Va tornar a quedar clar qui mana. El Barça, amb un joc excels i alegre, va derrotar el Real Madrid amb un contundent 5 a 0 en la final de la supercopa per aixecar el primer títol de la temporada i el primer de l’era Pere Romeu. El relleu a la banqueta no ha alterat el caràcter competitiu d’aquest equip, que no es cansa de donar alegries a la seva afició. Els culers poden estar molt tranquils. Aquest Barça continua tenint molta fam. Fam de gols, de victòries, de títols i de desplegar el millor futbol possible, vorejant sempre la perfecció. Vol ser el dominador absolut. Aquesta gana la va tornar a demostrar ahir contra el conjunt madridista, passant per sobre amb una superioritat insultant i fent el primer pas per a la revalidació del pòquer històric del curs passat.

El Real Madrid, mitjançant el seu tècnic, Alberto Toril, va decidir parlar en la roda de premsa, i el Barça ho va fer al terreny de joc, on es guanyen els partits i els títols. L’equip blanc va optar per escalfar l’ambient en la prèvia, però a les blaugrana no hi ha res que les distregui del seu objectiu. Tot el contrari. Les paraules victimistes de Toril no van fer res més que alimentar la motivació de les culers per afrontar aquesta final i sumar la cinquena supercopa en el seu palmarès, la quarta consecutiva. Aquest cop, guanyant l’etern rival, en una final inèdita. La ferida en els clàssics es fa més grossa. 16 victòries del Barça en 16 enfrontaments contra les blanques. No hi res ni ningú que les aturi. Han posat, i segueixen posant, el llistó molt alt. Nova maneta i cap a casa.

El VAR, protagonista en les semifinals contra l’Atlético –no va funcionar fins al minut 70–, també ho va ser ahir només d’arrencar el duel. Després d’uns primers compassos de tempteig, sense un clar dominador, el sistema de videoarbitratge va tornar a centrar totes les mirades. Aquest cop, per anul·lar un gol a Ewa Pajor per un fora de joc molt just (8’). Primer avís de les culers, que, a poc a poc, es van anar acostant amb més insistència i perillositat a la porteria rival, trobant els espais, sobretot, per les bandes. Els faltava, però, precisió i contundència als metres finals, fins que va aparèixer Graham Hansen per desencallar el marcador. La noruega va obrir la llauna passada la mitja hora de joc amb un xut potent amb la cama dreta des de fora l’àrea que va desviar lleugerament Lakrar. Un gol que feia justícia, per l’acumulació de joc d’atac i la superioritat de les blaugrana. El camí encara es va aplanar més amb la segona diana en el 37’. Ara sí, Ewa Pajor va poder celebrar un gol en aprofitar al primer pal una assistència de la mort d’Ona Batlle, que va deixar retratada Olga Carmona guanyant-li l’esquena. En l’últim minut del temps afegit de la primera meitat, la polonesa va signar el seu doblet després de rematar de cap una centrada de Hansen a la sortida d’un córner.

En la represa, altre cop, el VAR va tornar a escena. Aquest cop, per rectificar la decisió de l’àrbitre, que havia xiulat penal favorable al Barça per una caiguda d’Aitana dins l’àrea. Les culers no van abaixar el llistó. Van continuar assetjant amb insistència la porteria defensada per Misa, davant un Madrid tancat al darrere per evitar la golejada. El pla no els va funcionar. Les de Pere Romeu no van aturar-se fins que van aconseguir la maneta. L’autora del quart gol va ser Patri Guijarro, que va fer aixecar tothom dels seus seients amb un autèntic golàs. Fuetada precisa i potent des de la frontal de l’àrea, i la pilota va acabar entrant per l’escaire. Faltava la cirereta al pastís, i no podia ser una altra jugadora que Alèxia Putellas la que tanqués el marcador. En la seva primera titularitat en una final dos anys després, la capitana blaugrana es va apuntar a la festa. Mapi va servir un córner amb música, Pajor va rematar de cap al pal i Alèxia va enviar l’esfèrica al fons de la xarxa per situar el 5 a 0 definitiu. La de Mollet es va refer, així, d’una ocasió claríssima que havia fallat instants abans. Cata Coll va ser una espectadora més.