És el sen­ti­ment i el conei­xe­ment d’una forma de jugar a fut­bol, que va pren­dre cos en el Barça quan va arri­bar Johan Cruyff, i amb la con­tinuïtat dels entre­na­dors que l’han succeït, sobre­tot Pep Guar­di­ola. Des que Johan va venir com a entre­na­dor, va aparèixer aquest con­cepte com a forma de jugar, d’enten­dre el joc i de com­por­ta­ment dels juga­dors.

Pri­mer el vaig conèixer quan era juga­dor; jo ja estava en el fut­bol de base i en l’hand­bol. I quan va tor­nar com a entre­na­dor em va tru­car perquè fes de pre­pa­ra­dor físic amb ell.

Sí, és clar. Era un apre­nen­tatge cons­tant que no havia expe­ri­men­tat amb cap altre entre­na­dor abans. Estar entre­nant i estar par­lant amb ell durant un entre­na­ment o un par­tit, les xer­ra­des que feia a l’equip abans de jugar... Era un con­tinu. El 4-3-3, la idea que el joc sem­pre ha de ser espec­ta­cle, que s’ha de dis­fru­tar i no patir, com s’ha de trac­tar la pilota... Els fona­ments de l’ADN Barça.

És on s’ense­nya als joves no només el con­cepte del joc, sinó també una forma d’enten­dre les rela­ci­ons entre els juga­dors i ense­nyar-los per a la vida. Adop­ten conei­xe­ment en totes aques­tes dimen­si­ons. Pel que fa al fut­bol, se’ls ense­nya a jugar, a com­pren­dre’l d’una deter­mi­nada manera, se’ls ense­nyen sis­te­mes dife­rents perquè cone­guin el joc i se’ls fan xer­ra­des sobre el joc. I dins de la Masia estan en una segona casa, un segon cen­tre, on a banda de for­mar-se com a juga­dors, es for­men com a per­so­nes.

Als entre­na­dors del fut­bol de base, se’ls impar­teix dife­rents i suc­ces­sius cur­sos al llarg de la seva estada aquí, i se’ls ense­nya a fer xer­ra­des perquè desen­vo­lu­pin el sis­tema de joc pre­fe­rent del Barça amb les alter­na­ti­ves que hi ha, i sobre­tot que, com va dir Cruyff, “la pilota és el cen­tre del joc”. Perquè no és el sis­tema que es juga, el sis­tema es col·loca al camp per ocu­par-lo raci­o­nal­ment. Però la pilota és la que defi­neix les rela­ci­ons entre nosal­tres.

Ales­ho­res, Johan tenia fra­ses con­cre­tes de com cal jugar la pilota. Com he de pas­sar la pilota al meu com­pany? Doncs jugar de cara amb ell, jugar al peu i jugar al pri­mer toc. I amb aques­tes tres coses, com­bi­na­des i recom­bi­na­des, apa­rei­xen unes neces­si­tats al vol­tant de la pilota. Una sèrie de con­cep­tes que són els que s’ense­nyen en les tas­ques que es fan en l’entre­na­ment i amb els entre­na­ments reals de par­tit, que sem­pre els con­si­de­rem cada par­tit com un entre­na­ment específic i con­si­de­rem els con­tra­ris no com a opo­nents, ni com els que s’ha des­tros­sar i mat­xu­car, sinó que gràcies a ells podem apren­dre millor el nos­tre joc i com­pren­dre millor els nos­tres com­panys.

Són números que defi­nei­xen unes rela­ci­ons molt fixes en el joc. Però la pilota fa aques­tes rela­ci­ons en funció de les neces­si­tats que ens pre­sen­ten els opo­nents. La pilota les ha de solu­ci­o­nar gràcies a aquests con­cep­tes de com ens rela­ci­o­nem a través d’ella. Si li cau al peu al pri­mer toc, mirar abans de rebre la pilota, recol­zar-nos en una línia de tri­an­gles, moure’ns en espais curts i llargs, etcètera... Hi ha molts con­cep­tes que estaríem aquí tot el dia par­lant-ne.

Tot es pot entre­nar. En tas­ques de joc de posició, aquells juga­dors que estan al cen­tre neces­si­ten fer totes aques­tes coses que vostè diu, i algu­nes més. Tot és pràctica específica del nos­tre joc, que fa anys que es desen­vo­lupa. Sovint s’espera del juga­dor del Barça que faci coses com les que fan els altres juga­dors. I el juga­dor Barça fa coses que fan la resta, però amb una con­fecció dife­rent.

