nal i una gran visió de joc. De fet, és també fona­men­tal en la sor­tida de pilota blau­grana i per superar línies. Lidera el rànquing de pas­sa­des cap enda­vant, amb 31 encer­ta­des de 51 intents.

No es queda aquí la seva con­tri­bució ofen­siva. Iñigo és un defensa que sem­pre ha tin­gut gol, deter­mi­nant en les acci­ons a pilota atu­rada. No en va mar­car cap la tem­po­rada pas­sada, però havia vist por­te­ria en les qua­tre ante­ri­ors amb l’Ath­le­tic i en les set que va jugar amb el pri­mer equip de la Real Soci­e­dad. De fet, en fins a tres cam­pa­nyes ha asso­lit la xifra de qua­tre gols i va pel camí de, com a mínim, igua­lar-la enguany. N’ha fet ja dos en aquesta cam­pa­nya. Tots dos han estat en Cham­pi­ons, con­tra el Young Boys i l’Estre­lla Roja, en dues grans rema­ta­des de cap. A més, també ha repar­tit dues bones assistències, fent gala sovint del bon xut llarg que té. L’incre­ment de con­fiança del basc s’ha fet també evi­dent en aques­tes acci­ons.

Després d’ofe­rir durant anys un gran ren­di­ment en la Real Soci­e­dad i l’Ath­le­tic Club, a més de la selecció espa­nyola, Iñigo Martínez ho havia pas­sat mala­ment les últi­mes tem­po­ra­des. Cons­tants lesi­ons i pro­ble­mes físics li havien impe­dit tenir cap mena de con­tinuïtat. Sem­bla que ha dei­xat enrere els con­di­ci­o­nants físics i viu ara una segona joven­tut. Se’l veu gau­dir sobre la gespa, se sent impor­tant al ves­ti­dor i està bri­llant en les seves actu­a­ci­ons.

Els pròxims mesos tor­na­ran a l’equip Araujo i Chris­ten­sen, titu­lars la tem­po­rada pas­sada. La com­pe­ti­ti­vi­tat a l’eix de la defensa crei­xerà i Flick sumarà recur­sos en una zona molt limi­tada fins ara, amb tan sols Iñigo i Cubarsí com a cen­trals del pri­mer equip. Caldrà veure si el danès o l’uru­guaià són capaços de fer-se un lloc en l’onze, però no ho tin­dran gens fàcil. No tan sols hau­ran d’aga­far ritme com­pe­ti­tiu i recu­pe­rar la seva millor versió, sinó que hau­ran d’adap­tar-se a allò que vol Flick dels seus cen­trals. Cap dels dos ha pogut jugar un sol par­tit ofi­cial amb l’ale­many.