Barça

Paco Seirul·lo

AUTOR DEL LLIBRE ‘ADN BARÇA’

“Em fa mal veure com es juga ara a futbol”

“Miro els resultats, veig algun resum, parlo amb els jugadors que em truquen, amb el Pep també molt, però no miro futbol”

“El que he viscut és irrepetible i no vull que es destrueixi i que hi hagi moments difícils”

Els sistemes de joc són números que defineixen unes relacions molt fixes en el joc. Però la pilota és la que defineix les relacions entre nosaltres
Amb Johan, era un aprenentatge constant que no havia experimentat amb cap altre entrenador. D’ell són els fonaments de l’ADN Barça

Paco Sei­rul·lo (Sala­manca, 1945) és una figura sense la qual no s’entén la història del Barça. No és una afir­mació exa­ge­rada. Si Johan Cruyff va ser l’ideòleg de la filo­so­fia fut­bolística sobre la qual s’han fona­men­tat els majors èxits del club, Sei­rul·lo, una eminència de la pre­pa­ració física, va ser qui va encar­re­gar-se d’apli­car-la a través de l’entre­na­ment i a donar-li con­tinuïtat en el temps. Després de gai­rebé mig segle tre­ba­llant en el Barça –del 1975 al 2022, quan el club va deci­dir pres­cin­dir dels seus ser­veis–, en dife­rents sec­ci­ons, començant per l’atle­tisme, pas­sant per l’hand­bol i aca­bant amb el fut­bol, Sei­rul·lo ha dei­xat d’exer­cir. Igual­ment con­ti­nua des­pre­nent conei­xe­ment, i dar­re­ra­ment ha escrit un lli­bre, ADN Barça, en el qual des­grana el genuí estil del club blau­grana, en què ell té molta part de res­pon­sa­bi­li­tat.

