És el sentiment i el coneixement d’una forma de jugar a futbol, que va prendre cos en el Barça quan va arribar Johan Cruyff, i amb la continuïtat dels entrenadors que l’han succeït, sobretot Pep Guardiola. Des que Johan va venir com a entrenador, va aparèixer aquest concepte com a forma de jugar, d’entendre el joc i de comportament dels jugadors.

Primer el vaig conèixer quan era jugador; jo ja estava en el futbol de base i en l’handbol. I quan va tornar com a entrenador em va trucar perquè fes de preparador físic amb ell.

Sí, és clar. Era un aprenentatge constant que no havia experimentat amb cap altre entrenador abans. Estar entrenant i estar parlant amb ell durant un entrenament o un partit, les xerrades que feia a l’equip abans de jugar... Era un continu. El 4-3-3, la idea que el joc sempre ha de ser espectacle, que s’ha de disfrutar i no patir, com s’ha de tractar la pilota... Els fonaments de l’ADN Barça.

És on s’ensenya als joves no només el concepte del joc, sinó també una forma d’entendre les relacions entre els jugadors i ensenyar-los per a la vida. Adopten coneixement en totes aquestes dimensions. Pel que fa al futbol, se’ls ensenya a jugar, a comprendre’l d’una determinada manera, se’ls ensenyen sistemes diferents perquè coneguin el joc i se’ls fan xerrades sobre el joc. I dins de la Masia estan en una segona casa, un segon centre, on a banda de formar-se com a jugadors, es formen com a persones.

Als entrenadors del futbol de base, se’ls imparteix diferents i successius cursos al llarg de la seva estada aquí, i se’ls ensenya a fer xerrades perquè desenvolupin el sistema de joc preferent del Barça amb les alternatives que hi ha, i sobretot que, com va dir Cruyff, “la pilota és el centre del joc”. Perquè no és el sistema que es juga, el sistema es col·loca al camp per ocupar-lo racionalment. Però la pilota és la que defineix les relacions entre nosaltres.

Aleshores, Johan tenia frases concretes de com cal jugar la pilota. Com he de passar la pilota al meu company? Doncs jugar de cara amb ell, jugar al peu i jugar al primer toc. I amb aquestes tres coses, combinades i recombinades, apareixen unes necessitats al voltant de la pilota. Una sèrie de conceptes que són els que s’ensenyen en les tasques que es fan en l’entrenament i amb els entrenaments reals de partit, que sempre els considerem cada partit com un entrenament específic i considerem els contraris no com a oponents, ni com els que s’ha destrossar i matxucar, sinó que gràcies a ells podem aprendre millor el nostre joc i comprendre millor els nostres companys.

Són números que defineixen unes relacions molt fixes en el joc. Però la pilota fa aquestes relacions en funció de les necessitats que ens presenten els oponents. La pilota les ha de solucionar gràcies a aquests conceptes de com ens relacionem a través d’ella. Si li cau al peu al primer toc, mirar abans de rebre la pilota, recolzar-nos en una línia de triangles, moure’ns en espais curts i llargs, etcètera... Hi ha molts conceptes que estaríem aquí tot el dia parlant-ne.

Tot es pot entrenar. En tasques de joc de posició, aquells jugadors que estan al centre necessiten fer totes aquestes coses que vostè diu, i algunes més. Tot és pràctica específica del nostre joc, que fa anys que es desenvolupa. Sovint s’espera del jugador del Barça que faci coses com les que fan els altres jugadors. I el jugador Barça fa coses que fan la resta, però amb una confecció diferent.

