El Barça de Hansi Flick continua caminant amb pas ferm. Amb una supercopa al sarró, viu en la lliga i esperant rival en els vuitens de la Champions League, també en la copa va endavant. Ja és a semifinals, a dos partits de jugar una altra final, després de golejar (0-5) ahir el València, en un enfrontament en què només hi va haver un color, el verd, que van lluir els blaugrana ahir a Mestalla. Va ser un festival dels culers que van tenir el duel més plàcid de la història al feu valencià, que va estar lluny de l’exigència que sempre obliga. I és que es duia només mitja hora de joc disputada, i el Barça ja guanyava per 0-4, en un inici de matx que va evocar el que tots dos equips van protagonitzar en la lliga fa onze dies a l’estadi Lluís Companys, en què el Barça també va humiliar els xes (7-1).

Un nom va acaparar els focus en aquest fulgurant començament: Ferran Torres. L’atacant de Foios, format en les categories inferiors del València, en què va arribar i enlluernar en el primer equip, abans de posar rumb al Manchester City l’estiu del 2020, en una sortida que va aixecar polseguera en aquell moment, no va tenir pietat del seu exequip. Un hat-trick va anotar l’atacant valencià, que va ocupar la punta de llança en lloc de Lewandowski, en la que va ser l’única sorpresa en l’onze de Flick, que, és clar, la va encertar de ple. Ferran, doncs, va respondre, tot i que no va celebrar cap dels gols, i cada dia que passa s’està convertint en un futbolista més fiable, en el paper que li toqui. Acumula ja 10 dianes aquesta temporada en 25 participacions, només 9 com a titular.

El dorsal 7 va fer-se sentir aviat (3’). No hi havia hagut temps perquè passés res, quan va desmarcar-se a l’esquena de la defensa valencianista i va endreçar una fantàstica passada de Balde per obrir la llauna. L’acció va mostrar-li la fórmula, al conjunt barcelonista, que va trobar una mina en aquestes desmarcades de ruptura a l’esquena de la rereguarda rival i la va explotar per, així, marcar un gol rere l’altre. Estabornit, el conjunt entrenat per Carlos Corberán no va saber com aturar la sagnia. És penúltim en la lliga, i amb un duel transcendental diumenge que ve contra el Leganés (setzè), va treure una alineació farcida de poc habituals. El plantejament, pel que fa a elecció de jugadors i també de comportament, en què va destacar una línia de cinc 5 al darrere, al tècnic no li va funcionar. La realitat és que el seu equip no va estar fi competint, sempre a mercè del Barça. Ferran (16’) va fer el segon, caçant el refús del pal en un xut de Lamine Yamal, en una jugada originada, com la primera diana, amb una desmarcada de ruptura, aquest cop de Raphinha, a qui va trobar Pedri. El canari va copiar la situació, tot seguit, ara connectant amb Fermín (23’), que ja va sentenciar. Encara hi va haver temps en aquest primer acte per al quart. Obra de Ferran (30’), que va completar el trio, finalitzant una passada de Raphinha, que havia fet l’enèsima desmarcada profunda, llegida una altra vegada per Pedri.

Així, la segona part va sobrar-li a tothom. Mestalla va buidar-se i els aficionats que es van quedar van combinar l’enuig amb xiulades i esbroncades diverses als propietaris i a alguns jugadors, i la ironia, acompanyant amb oles les poques possessions llargues que aconseguia fer el seu equip i amb uis les escasses arribades a l’àrea rival. Els blaugrana van continuar dominant, sense fer sang. Lamine Yamal, que s’havia trobat un altre cop amb el pal, va acabar anotant (59’) amb un xut innocent, que va empassar-se Dimitrievski. Iñigo Martínez (tota la segona part) i Dani Olmo (26 minuts) van tenir minuts després de superar les lesions. Atlético, Real Madrid i Real Sociedad, possibles rivals a semifinals.