Què és l’ADN Barça?
És el sen­ti­ment i el conei­xe­ment d’una forma de jugar a fut­bol, que va pren­dre cos en el Barça quan va arri­bar Johan Cruyff, i amb la con­tinuïtat dels entre­na­dors que l’han succeït, sobre­tot Pep Guar­di­ola. Des que Johan va venir com a entre­na­dor, va aparèixer aquest con­cepte com a forma de jugar, d’enten­dre el joc i de com­por­ta­ment dels juga­dors.
Com el va conèixer, al Johan?
Pri­mer el vaig conèixer quan era juga­dor; jo ja estava en el fut­bol de base i en l’hand­bol. I quan va tor­nar com a entre­na­dor em va tru­car perquè fes de pre­pa­ra­dor físic amb ell.
Hi ha alguna cosa que l’impactés quan va començar-hi a tre­ba­llar? Alguna idea que mai s’hagués plan­te­jat i ell la deixés anar?
Sí, és clar. Era un apre­nen­tatge cons­tant que no havia expe­ri­men­tat amb cap altre entre­na­dor abans. Estar entre­nant i estar par­lant amb ell durant un entre­na­ment o un par­tit, les xer­ra­des que feia a l’equip abans de jugar... Era un con­tinu. El 4-3-3, la idea que el joc sem­pre ha de ser espec­ta­cle, que s’ha de dis­fru­tar i no patir, com s’ha de trac­tar la pilota... Els fona­ments de l’ADN Barça.
Com d’impor­tant és haver pas­sat per la Masia per tenir aquest ADN Barça?
És on s’ense­nya als joves no només el con­cepte del joc, sinó també una forma d’enten­dre les rela­ci­ons entre els juga­dors i ense­nyar-los per a la vida. Adop­ten conei­xe­ment en totes aques­tes dimen­si­ons. Pel que fa al fut­bol, se’ls ense­nya a jugar, a com­pren­dre’l d’una deter­mi­nada manera, se’ls ense­nyen sis­te­mes dife­rents perquè cone­guin el joc i se’ls fan xer­ra­des sobre el joc. I dins de la Masia estan en una segona casa, un segon cen­tre, on a banda de for­mar-se com a juga­dors, es for­men com a per­so­nes.
I cen­trant-nos en el que és el joc, el fut­bol, com s’entrena per tenir aquest ADN?
Als entre­na­dors del fut­bol de base, se’ls impar­teix dife­rents i suc­ces­sius cur­sos al llarg de la seva estada aquí, i se’ls ense­nya a fer xer­ra­des perquè desen­vo­lu­pin el sis­tema de joc pre­fe­rent del Barça amb les alter­na­ti­ves que hi ha, i sobre­tot que, com va dir Cruyff, “la pilota és el cen­tre del joc”. Perquè no és el sis­tema que es juga, el sis­tema es col·loca al camp per ocu­par-lo raci­o­nal­ment. Però la pilota és la que defi­neix les rela­ci­ons entre nosal­tres.
Interes­sant.
Ales­ho­res, Johan tenia fra­ses con­cre­tes de com cal jugar la pilota. Com he de pas­sar la pilota al meu com­pany? Doncs jugar de cara amb ell, jugar al peu i jugar al pri­mer toc. I amb aques­tes tres coses, com­bi­na­des i recom­bi­na­des, apa­rei­xen unes neces­si­tats al vol­tant de la pilota. Una sèrie de con­cep­tes que són els que s’ense­nyen en les tas­ques que es fan en l’entre­na­ment i amb els entre­na­ments reals de par­tit, que sem­pre els con­si­de­rem cada par­tit com un entre­na­ment específic i con­si­de­rem els con­tra­ris no com a opo­nents, ni com els que s’ha des­tros­sar i mat­xu­car, sinó que gràcies a ells podem apren­dre millor el nos­tre joc i com­pren­dre millor els nos­tres com­panys.
Els sis­te­mes de joc al final són números.
Són números que defi­nei­xen unes rela­ci­ons molt fixes en el joc. Però la pilota fa aques­tes rela­ci­ons en funció de les neces­si­tats que ens pre­sen­ten els opo­nents. La pilota les ha de solu­ci­o­nar gràcies a aquests con­cep­tes de com ens rela­ci­o­nem a través d’ella. Si li cau al peu al pri­mer toc, mirar abans de rebre la pilota, recol­zar-nos en una línia de tri­an­gles, moure’ns en espais curts i llargs, etcètera... Hi ha molts con­cep­tes que estaríem aquí tot el dia par­lant-ne.
Atu­rant-nos en aquests con­cep­tes. N’hi ha, per exem­ple, com el de jugar amb el ter­cer home o moure’s per tro­bar l’espai, que sí que sem­blen més entre­na­bles, però per­fi­lar-se o mirar al vol­tant abans de rebre, no són més innats?
Tot es pot entre­nar. En tas­ques de joc de posició, aquells juga­dors que estan al cen­tre neces­si­ten fer totes aques­tes coses que vostè diu, i algu­nes més. Tot és pràctica específica del nos­tre joc, que fa anys que es desen­vo­lupa. Sovint s’espera del juga­dor del Barça que faci coses com les que fan els altres juga­dors. I el juga­dor Barça fa coses que fan la resta, però amb una con­fecció dife­rent.
D’aquest model, no en sur­ten gai­res davan­ters cen­tre per al pri­mer equip. Què n’opina?
