Aquest 2024 hi ha hagut relleu a la banqueta del Barça. Xavi Hernández, després de dues temporades i mitja en les quals va aconseguir guanyar dos títols –una supercopa i la lliga de la campanya 2022/23– va posar punt final a la seva etapa com a tècnic blaugrana per donar pas a la nova era de Hansi Flick, el tercer entrenador de Joan Laporta en aquest segon mandat. Un relleu cuinat a foc lent, i més propi d’un circ que d’un club que busca ser exemplar amb les seves accions. Massa girs de guió en tan poc temps.

El serial de l’adeu de l’egarenc va arrencar el dissabte 27 de gener. Després de la desfeta contra el Vila-real (5-3) al Lluís Companys i enmig d’una crisi futbolística, Xavi va sorprendre tothom anunciant que deixaria el seu càrrec a final de temporada (30 de juny) perquè considerava que el club necessitava “un canvi de dinàmica”. Un adeu en diferit que Joan Laporta va acceptar perquè “és ell qui me la proposa, és una llegenda del barcelonisme”. Aleshores no quedava res d’aquella solidesa defensiva de la lliga de l’1-0, els lesionats es multiplicaven i els resultats no arribaven. La sensació general era que Xavi s’aguantava d’un fil i el tècnic va decidir dimitir abans que el club prengués una decisió dràstica.

Aquest anunci va alliberar-lo a ell i als futbolistes durant unes quantes setmanes. El Barça va encadenar 13 partits sense perdre, va reconduir la seva situació en la lliga i va arribar als quarts de final de la Champions, aconseguint vèncer al Parc dels Prínceps. Paral·lelament, Xavi es cansava de respondre sempre la mateixa pregunta en cada roda de premsa. És a dir, si havia decidit fer marxa enrere en la seva decisió d’anar-se’n. Alternava dies en què es mostrava ferm amb la seva decisió amb dies que no tant. Tot plegat era una incògnita. Però l’egarenc havia pres una decisió i ningú s’esperava el gir de guió que va acabar succeint. Sobretot per les formes.

Va arribar la setmana tràgica, amb l’eliminació en la Champions en mans del PSG i la polèmica derrota al Bernabéu. La temporada acabaria en blanc, però lluny de reafirmar-se amb la decisió que havia pres feia tres mesos, Xavi va decidir canviar de parer. Només tres dies després de caure contra el Real Madrid, es va produir el famós “pacte del sushi”. El domicili de Joan Laporta va ser l’escenari de l’acord i la celebració de la continuïtat de Xavi Hernández a la banqueta del Barça, fent marxa enrere amb la decisió que havia comunicat anteriorment. Una nit en la qual es tancaven, a priori, les ferides i s’augurava un futur il·lusionant. L’endemà, el 25 d’abril, van donar a conèixer la decisió en una roda de premsa. El de Terrassa va dir que era un “home de club”, va justificar que era de savis canviar d’opinió i va presumir de “confiança total” de la directiva.

Però no hi va haver pau a Barcelona. Un futbol descoratjador afegit a unes declaracions molt polèmiques del tècnic en la prèvia del duel contra l’Almeria, referint-se al panorama de cara a la temporada següent, assegurant “intentarem competir” perquè la situació “és difícil i complicada”, van fer esclatar Laporta, que va prendre la decisió de destituir Xavi al final del curs. El que era un secret de domini públic des d’aquell dia es va fer oficial el 24 de maig. El partit contra el Sevilla va marcar el seu adeu per la porta del darrere.

Va sortir Xavi i va entrar Hansi Flick. La via alemanya era l’escollida i la preferida des que Laporta havia tornat a accedir a la presidència. Flick va arribar sense gaires exigències pel que fa a fitxatges, conscient de la situació econòmica del club, i disposat a adaptar-se a allò que li donessin. En aquests primers mesos al capdavant del Barça, Flick ha donat continuïtat al llegat més preuat de Xavi: la defensa ferma de la Masia i la creació del context idoni per a la irrupció de noms com ara Lamine Yamal, Cubarsí, Fermín i Héctor Fort. Ha començat una nova era.