Es tracta de fer gol entre tots. Ales­ho­res hi ha juga­dors que aban­do­nen en part aquesta forma ini­cial de con­cepció del joc i es limi­ten o poden limi­tar-se a inten­tar ser gole­ja­dors. Tot i així, és segur que un juga­dor que fa gols i juga d’aquesta manera, fa gols dife­rents. Leo Messi no jugava de mig camp cap enrere pràcti­ca­ment mai, jugava de mig camp cap enda­vant. I en aquest camp enda­vant, era gole­ja­dor, però fins que arri­bava a la zona del gol, jugava d’aquesta manera. I quan no podia, doncs dri­blava; si no es podia, doncs dri­blava, perquè tenia aquesta qua­li­tat innata. Nosal­tres aques­tes qua­li­tats inna­tes les res­pectàvem sem­pre. I sem­pre hi ha hagut juga­dors gole­ja­dors que han estat aquí, i juga­dors no tan gole­ja­dors que han estat aquí, i que han estat bons juga­dors del cen­tre del camp, inte­ri­ors, cre­a­tius del joc i gole­ja­dors. No abso­lu­ta­ment gole­ja­dors, però que fica­ven els seus golets fona­men­tals. Per exem­ple, Andrés Ini­esta.

D’aquí ha sor­tit Leo Messi...

El juga­dor que pre­fe­reixi pas­sar la pilota més vega­des a un com­pany que a la xarxa, serà un juga­dor que la resta li ho agrai­ran i faran més gols entre tots. Hi ha hagut anys en el Barça en què tots els juga­dors de la plan­ti­lla han mar­cat gol. Ales­ho­res, qui és més gole­ja­dor, aquell que fa més de 20 gols en una tem­po­rada? És evi­dent que d’aquests juga­dors no n’hem fet gai­res, però n’hem fet alguns. Bé, hem fet... Han sor­tit!

Si l’entre­na­dor segueix el nos­tre joc, el juga­dor jugarà i aju­darà l’equip. Si hi ha un entre­na­dor a qui no li agrada el nos­tre joc, aquest juga­dor s’avor­rirà i estarà un any o dos i mar­xarà. Si estima molt el Barça, es que­darà en el Barça i jugarà menys par­tits.

No l’he vist.

Miro els resul­tats, parlo amb els juga­dors que em tru­quen, amb el Pep també par­lem molt, però no miro fut­bol. Miro bàsquet, fut­bol ame­ricà, fins i tot lluita gre­co­ro­mana i aques­tes coses...

Perquè em fa mal. Veure com es juga ara a fut­bol em fa mal, és un des­as­tre de joc.

Aques­tes línies de pressió... aquest voca­bu­lari que tenim ara, que tot són coses agres­si­ves que enal­tei­xen l’ordre i altres valors que no tenen res a veure amb el fut­bol de base. Els valors. Exac­ta­ment. Només quan des­cri­uen “fem una pressió alta amb no sé què”... Què és això?

No. M’estimo més man­te­nir-me en els meus som­nis amb el joc que he gau­dit tant durant la meva vida.

El conec des que tenia 9 anys i he seguit tota la seva car­rera espor­tiva men­tre ha estat aquí. Era un ena­mo­rat del joc i del Barça. Vivia per a això i no tenia altre motiu en la seva vida més que poder ser juga­dor. I va arri­bar on va arri­bar. Va aca­bar la seva car­rera espor­tiva i es va fer entre­na­dor, i va anar a veure els millors entre­na­dors del món, a par­lar amb ells, i a par­tir d’aquí entre­nar, i és el resul­tat d’una vida dedi­cada a això. Des dels 10 anys fins als 29 el vam estar aju­dant i inten­tant que acon­seguís que complís el seu somni.

No. El que he vis­cut és irre­pe­ti­ble i no vull que es des­tru­eixi i que hi hagi moments difícils. Les Cham­pi­ons com les vam viure... El zenit: ser-hi quan va venir Pep, que vam gua­nyar-ho tot; tinc una foto amb ell amb set copes, una altra amb vuit, una altra amb sis, una altra amb qua­tre... I lla­vors, com que això no tor­narà a pas­sar, no val la pena que el meu ànim se senti mala­ment. Sap? Estic mera­ve­llo­sa­ment lle­gint, amb els lli­bres del Barça que tinc per aquí. Tinc lli­bres del Barça, de les reco­pes, de la vida de Leo Messi a Bar­ce­lona, d’aquesta mena de coses. Dis­fruto lle­gint això i veient bàsquet, fut­bol ame­ricà i d’altres coses, moto­ci­clisme, ten­nis... I visc millor amb això que mirant el fut­bol. Com li deia, veig els resums a vega­des, quan han gua­nyat els que a mi m’interessa que gua­nyin, per no patir a sobre. He tin­gut molts sen­ti­ments i m’he for­mat en un àmbit mera­vellós que vull recor­dar tota la vida. No vull viure altres coses que em poden fer mal.

En el fut­bol no hi ha res per­fecte. Però vam gua­nyar-ho pràcti­ca­ment tot... Va ser mera­vellós i ho vam viure amb una inten­si­tat tre­menda i amb un gaudi que jo crec que ningú ha vis­cut en la seva vida, que ningú ha tin­gut la sort de viure-ho com jo.