El Barça ja hi torna a ser. Ben conscient que si guanyava se situaria de nou, de ple, en la lluita pel títol, el conjunt blaugrana va fer la feina al feu del Sevilla, al qual va superar (1-4), i, tercer classificat, és a un punt de l’Atlético, el segon, i a dos del Real Madrid, el líder. L’equip que entrena Hansi Flick va demostrar, per enèsima vegada, de quina pasta està fet i va fer un pas més en el seu creixement perquè encara està en aquest procés. I és que els barcelonistes, que van dominar de cap a peus un enfrontament que van resoldre al principi de la segona meitat, van saber-se adaptar a un context que en altres ocasions els ha llastrat: jugar amb un futbolista menys. Amb 1-3 al marcador, en el minut 63, Fermín va ser expulsat amb vermella directa, en una acció en què l’àrbitre va ser advertit pel VAR, i els blaugrana van disputar l’última mitja hora de joc en inferioritat, sense patir gens i marcant fins i tot un gol més. Així, quatre en va marcar el Barça, amb un quadre ofensiu com ben pocs i que té una mitjana de més tres dianes per partit aquesta temporada.

I en aquesta festa del gol que és el grup de Hansi Flick, Robert Lewandowski n’és el protagonista. Tot i que la seva aportació al joc col·lectiu no és la que podia oferir fa uns anys, a l’ariet de 36 anys li continuen caient les dianes de les butxaques. Ell va obrir el marcador ahir al Sánchez Pizjuán, en els primers compassos, amb una maniobra marca de la casa. En un córner, executat en curt, que Raphinha va enviar dins de l’àrea, Iñigo Martínez va prolongar, el polonès (7’) va pescar la pilota i va endreçar-la. Dinou gols acumula el dorsal 9 a la lliga, de la qual n’és el pitxitxi, 31 en totes les competicions.

S’entreveia una nit plàcida, però ni de bon tros. L’avantatge li durar ben poc al Barça. Segons, perquè el Sevilla, només servir de centre, va empatar. Vargas (8’) va finalitzar una centrada de Saúl, que amb una desmarcada de ruptura va sorprendre la defensa blaugrana.

Li va costar des d’aleshores a l’equip culer, que pel camí va perdre per lesió Araujo, amb mal al turmell dret després d’una entrada de Saúl. El Barça va tenir la pilota, la va monopolitzar, de fet, però li va costar molt generar volum ofensiu davant d’un conjunt hispalense replegat i ben junt a prop de la seva àrea, que va deixar molts pocs espais a dins i que a fora va lligar bé amb un dos contra un constant a Lamine Yamal. No obstant, l’atacant de 17 anys va ser l’argument principal dels barcelonistes i a les seves botes van originar-se les millors ocasions: abans del gol ja havia posat a prova Nyland amb un xutàs i, després, va provar-ho amb dos tirs que van anar a fora i, cedint d’esperó a Kounde, una pilota que el francès va enviar als núvols.

El Sevilla defensava bé, però també atacava amb prou encert, tot i fer-ho poc. L’equip entrenat per Francesc García Pimienta patia per construir i treure la pilota davant la pressió alta dels barcelonistes, però quan recuperava i podia córrer amb espais, ho feia amb perill i Szczesny va haver d’intervenir en dues accions, d’Isaac Romero i de Lukebakio.

En aquest context, li faltava al Barça traça, atreviment i profunditat en l’última zona del camp i Flick va llegir-ho molt bé. Just després del descans, va fer entrar Fermín, un jugador que ataca espais, que es desmarca constantment a l’esquena de la defensa, estigui a l’altura que estigui, i que marca. I, abans també havia fet entrar per rellevar el lesionat Araujo Cubarsí, un passador superior, capaç de filtrar pilotes que no veuen la majoria. Tots dos van ser clau en els dos gols que van decantar el duel. Només posar el peu a la gespa, Fermín ja va fer-se sentir i la primera vegada que va intervenir va fer diana. El mitjapunta (46’) va caçar una deliciosa centrada de Pedri i, amb un cop, va tornar a posar el Barça al davant. Porta quatre gols en els últims 5 partits. Poc després, va ser Cubarsí qui es va lluir, trobant Raphinha a la frontal de l’àrea amb una passada que va trencar línies. El brasiler (55’), en bona posició, s’ho va treballar i va inventar-se un golàs, desfent-se d’un rival i deixant anar una fuetada amb la cama dreta, la seva no hàbil.

El partit va quedar ja dat i beneït. I ni l’expulsió de Fermín (63’), per una entrada dura però que no acostuma a representar la vermella directa, va canviar-li el pas. El Sevilla no va aconseguir inquietar el Barça, en què Szczesny va mostrar-se ferm en els dos xuts que va fer-li. Al final, Eric García (89’), que havia entrat a la gespa per donar solidesa a la medul·lar en la inferioritat, va completar el pòquer, rematant una falta lateral centrada per Raphinha.