Es tracta de fer gol entre tots. Aleshores hi ha jugadors que abandonen en part aquesta forma inicial de concepció del joc i es limiten o poden limitar-se a intentar ser golejadors. Tot i així, és segur que un jugador que fa gols i juga d’aquesta manera, fa gols diferents. Leo Messi no jugava de mig camp cap enrere pràcticament mai, jugava de mig camp cap endavant. I en aquest camp endavant, era golejador, però fins que arribava a la zona del gol, jugava d’aquesta manera. I quan no podia, doncs driblava; si no es podia, doncs driblava, perquè tenia aquesta qualitat innata. Nosaltres aquestes qualitats innates les respectàvem sempre. I sempre hi ha hagut jugadors golejadors que han estat aquí, i jugadors no tan golejadors que han estat aquí, i que han estat bons jugadors del centre del camp, interiors, creatius del joc i golejadors. No absolutament golejadors, però que ficaven els seus golets fonamentals. Per exemple, Andrés Iniesta.

D’aquí ha sortit Leo Messi...

El jugador que prefereixi passar la pilota més vegades a un company que a la xarxa, serà un jugador que la resta li ho agrairan i faran més gols entre tots. Hi ha hagut anys en el Barça en què tots els jugadors de la plantilla han marcat gol. Aleshores, qui és més golejador, aquell que fa més de 20 gols en una temporada? És evident que d’aquests jugadors no n’hem fet gaires, però n’hem fet alguns. Bé, hem fet... Han sortit!

Si l’entrenador segueix el nostre joc, el jugador jugarà i ajudarà l’equip. Si hi ha un entrenador a qui no li agrada el nostre joc, aquest jugador s’avorrirà i estarà un any o dos i marxarà. Si estima molt el Barça, es quedarà en el Barça i jugarà menys partits.

No l’he vist.

Miro els resultats, parlo amb els jugadors que em truquen, amb el Pep també parlem molt, però no miro futbol. Miro bàsquet, futbol americà, fins i tot lluita grecoromana i aquestes coses...

Perquè em fa mal. Veure com es juga ara a futbol em fa mal, és un desastre de joc.

Aquestes línies de pressió... aquest vocabulari que tenim ara, que tot són coses agressives que enalteixen l’ordre i altres valors que no tenen res a veure amb el futbol de base. Els valors. Exactament. Només quan descriuen “fem una pressió alta amb no sé què”... Què és això?

No. M’estimo més mantenir-me en els meus somnis amb el joc que he gaudit tant durant la meva vida.

El conec des que tenia 9 anys i he seguit tota la seva carrera esportiva mentre ha estat aquí. Era un enamorat del joc i del Barça. Vivia per a això i no tenia altre motiu en la seva vida més que poder ser jugador. I va arribar on va arribar. Va acabar la seva carrera esportiva i es va fer entrenador, i va anar a veure els millors entrenadors del món, a parlar amb ells, i a partir d’aquí entrenar, i és el resultat d’una vida dedicada a això. Des dels 10 anys fins als 29 el vam estar ajudant i intentant que aconseguís que complís el seu somni.

No. El que he viscut és irrepetible i no vull que es destrueixi i que hi hagi moments difícils. Les Champions com les vam viure... El zenit: ser-hi quan va venir Pep, que vam guanyar-ho tot; tinc una foto amb ell amb set copes, una altra amb vuit, una altra amb sis, una altra amb quatre... I llavors, com que això no tornarà a passar, no val la pena que el meu ànim se senti malament. Sap? Estic meravellosament llegint, amb els llibres del Barça que tinc per aquí. Tinc llibres del Barça, de les recopes, de la vida de Leo Messi a Barcelona, d’aquesta mena de coses. Disfruto llegint això i veient bàsquet, futbol americà i d’altres coses, motociclisme, tennis... I visc millor amb això que mirant el futbol. Com li deia, veig els resums a vegades, quan han guanyat els que a mi m’interessa que guanyin, per no patir a sobre. He tingut molts sentiments i m’he format en un àmbit meravellós que vull recordar tota la vida. No vull viure altres coses que em poden fer mal.

En el futbol no hi ha res perfecte. Però vam guanyar-ho pràcticament tot... Va ser meravellós i ho vam viure amb una intensitat tremenda i amb un gaudi que jo crec que ningú ha viscut en la seva vida, que ningú ha tingut la sort de viure-ho com jo.