Es tracta de fer gol entre tots. Ales­ho­res hi ha juga­dors que aban­do­nen en part aquesta forma ini­cial de con­cepció del joc i es limi­ten o poden limi­tar-se a inten­tar ser gole­ja­dors. Tot i així, és segur que un juga­dor que fa gols i juga d’aquesta manera, fa gols dife­rents. Leo Messi no jugava de mig camp cap enrere pràcti­ca­ment mai, jugava de mig camp cap enda­vant. I en aquest camp enda­vant, era gole­ja­dor, però fins que arri­bava a la zona del gol, jugava d’aquesta manera. I quan no podia, doncs dri­blava; si no es podia, doncs dri­blava, perquè tenia aquesta qua­li­tat innata. Nosal­tres aques­tes qua­li­tats inna­tes les res­pectàvem sem­pre. I sem­pre hi ha hagut juga­dors gole­ja­dors que han estat aquí, i juga­dors no tan gole­ja­dors que han estat aquí, i que han estat bons juga­dors del cen­tre del camp, inte­ri­ors, cre­a­tius del joc i gole­ja­dors. No abso­lu­ta­ment gole­ja­dors, però que fica­ven els seus golets fona­men­tals. Per exem­ple, Andrés Ini­esta.
Però al que em refe­reixo és que no ha sor­tit un davan­ter cen­tre referència mun­dial del plan­ter del Barça, com sí que n’han sor­tit de totes les altres posi­ci­ons.
D’aquí ha sor­tit Leo Messi...
Això és veri­tat.
El juga­dor que pre­fe­reixi pas­sar la pilota més vega­des a un com­pany que a la xarxa, serà un juga­dor que la resta li ho agrai­ran i faran més gols entre tots. Hi ha hagut anys en el Barça en què tots els juga­dors de la plan­ti­lla han mar­cat gol. Ales­ho­res, qui és més gole­ja­dor, aquell que fa més de 20 gols en una tem­po­rada? És evi­dent que d’aquests juga­dors no n’hem fet gai­res, però n’hem fet alguns. Bé, hem fet... Han sor­tit!
No és casu­a­li­tat ales­ho­res, que sigui gai­rebé una fórmula matemàtica que qual­se­vol mig­cam­pista que puja al pri­mer equip fun­ci­oni.
Si l’entre­na­dor segueix el nos­tre joc, el juga­dor jugarà i aju­darà l’equip. Si hi ha un entre­na­dor a qui no li agrada el nos­tre joc, aquest juga­dor s’avor­rirà i estarà un any o dos i mar­xarà. Si estima molt el Barça, es que­darà en el Barça i jugarà menys par­tits.
I el Barça de Flick, què li sem­bla?
No l’he vist.
No?
Miro els resul­tats, parlo amb els juga­dors que em tru­quen, amb el Pep també par­lem molt, però no miro fut­bol. Miro bàsquet, fut­bol ame­ricà, fins i tot lluita gre­co­ro­mana i aques­tes coses...
Com és que no mira fut­bol?
Perquè em fa mal. Veure com es juga ara a fut­bol em fa mal, és un des­as­tre de joc.
Per què? Expli­qui’m això.
Aques­tes línies de pressió... aquest voca­bu­lari que tenim ara, que tot són coses agres­si­ves que enal­tei­xen l’ordre i altres valors que no tenen res a veure amb el fut­bol de base. Els valors. Exac­ta­ment. Només quan des­cri­uen “fem una pressió alta amb no sé què”... Què és això?
Veig que no com­brega amb el fut­bol actual.
No. M’estimo més man­te­nir-me en els meus som­nis amb el joc que he gau­dit tant durant la meva vida.
Diu que parla sovint amb Pep. Ara el Manc­hes­ter City passa un mal moment, però no posa­rem en dubte Guar­di­ola. Al con­trari, li vull pre­gun­tar: per què és tan bo?
El conec des que tenia 9 anys i he seguit tota la seva car­rera espor­tiva men­tre ha estat aquí. Era un ena­mo­rat del joc i del Barça. Vivia per a això i no tenia altre motiu en la seva vida més que poder ser juga­dor. I va arri­bar on va arri­bar. Va aca­bar la seva car­rera espor­tiva i es va fer entre­na­dor, i va anar a veure els millors entre­na­dors del món, a par­lar amb ells, i a par­tir d’aquí entre­nar, i és el resul­tat d’una vida dedi­cada a això. Des dels 10 anys fins als 29 el vam estar aju­dant i inten­tant que acon­seguís que complís el seu somni.
Intu­eixo la res­posta pel que m’ha expli­cat, però li agra­da­ria tor­nar a la gespa?
No. El que he vis­cut és irre­pe­ti­ble i no vull que es des­tru­eixi i que hi hagi moments difícils. Les Cham­pi­ons com les vam viure... El zenit: ser-hi quan va venir Pep, que vam gua­nyar-ho tot; tinc una foto amb ell amb set copes, una altra amb vuit, una altra amb sis, una altra amb qua­tre... I lla­vors, com que això no tor­narà a pas­sar, no val la pena que el meu ànim se senti mala­ment. Sap? Estic mera­ve­llo­sa­ment lle­gint, amb els lli­bres del Barça que tinc per aquí. Tinc lli­bres del Barça, de les reco­pes, de la vida de Leo Messi a Bar­ce­lona, d’aquesta mena de coses. Dis­fruto lle­gint això i veient bàsquet, fut­bol ame­ricà i d’altres coses, moto­ci­clisme, ten­nis... I visc millor amb això que mirant el fut­bol. Com li deia, veig els resums a vega­des, quan han gua­nyat els que a mi m’interessa que gua­nyin, per no patir a sobre. He tin­gut molts sen­ti­ments i m’he for­mat en un àmbit mera­vellós que vull recor­dar tota la vida. No vull viure altres coses que em poden fer mal.
Parla de les fotos aques­tes amb Guar­di­ola. Aque­lla època, pels títols que es van gua­nyar i per com es va fer, va ser per­fecta?
En el fut­bol no hi ha res per­fecte. Però vam gua­nyar-ho pràcti­ca­ment tot... Va ser mera­vellós i ho vam viure amb una inten­si­tat tre­menda i amb un gaudi que jo crec que ningú ha vis­cut en la seva vida, que ningú ha tin­gut la sort de viure-ho com jo.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)