Nova Jersey, Madrid i Jidda, unides pel fil invisible dels clàssics. Del MetLife Stadium al King Abdullah Sports City. Un partit obert al món. Dels tres últims clàssics des del mes d’agost, només un s’haurà jugat en territori espanyol. Així és el futbol d’ara. El d’avui a l’Aràbia Saudita (20 h, Movistar Plus+) serà el segon clàssic oficial de la temporada 2024/25 i el quart que es jugarà en terres àrabs. Ja sense Luis Rubiales ni Gerard Piqué, els pares de la criatura, però sí amb Dani Olmo i Vinícius. Hi seran tots dos. No hi podien faltar. Ja se sap que tot bon producte ha de tenir els seus grans reclams, i més si el producte l’has de vendre i exportar.

El Barça s’hi juga el primer trofeu de l’era Flick. Hansi i Olmo, davant el seu primer gran títol oficial com a blaugrana. Ganes de clàssic. Serà la tercera final consecutiva de la supercopa entre el Barça i el Real Madrid i el club blaugrana aspira a repetir l’èxit de la final del 2023 (3-1). El Barça mana en el palmarès general, amb catorze supercopes, però el Real Madrid (13) ha guanyat més clàssics en aquesta competició. Dels disset duels directes jugats en la supercopa, deu victòries han estat per al Madrid, cinc per al Barça i dos empats.

Avui, una nova batalla. Un nou capítol amb Dani Olmo i Vinícius. Vinícius i Dani Olmo. El clàssic, des del perdó. El context i el soroll amb què tots dos han arribat al partit han eclipsat en la prèvia altres figures com Lamine Yamal i Kylian Mbappé. Només Joan Laporta ha aconseguit robar quota de pantalla. Al Cèsar el que és del Cèsar.

La cautelar d’urgència concedida pel Consell Superior d’Esports (CSD) a Olmo i Pau Víctor, la posterior cascada de comunicats contraris a la decisió de molts clubs de primera divisió, la fúria de Tebas i l’afany de protagonisme del Partit Popular han animat la prèvia de la final. S’ha parlat més del cas Olmo en els últims dies que de futbol. Però Olmo hi serà. Previsiblement, això sí, com a suplent, perquè Flick va deixar entreveure ahir en roda de premsa que Gavi, autor d’un dels dos gols del Barça en les semis contra l’Athletic, parteix amb cert avantatge. És el gran dubte de l’onze, perquè la resta és tot clar, amb Raphinha, Lamine Yamal i Lewandowski com a trident ofensiu, amb Pedri com a soci de Casadó, i amb Pau Cubarsí i Iñigo com a centrals. Szczesny ocuparà la porteria.

Ronald Araujo, si no hi ha cap sorpresa, serà suplent i Vinícius quedarà sense la seva parella de ball dels últims clàssics. El brasiler jugarà la final després que el comitè de competició fes els ulls grossos i li apliqués la sanció mínima per la seva agressió sense pilota a Dimitrievski. La polèmica decisió li va permetre jugar les semifinals contra el Mallorca i ara jugarà contra el Barça després de sortir indemne també de la ja clàssica batussa amb Pablo Maffeo.

Al Real Madrid, pocs dubtes. Carlo Ancelotti té tothom disponible excepte els dos lesionats de llarga durada, Militão i Carvajal. Jugarà amb l’alineació de gala i ahir va dir que té preparat un pla anti Flick. Certament haurà de retocar coses respecte a l’últim clàssic de lliga, en què el Barça va ser clarament superior i molt més efectiu tant a l’àrea rival com en camp propi, amb Mbappé caient una vegada i una altra en la trampa del fora de joc. El 0-4 del Barça al Madrid de fa dos mesos i mig està fresc en la memòria. Flick ja sap com es fa.