Ferran eclipsa Lewandowski
El Barça guanya a Alemanya vuit anys després, supera el mur del Dortmund i s’enlaira fins a la segona posició, darrere només del Liverpool
Gran nit de Ferran Torres, amb un doblet letal
Tot Dortmund expectant amb l’esperat retorn a casa de Robert Lewandowski i és Ferran Torres, el pla B de Flick, un futbolista que encara no s’havia estrenat com a golejador en aquesta edició de la Champions, qui acaba vacunant el Borussia amb dos gols. La màgia del futbol. La gran nit de Ferran. Medalleta per a Hansi per haver-la encertat amb el triple canvi a vint minuts del final –Ferran, Fermín i De Jong per Lewandowski, Raphinha i Olmo– i felicitat completa per a un Barça que no guanyava a Alemanya des del 2016. Europa reactiva el Barça.
Lewandowski va arribar al Signal Iduna Park amb una càmera enganxada al clatell. Flaixos i més flaixos durant el seu pas per la catifa vermella. L’home més buscat. Tots els ulls miraven el polonès. Era lògic. Era dia de retrobaments i havia marcat contra el Betis, havia superat la barrera dels cent gols en la Champions el dia del Brest, arribava al partit contra el seu Dortmund com a màxim golejador de la lliga espanyola i també com a màxim artiller de la Champions, i visitava un estadi on s’ha fet un tip de fer gols tant amb la samarreta del Borussia com amb la samarreta rival del Bayern de Munic... i al final va ser Ferran qui va assumir el rol d’heroi. El de Foios va entrar al camp en el minut 71 i va marcar en el 75. Després repetiria en el minut 85 per donar la victòria al Barça i enlairar-lo fins a la segona posició de la classificació amb 15 punts. Només l’invicte Liverpool ho ha fet millor que el Barça fins ara.
Ferran va ser el Rei Mides ahir a Dortmund. Tot el que va tocar ho va convertir en or. Primer va aparèixer al lloc oportú per caçar el refús de Kobel, després d’una gran connexió per la banda entre Lamine Yamal i Koundé que va acabar amb una gran i difícil rematada de Fermín, ben refusada pel porter del Dortmund en primera instància, però allà estava Ferran per rematar la feina en la segona jugada. Va ser una gran acció col·lectiva del Barça ben resolta per Ferran. Després, en el tercer gol, tornaria a aparèixer amb Lamine Yamal de nou com a desllorigador en l’origen de l’acció. Lamine es va tornar a inventar una gran passada, aquesta vegada no amb l’exterior, i Ferran va resoldre amb encert després d’un primer control molt defectuós. En el control la pilota li va quedar enrere, però amb el xut ho va saber corregir. Els dos primers gols del valencià en aquesta Champions el dia que el Barça més ho necessitava i quatre gols ja en els últims tres partits, i els dos últims apareixent des de la banqueta. Ferran ha tornat de la lesió amb finor i disposat a robar minuts a Lewandowski.
El Barça va tornar a pagar errors com els del dia del Betis i el Celta, però aquesta vegada la festa va acabar bé. Cubarsí va cometre un altre pecat de joventut amb un penal tan rigorós com innecessari. Guirassy va enganxar el Dortmund al partit amb dos gols. El primer, des dels onze metres i el segon, després de culminar un desajust de la defensa. Iñigo va perdre una pilota estúpida, Yan Couto va activar Gross i Guirassy acabaria marcant a plaer. La sensació era que el Barça tornaria a deixar escapar dos punts cabdals, però ahir el conte acabaria amb final feliç per la resiliència de Lamine i la determinació de Ferran.
Partit notable de nou de Raphinha. El brasiler va tornar a marcar. Són ja sis gols en aquesta Champions per a ell. En l’acció del 0-1, Pedri ho va activar tot, Olmo va girar com els àngels, en un moviment molt característic seu, i Raphinha va definir amb un xut encreuat. El brasiler s’havia fet un tip de tirar desmarcades fins aleshores, però els companys no l’havien detectat. Era el que reclamava el partit perquè el Dortmund estava molt comprimit, jugant molt junt, i al Barça només li va faltar connectar amb aquesta desmarcada de ruptura. Sempre trobava l’home lliure pel mig, sobretot amb Olmo, però li va faltar aquesta última passada a l’espai en moltes ocasions.
El partit de Casadó mereix un capítol a part. No fa falta estendre’s massa en el relat: un màster de futbol. Va robar i va interpretar bé les necessitats de l’equip en cada moment. Creix en cada partit. Flick ha trobat un tresor.