No, mai m’ho hau­ria pogut ima­gi­nar. És veri­tat que començo molt jove a entre­nar i tinc molt interès i curi­o­si­tat per la figura de l’entre­na­dor, per l’entre­na­ment i el joc en si. Firmo pel fut­bol de base mas­culí del Barça i després marxo a Roma­nia perquè era una experiència pro­fes­si­o­nal que creia que seria encer­tada. Així va ser, tot i que no va aca­bar de fun­ci­o­nar del tot bé. Després vaig tor­nar aquí com a entre­na­dor assis­tent per pri­mera vegada en el femení i m’aca­ben donant el càrrec de pri­mer entre­na­dor. Per tant, espe­rat, no; desit­jat, obvi­a­ment que sí. Tot i ser jove, porto molts anys entre­nant i aquesta és la meva gran passió a la vida.

El fet de ser de Bar­ce­lona, de ser culer, d’haver tin­gut la sort que des de petit els meus pares em por­tes­sin al Camp Nou, fa que sigui una il·lusió màxima i un autèntic pri­vi­legi per a mi.

Pot ser. Et sents molt partícip del club. Tot i que no porto gai­res anys aquí, sento que aquí és casa meva.

Soc una per­sona que es queda amb tot el que li passa a la vida, sigui bo o dolent. He tin­gut molta sort amb totes les experiències pro­fes­si­o­nals que he vis­cut perquè totes m’han donat coses i m’han fet ser l’entre­na­dor que soc ara. Per tant, no par­la­ria només d’aquests tres últims anys com a entre­na­dor assis­tent. La meva experiència a Roma­nia em va donar un bagatge pro­fes­si­o­nal impor­tant per veure com es tre­ba­llava en el dia a dia, i els meus anys al fut­bol de base amb el Sergi Milà m’han fet ser l’entre­na­dor que soc ara; també les meves experiències de pri­mer tècnic en els altres clubs on havia estat. Tot ha sumat.

Con­tinuïtat perquè soc de la casa i ja estava a l’equip com a entre­na­dor assis­tent, però aquí real­ment cadascú és com és. El Jona­tan era d’una manera i el Pere és d’una altra. És cert que hi ha una idea con­creta de joc bas­tant ins­tau­rada perquè tenim unes fut­bo­lis­tes de molt nivell i estem en un club amb una iden­ti­tat i idea de joc con­creta, però aquí cada entre­na­dor és com és. Com es fa la tran­sició? Vaig tenir la sort de saber amb ante­ri­o­ri­tat que seria jo l’entre­na­dor. Això em va per­me­tre ana­lit­zar durant uns mesos cer­tes coses. Veure com fun­ci­o­nen i com les vols fer tu, qui­nes qüesti­ons vols intro­duir en l’entre­na­ment... però arriba un punt que ha de començar la tem­po­rada perquè si no no té marge de crei­xe­ment. Sim­ple­ment són docu­ments o esce­na­ris que tu t’ima­gi­nes, però fins que no et poses a entre­nar i no dis­pu­tes els pri­mers amis­to­sos, no veus cap a on anirà l’equip.

No ens hem d’ama­gar. Ara mateix soc el res­pon­sa­ble de cada onze titu­lar, i les juga­do­res en són ple­na­ment cons­ci­ents. Com a entre­na­dor assis­tent, tenia un altre rol i res­pon­sa­bi­li­tat. Les aju­dava des d’un punt de vista més indi­vi­dual per veure què podien millo­rar. Ara ho con­ti­nuo fent, però he d’esco­llir un onze. Vul­guis o no, la relació passa a ser una mica dife­rent perquè jo tinc la res­pon­sa­bi­li­tat del dia a dia. Ara bé, em con­si­dero una per­sona pro­pera, sin­cera, natu­ral, i això no ha can­viat.

