Nit màgica de pur sentiment barcelonista al Gran Teatre del Liceu. Cent vint-i-cinc anys d’història del millor club del món, més de cent anys de catalanitat condensats en una hora i mitja de gala, plena de sorpreses i amb les emocions a flor de pell, amb el president Joan Laporta tenint el seu gran moment com a solista soprano, el seu moment diva, com aquella jove Montserrat Caballé que un gener del 1970, en aquest mateix escenari majestuós, va captivar amb la seva veu i posada en escena tots els presents, interpretant Norma, de Bellini.

Laporta va tocar la fibra als culers amb el seu discurs. Vint-i-cinc minuts de speech a raig i sense anotacions, en què va enaltir la figura del fundador, Joan Gamper, i va repassar tots els moments transcendentals de la història del club: “Són 125 anys plens d’afanys i èxits d’un club que és més que un club. Gamper es va enamorar de Barcelona i de Catalunya, i va ser ell qui va acostar el Barça a la gent. Tenim unes arrels molt profundes, i això ens fa grans.” “L’esperit fundacional del Gamper ens va marcar el camí. Tots els que estem avui aquí som hereus d’uns avis i d’uns pares que sabien que el Barça formaria sempre part de les nostres vides, i aquest és el llegat que volem transmetre ara nosaltres als nostres fills i nets.” “Seria molt pretensiós dir que el Barça ha canviat el món, però sí que podem dir que aquest club ha fet el món una mica millor. El Barça és un eix emocional de les nostres vides. Volem la pilota perquè volem vèncer i també volem convèncer. L’estil del Barça és guanyar jugant bé i juguem millor si juguem tots junts.” “El Barça fa que els somnis es facin realitat, i ara el nostre somni col·lectiu és tenir el millor estadi dels cinc continents, i el tindrem.”

De l’embrió i els somnis inicials de Gamper, dolçament interpretat ahir per un il·lustre de l’escena catalana com Pep Anton Muñoz, a la rauxa i el carisma d’un Laporta que es va emocionar visiblement en parlar de Wembley 92 i recordar figures importants del barcelonisme, com Messi, Xavi i Koeman, tres mites que formen part de l’escut i que van acabar la seva vinculació amb el Barça precisament amb Laporta com a president. Tres ferides obertes.

No sempre ha sabut el Barça cuidar les seves llegendes, ni en el present ni en els adeus, però ahir la institució sí que va saber tenir un reconeixement públic a totes elles. Samitier, Ramallets, Kubala, Cruyff, Guardiola, Puyol, Iniesta, Messi... Molta història.

Dues mil butaques plenes al Liceu. Buides les cadires de Messi i Pep. Però Guardiola també va tenir el seu moment, en format musical, abraçat al grup Manel i a una cançó tan apropiada per al dia d’ahir com Aniversari. Jugadors d’ara i d’abans van aplegar-se en una ocasió única, també amb la presència de tots els presidents vius: Gaspart, Reyna, Rosell, Bartomeu i el mateix Laporta.

El tema L’escut al pit, amb lletra de Xavier Gonzàlez Costa i música de Carles Cases, va ser escollit, amb el 63% dels vots, el nou cant oficial del 125è aniversari. Tot lliga. “L’escut a sobre el pit i a sota hi batega el cor.” Paraula de Gamper. El tema guanyador i els altres dos finalistes, Un sentiment i Del bressol a l’infinit, van ser interpretats en directe. No era nit per a la mística i la litúrgia de Madama Butterfly, de Puccini, era nit de barcelonisme en vena.

De l’extensa llista de felicitacions, menció especial per a un Madrid que va tenir la deferència de felicitar el Barça a les xarxes en una data tan assenyalada: “Moltes felicitats en el vostre 125è aniversari, FC Barcelona. És un honor per al Real Madrid competir contra un gran rival com vosaltres al llarg de la nostra història.”

La gala va servir també per donar a conèixer la mascota del 125è aniversari, batejada amb el nom de CAT. És un gat fer, un felí autòcton de Catalunya, creat a partir de l’escut del club, pels germans Grangel, Jordi i Carles, de Grangel Studio. La gala ens va deixar el moment graciós entre la mascota, Lamine Yamal i Gavi. Lamine va ser tot flow; Gavi, en canvi, va estar absolutament encotillat al costat d’un CAT que ho va donar tot dalt de l’escenari. A Gavi se’l va veure incòmode mentre la resta de la plantilla feia broma i capturava el moment amb els seus dispositius mòbils. Fins i tot Gavi va baixar de l’escenari abans d’hora, abans del selfie amb Laporta, i va haver de recular. Lamine, en canvi, estava en el seu element.