El Barça ja hi torna a ser. Ben cons­ci­ent que si gua­nyava se situ­a­ria de nou, de ple, en la lluita pel títol, el con­junt blau­grana va fer la feina al feu del Sevi­lla, al qual va superar (1-4), i, ter­cer clas­si­fi­cat, és a un punt de l’Atlético, el segon, i a dos del Real Madrid, el líder. L’equip que entrena Hansi Flick va demos­trar, per enèsima vegada, de quina pasta està fet i va fer un pas més en el seu crei­xe­ment perquè encara està en aquest procés. I és que els bar­ce­lo­nis­tes, que van domi­nar de cap a peus un enfron­ta­ment que van resol­dre al prin­cipi de la segona mei­tat, van saber-se adap­tar a un con­text que en altres oca­si­ons els ha llas­trat: jugar amb un fut­bo­lista menys. Amb 1-3 al mar­ca­dor, en el minut 63, Fermín va ser expul­sat amb ver­me­lla directa, en una acció en què l’àrbi­tre va ser adver­tit pel VAR, i els blau­grana van dis­pu­tar l’última mitja hora de joc en infe­ri­o­ri­tat, sense patir gens i mar­cant fins i tot un gol més. Així, qua­tre en va mar­car el Barça, amb un qua­dre ofen­siu com ben pocs i que té una mit­jana de més tres dia­nes per par­tit aquesta tem­po­rada.

I en aquesta festa del gol que és el grup de Hansi Flick, Robert Lewan­dowski n’és el pro­ta­go­nista. Tot i que la seva apor­tació al joc col·lec­tiu no és la que podia ofe­rir fa uns anys, a l’ariet de 36 anys li con­ti­nuen caient les dia­nes de les but­xa­ques. Ell va obrir el mar­ca­dor ahir al Sánchez Pizjuán, en els pri­mers com­pas­sos, amb una mani­o­bra marca de la casa. En un córner, exe­cu­tat en curt, que Rap­hinha va enviar dins de l’àrea, Iñigo Martínez va pro­lon­gar, el polonès (7’) va pes­car la pilota i va endreçar-la. Dinou gols acu­mula el dor­sal 9 a la lliga, de la qual n’és el pit­xitxi, 31 en totes les com­pe­ti­ci­ons.

S’entre­veia una nit plàcida, però ni de bon tros. L’avan­tatge li durar ben poc al Barça. Segons, perquè el Sevi­lla, només ser­vir de cen­tre, va empa­tar. Var­gas (8’) va fina­lit­zar una cen­trada de Saúl, que amb una des­mar­cada de rup­tura va sor­pren­dre la defensa blau­grana.

Li va cos­tar des d’ales­ho­res a l’equip culer, que pel camí va per­dre per lesió Araujo, amb mal al tur­mell dret després d’una entrada de Saúl. El Barça va tenir la pilota, la va mono­po­lit­zar, de fet, però li va cos­tar molt gene­rar volum ofen­siu davant d’un con­junt his­pa­lense reple­gat i ben junt a prop de la seva àrea, que va dei­xar molts pocs espais a dins i que a fora va lli­gar bé amb un dos con­tra un cons­tant a Lamine Yamal. No obs­tant, l’ata­cant de 17 anys va ser l’argu­ment prin­ci­pal dels bar­ce­lo­nis­tes i a les seves botes van ori­gi­nar-se les millors oca­si­ons: abans del gol ja havia posat a prova Nyland amb un xutàs i, després, va pro­var-ho amb dos tirs que van anar a fora i, cedint d’esperó a Kounde, una pilota que el francès va enviar als núvols.

El Sevi­lla defen­sava bé, però també ata­cava amb prou encert, tot i fer-ho poc. L’equip entre­nat per Fran­cesc García Pimi­enta patia per cons­truir i treure la pilota davant la pressió alta dels bar­ce­lo­nis­tes, però quan recu­pe­rava i podia córrer amb espais, ho feia amb perill i Szc­zesny va haver d’inter­ve­nir en dues acci­ons, d’Isaac Romero i de Luke­bakio.

En aquest con­text, li fal­tava al Barça traça, atre­vi­ment i pro­fun­di­tat en l’última zona del camp i Flick va lle­gir-ho molt bé. Just després del des­cans, va fer entrar Fermín, un juga­dor que ataca espais, que es des­marca cons­tant­ment a l’esquena de la defensa, esti­gui a l’altura que esti­gui, i que marca. I, abans també havia fet entrar per relle­var el lesi­o­nat Araujo Cubarsí, un pas­sa­dor supe­rior, capaç de fil­trar pilo­tes que no veuen la majo­ria. Tots dos van ser clau en els dos gols que van decan­tar el duel. Només posar el peu a la gespa, Fermín ja va fer-se sen­tir i la pri­mera vegada que va inter­ve­nir va fer diana. El mit­ja­punta (46’) va caçar una deli­ci­osa cen­trada de Pedri i, amb un cop, va tor­nar a posar el Barça al davant. Porta qua­tre gols en els últims 5 par­tits. Poc després, va ser Cubarsí qui es va lluir, tro­bant Rap­hinha a la fron­tal de l’àrea amb una pas­sada que va tren­car línies. El bra­si­ler (55’), en bona posició, s’ho va tre­ba­llar i va inven­tar-se un golàs, des­fent-se d’un rival i dei­xant anar una fue­tada amb la cama dreta, la seva no hàbil.

El par­tit va que­dar ja dat i beneït. I ni l’expulsió de Fermín (63’), per una entrada dura però que no acos­tuma a repre­sen­tar la ver­me­lla directa, va can­viar-li el pas. El Sevi­lla no va acon­se­guir inqui­e­tar el Barça, en què Szc­zesny va mos­trar-se ferm en els dos xuts que va fer-li. Al final, Eric García (89’), que havia entrat a la gespa per donar soli­desa a la medul·lar en la infe­ri­o­ri­tat, va com­ple­tar el pòquer, rema­tant una falta late­ral cen­trada per Rap­hinha.