Aquí cadascú fa el que creu. Jo tinc les meves idees fut­bolísti­ques i d’entre­na­ment, i faig les coses com crec que és millor per a les juga­do­res, l’equip i l’staff. No hi ha hagut molts can­vis, però sí que hem introduït vari­ants que per la meva manera de per­ce­bre l’entre­na­ment i per la manera com vull fer jugar aquest equip, neces­si­tem.

Sí, va ser més dis­cret perquè aquí s’exi­geix victòries amb uns resul­tats molt con­tun­dents. Si es van gene­rar dub­tes en aquells moments, espero que ara ja no hi siguin, perquè l’equip cada dia juga millor. Totes ente­nen per­fec­ta­ment què vull d’elles, com volem jugar, i ja hi ha ins­tau­rat com volem ata­car i defen­sar. Estic molt con­tent per això.

Sí, estem en un molt bon moment de com­prensió de les coses. L’equip iden­ti­fica on estan els espais, per on s’ha d’ata­car i com s’ha de defen­sar. Ara és moment per ser molt deter­mi­nants. Venen els títols, ara la super­copa, i després les eli­mi­natòries impor­tants.

Com a entre­na­dor, em dona mol­tes més pos­si­bi­li­tats. Això és una obvi­e­tat. Com millor fut­bo­lis­tes entre­nes, més pos­si­bi­li­tats i recur­sos en el joc pots tenir. Tenir l’Alèxia i l’Aitana a l’equip és un pri­vi­legi, però el major pri­vi­legi és entre­nar l’equip que entreno. Tenim un nivell molt alt i hi ha una com­pe­ti­ti­vi­tat interna molt sana i bona. Tot­hom vol fer-se un lloc a l’onze i vol estar dis­po­ni­ble perquè jo després escu­lli les que crec que han de jugar.

Tenim juga­do­res joves amb un poten­cial bri­llant i que ja s’estan con­so­li­dant al pri­mer equip. No és cosa de futur, sinó pre­sent. Com tots els equips del món, aquesta bar­reja fa que totes les juga­do­res amb més experiència puguin cui­dar i edu­car bé les joves, i que aques­tes últi­mes donin un plus d’ener­gia i de com­pe­ti­ti­vi­tat en el dia a dia.

A la lliga, la diferència que hi ha ara en la clas­si­fi­cació res­pecte al Madrid no és tan abis­mal. Aquest any no s’està dei­xant tants punts perquè té una plan­ti­lla més com­pe­ti­tiva de la que havia tin­gut fins ara. Sigui com sigui, la importància que té per a nosal­tres l’entre­na­ment és màxima perquè és el que ens manté amb aquest punt com­pe­ti­tiu dia rere dia. Si som exi­gents en l’entre­na­ment, esta­rem pre­pa­ra­des per fer un bon par­tit con­tra rivals més acces­si­bles o con­tra rivals de màxima exigència, i crec que ho estem demos­trant.

Sí, però no s’han d’obli­dar que estan al Barça. Jugar per aquest escut, veient els èxits que ha tin­gut el Barça femení els dar­rers anys, penso que és un autèntic pri­vi­legi. Que hi hagi juga­do­res que vul­guin bus­car nous camins, noves experiències o pro­var una altra com­pe­tició, és total­ment res­pec­ta­ble, però sen­tir-se com et sents aquí, no sé si és tan fàcil tro­bar-ho a un altre lloc.

Un horari clara­ment poc atrac­tiu si es vol donar visi­bi­li­tat al fut­bol femení i que la gent vegi aquests par­tits. Jo, com a entre­na­dor, em cen­tro que les fut­bo­lis­tes esti­guin amb ganes d’afron­tar el par­tit, sigui l’hora que sigui. Si em pre­gun­tes a títol per­so­nal, crec que no és l’horari ade­quat.

No tinc opinió al res­pecte perquè és una cosa que des­co­nec. No lle­geixo la premsa i no estic gaire al dia d’aques­tes coses. A mi ningú m’ha comu­ni­cat res. De moment, la con­ti­nu­a­rem jugant aquí.