STADE BRESTOIS 29
El rival del Barça
Un idil·li sorprenent
Els francesos, a tres punts del descens en la Ligue 1, són la gran sorpresa de la Champions, en què són quarts i es mantenen invictes
El Brest està vivint un somni. Els francesos són un equip modest que va fer una temporada extraordinària l’any passat a la Ligue 1 que va acabar amb el premi de la tercera posició i la classificació per a aquesta edició de la Champions. Va arribar al sorteig com el conjunt amb pitjor coeficient dels 36 participants del nou format i està oferint una versió absolutament inesperada a l’elit europea.
Els de la costa nord-oest de la Bretanya francesa són quarts classificats de la màxima competició europea. Arriben a Montjuïc com un dels sis invictes. En els primers quatre partits de la seva història en la Champions han sumat deu punts, amb tres victòries i un meritori empat contra l’actual campió alemany, el Bayer Leverkusen. És cert que els tres triomfs han estat contra alguns dels equips previsiblement més fluixos del campionat: l’Sturm Graz, el Salzburg i l’Sparta de Praga. Tot i això, el Brest ha guanyat els dos partits que ha jugat a domicili.
A finals de la dècada dels 90 el Brest estava a la National 2, la quarta divisió francesa. Els 2000 van ser uns anys d’evolució fulgurant per al club, que el 2010 va aconseguir tornar a la primera divisió després de 20 temporades. Van tornar a passar diversos anys a segona, però estan consolidats a la Ligue 1 des del 2019, gairebé sempre més a prop de la zona baixa que d’Europa. Però la temporada passada van assaltar la zona alta i es van convertir en la gran sorpresa de França; van acabar tan sols per sota del PSG i el Mònaco al final de la lliga.
L’equip entrenat per Éric Roy ha tornat a la realitat enguany en la competició estatal. El Brest és dotzè i suma 13 punts, a tan sols tres de la zona de descens i lluny del rendiment de l’edició anterior. L’any passat va perdre tan sols set partits en tot l’any, els mateixos que en aquesta campanya després d’haver jugat tan sols 12 jornades de lliga. Una diferència que no s’està traduint, de moment, en la competició continental, on continuen brillant, malgrat haver de jugar com a locals fora del seu estadi, ja que aquest presentava limitacions que la UEFA no permetia per competir a Europa i van decidir jugar al camp del Guingamp. I també tot i tenir el pressupost més baix de la Ligue 1, amb 48 milions, i haver-se reforçat molt poc. De fet, han perdut peces importants com Brassier, Mounié i Le Douaron.