Un Barça accelerat i lent alhora. Precipitat de ment, atropellat d’idees i anestesiat amb la pilota. Incòmode i improductiu. I un Alavés protegit, vivint de forma plaent en l’abús de les interrupcions i jugant amb enginy maquiavèl·lic amb els nervis, l’ansietat i la frustració del rival. Res de nou. El partit d’ahir a Montjuïc l’hem vist ja moltes vegades aquesta temporada, però el que no havíem vist fins ara és que acabés bé per als interessos del Barça. El gol de Lewandowski anima la lliga. Un gol que acosta l’equip de Flick a només 4 punts del Real Madrid i el manté a 3 de l’Atlético de Madrid, amb el derbi madrileny esperant a la cantonada. Dissabte un dels dos no sumarà els tres o potser cap dels dos, i allà hi serà el Barça, que saltarà l’endemà al Pizjuán de nou amb les tisores a les mans. Se li presenta un panorama interessant, al Barça, aquest mes de febrer, perquè el desgast que tindrà el Madrid contra el City en la Champions se l’estalviarà el conjunt blaugrana. Moment de mossegar. O ara o mai.

L’ombra allargada de les decepcions contra el Leganés, el Las Palmas i més recentment el Getafe va començar a pesar en l’ambient a mesura que avançaven els minuts, però ahir el desenllaç va ser un altre. L’Espanyol va fer la feina a Flick. Si l’alemany va estar buscant durant la setmana una forma de motivar els seus futbolistes de cara al partit, no hauria pogut trobar un millor esquer que la derrota del Madrid a Cornellà el dia abans. El Barça tenia una oportunitat d’or de retallar tres punts al líder. Havia de guanyar, i ho va fer.

Partit encallat i embrutat. Però si altres dies l’equip havia pogut pecar de falta de tensió, ahir el pecat capital va ser l’excés de precipitació. L’obligació de guanyar per acostar-se al Madrid va angoixar en excés el Barça. Moltes interrupcions, baix ritme de partit i molts fores de joc xiulats tard i malament per Munuera Montero i els seus ajudants a la banda. Tot massa embussat. Des de l’arribada de Coudet, l’Alavés és el tercer equip de la lliga que menys rematades concedeix al rival, i ahir va demostrar el perquè i va fer créixer l’estadística. El Barça no va rematar amb perill a la porteria defensada per Owono fins al minut 56. El partit que no volia el Barça.

A Gavi la tarda li va durar vuit minuts. En aquest poquíssim marge de temps vam veure quina és la naturalesa futbolística de Gavi i Lamine Yamal. Lamine va fer aixecar el públic de les seves cadires només començar després de dibuixar un jugada messiànica, marxant de fins a sis futbolistes de l’Alavés (Manu Sánchez, Conechny, Guevara, Guridi, Kike García i Antonio Blanco). Gavi va veure una targeta groga per una entrada a un rival i en l’acció següent va topar de cap de forma violenta amb Conechny i tots dos van quedar desconnectats del partit. Conechny va marxar en llitera i Gavi va sortir pel seu propi peu. Ell volia continuar, però el van convidar a no fer-ho. L’escena de Flick parlant amb Gavi a la banda i convidant-lo a marxar cap als vestidors va ser pròpia d’un pare i un fill. Fermín i Carlos Martín van entrar a escena, però el xoc de trens Gavi-Conechny va deixar el partit aturat més de sis minuts. Això va anestesiar el Barça.

El partit requeria la intervenció de Flick i al descans va canviar les fitxes d’Araujo i Casadó per Eric i De Jong. El Barça va perdre múscul, intensitat i poder aeri, però va millorar en fluïdesa i sortida de pilota en la base de la jugada. Els canvis van afavorir l’equip però qui ho va desembussar tot va ser Lewandowski, en mode lampista. Ell havia tingut la primera oportunitat clara en el partit (56’) –la seva rematada de cap va marxar a fora– i ell va rescatar el Barça en el minut 61 amb un gol cabdal. Tot va néixer en un córner servit en curt, Pedri va fer un canvi d’orientació d’esquerra a dreta, Lamine Yamal va posar-la a dins de l’àrea al primer toc i Lewandowski va caçar el gol rematant al segon pal, en una pilota que acabaria tocant la part superior de la xarxa per dins. Un gol que és vida. Hi ha lliga.