El Barça no avança en la lliga. Fa més d’un mes que va aturar-s’hi, des que el 10 de novembre va perdre (1-0) al feu de la Real Sociedad. Des d’aleshores està encallat i només ha sumat un triomf en les últimes sis jornades disputades. I és que al duel disputat al Reale Arena li va continuar un empat (2-2) amb el Celta; una derrota (1-2) contra Las Palmas; una victòria (1-5), l’única d’aquesta sèrie, a Mallorca; un nou empat (2-2) amb el Betis; i una nova derrota (0-1), ahir davant del Leganés. 5 punts aconseguits dels 18 darrers disputats que han permès als seus perseguidors, Atlético i Real Madrid, acostar-s’hi: amb un partit menys disputat, els colchoneros ja tenen els mateixos punts que els culers, que continuen primers, i els madridistes estan a un punt. El Barça- Atlético d’aquest proper dissabte a Montjuïc serà una lluita pel lideratge.

Allà, intentarà l’equip barcelonista refer el que ahir se li va trencar. I és que es va ben empantanegar, en una nit en què res va sortir com cabia esperar després de l’estimulant victòria (2-3) assolida a Dortmund dimecres. I això que va començar amb un inici per a l’esperança, amb Lamine Yamal oferint a l’estadi Lluís Companys el Golden Boy, el premi que l’acredita com el millor jove futbolista del planeta. Però, quan la pilota va començar a rodar, de seguida tot es va espatllar per als culers. El conjunt orientat per Hansi Flick, que per sanció no va asseure’s a la banqueta –ho va fer en el seu lloc el seu ajudant Marcus Sorg–, no havia tocat pràcticament encara l’esfèrica, que ja perdia. I no va ser en la primera ocasió dels madrilenys, en els peus de l’exblaugrana Munir El Haddadi, a qui Iñaki Peña va guanyar la partida. Va ser en la segona, en la continuació de la jugada, en el córner, centrat per Óscar Rodríguez i rematat amb el cap a gol, des del punt de penal, per Sergio González (4’).

No va entomar bé l’equip barcelonista la diana, enmig, també, d’un ambient força enrarit. Hi havia música de fons a l’estadi. Literalment. El club va situar una xaranga a l’espai on s’ubicava la grada d’animació que, de tant en tant, va tocar una cançó relacionada amb el Barça que ressonava al Lluís Companys. Feia un efecte força estrany, no va acabar d’enganxar realment i els aficionats presents no van seguir cap de les cançons que va reproduir el grup. De fet, cap al final del matx, en últims minuts ja no es va sentir. També van distorsionar la situació els diversos instants de discussió a la graderia, ja que van sentir-se durant el partit càntics esporàdics i minoritaris en contra de Joan Laporta, que van rebre sempre resposta en forma de xiulets per silenciar-los.

Mentrestant, es jugava un partit de futbol, que el Barça perdia. I, ben bé, no va acabar d’entrar-hi l’equip blaugrana fins que va complir-se la mitja hora de joc. Li va ser difícil, sobretot, perquè el Leganés, amb l’avantatge, va intentar que el conjunt culer no pogués agafar el compàs, amb interrupcions i pauses constants. El porter Dmitrovic va prendre’s amb calma cada vegada que havia de sevir de porteria, fent enervar l’estadi, mentre que alguns dels seus companys van requerir l’assistència mèdica a la gespa un grapat de vegades. Un d’ells, Renato Tapia, no va poder continuar i va haver de ser rellevat abans del descans. Així, en aquest primer acte, el Barça no va enlairar-se fins que Raphinha va estavellar una pilota al pal en el minut 33, a centrada de Balde. Des d’aleshores, el grup barcelonista va trobar la manera d’imprimir el ritme i generar ocasions a un rival que va endreçar-se a prop de la seva àrea en un 5-4-1 i que va fer un exercici defensiu extraordinari. Arran de l’ocasió del brasiler, van arribar-ne més de clares: una de Lewandowski, que abans havia perdonat l’empat en un altra de clamorosa, i va trobar-se en totes dues Dmitrovic; dos xuts a fora de Lamine Yamal, i dos cops de cap a fora i un misto dins de l’àrea de Dani Olmo.

La realitat és que si el Barça hagués aconseguit donar continuïtat en la segona meitat al joc desplegat en aquests moments de la primera, de ben segur que el resultat hauria estat un altre. Però no se’n va sortir i no va produir prou volum ofensiu per fer tremolar el rival, un recent ascendit ben entrenat per Borja Jiménez, que va saber explotar el seu equip. Tot i tenir la pilota i jugar a prop de la porteria de Dmitrovic, el Barça es va quedar a zero; Koundé, en la recta final, va tenir la més clara, amb un xut creuat, gairebé a l’àrea petita. El Barça s’empantanega i la lliga s’estreny.