Un inici d’any brillant
El Barça ha deixat enrere els dubtes que va generar als mesos de novembre i desembre amb una arrencada el 2025 gairebé immaculada, amb nou victòries, dos empats i cap derrota
Amb la supercopa al sarró, és ferm candidat a les altres tres competicions
Molt lluny queda el shit november, que també es va acabar allargant durant tot el desembre. El Barça ha arrencat el 2025 com una fletxa, disposat a oferir la seva millor versió sobre el terreny de joc anhelant guanyar tots els títols a què aspira. Un inici d’any brillant, amb un balanç de nou victòries, dos empats i cap derrota, ha permès al conjunt orientat per Hansi Flick endur-se el primer títol del curs –la supercopa–, reenganxar-se en la lluita per a la lliga, classificar-se directament per als vuitens de la Champions –evitant així disputar els setzens– i estar present en les semifinals de la copa, on s’enfrontarà a doble partit a l’Atlético, amb la tornada al Metropolitano. Tot plegat, amb uns números d’equip gran. A favor, 41 gols, i en contra, només 12. Quatre manetes i un 7-1 contra el València en la competició domèstica per avisar que el Barça ha tornat i està més viu que mai en el tram decisiu del curs.
La trajectòria
El 2025, deixant de banda l’eliminatòria de setzens de final de copa contra el Barbastre que es va saldar amb golejada culer (0-4), va arrencar de la millor manera. El Barça va sortir campió de la supercopa, un títol a priori menor, però igual d’important per dotar de confiança un equip molt jove de cara el que vindria i vindrà. La victòria contra l’Athletic en semifinals (0-2), amb gols de Gavi i Lamine Yamal, i l’exhibició contra els de Carlo Ancelotti en la final, amb un contundent 2 a 5 –resultat que podia haver estat molt més ampli si no s’hagués produït l’expulsió de Szczesny en el minut 5–, van afermar el projecte del tècnic alemany a la banqueta blaugrana, alhora que van suposar el debut en el palmarès de fins a 13 jugadors. A Jidda van viure un moment molt especial i inoblidable Szczesny, Ander Astralaga, Cubarsí, Iñigo Martínez, Héctor Fort, Gerard Martín, Sergi Domínguez, Fermín, Marc Bernal, Casadó, Dani Olmo, Pau Víctor i Toni Fernández. Tots ells van viatjar a l’Aràbia Saudita i van celebrar el seu primer títol com a futbolistes del Barça. Un cas a part, el de Lamine Yamal. Tot i que oficialment no és el seu primer títol –va guanyar la lliga 2022/23–, sí que és el primer en què ha tingut una participació més activa i protagonista, amb dues dianes en dos partits. En la lliga amb Xavi Hernández, només va arribar a disputar 7 minuts contra el Betis, el dia del seu debut.
Un títol que va donar confiança i embranzida. Els culers van continuar amb aquestes immillorables sensacions en la copa, on es van desfer amb molta solvència del Betis en els vuitens, amb un partit rodó i una festa golejadora a Montjuïc (5-1). Ara bé, en la lliga, per cinquena temporada consecutiva, van tornar a ensopegar amb la mateixa pedra. Contra el Getafe al Coliseum (1-1). Un empat que deixava els blaugrana en una situació delicada en la competició domèstica, a set punts del Madrid i cinc de l’Atlético, tot i la seva derrota per la mínima contra el Leganés.
Aquesta punxada va quedar oblidada quatre dies més tard amb l’èpica remuntada en els minuts finals al camp del Benfica (4-5). El Barça va mantenir el seu ritme frenètic contra el València a la lliga (7-1), però va baixar lleugerament la seva producció ofensiva contra l’Atalanta en la Champions (2-2) i en el triomf per 1-0 sobre l’Alavés. Va esvair dubtes contra el València, aquest cop en els quarts de copa (0-5), i el Sevilla, també a domicili (1-4).
Més vius que mai
En definitiva, dues ensopegades en onze partits disputats en aquest inici d’any natural que han sortit bastant barates vist el panorama actual. El Barça continua amb pas ferm en les tres competicions que queden. En la de la regularitat, tornen a dependre d’ells mateixos. Han sabut aprofitar la derrota del Real Madrid contra l’Espanyol a Cornellà-El Prat i l’empat en el derbi madrileny, els altres dos conjunts candidats al títol, per tornar a lluitar pel lideratge quan falten quinze jornades. Només els separa dos punts. La lliga està ben viva. En la Champions, on van quedar segons classificats de la lligueta, estan veient des del sofà com altres grans equips, com el Madrid, es desgasten per aconseguir el bitllet dels vuitens, on els culers es trobaran el PSG, el Mònaco, el Brest o el Benfica. A la copa, hauran de veure’s les cares amb l’Atlético, amb qui tenen un compte pendent després de caure en el darrer partit del 2024 a casa amb un gol de Sorloth en el darrer sospir. Els culers lluitaran, a doble partit, per a un lloc en la final del 26 d’abril a l’estadi de La Cartuja.
Uns resultats brillants obtinguts fins ara que es deuen al pas endavant de futbolistes que han recuperat la seva millor versió, d’altres que han tornat de lesió i uns altres que comencen ara a reivindicar-se. Tot plegat fa que Hansi Flick pugui fer rotacions amb garanties i disposi de més d’onze jugadors endollats perquè puguin aparèixer quan ell ho consideri oportú. Tenim la consolidació a la porteria de Szczesny, l’incansable Raphinha, que no posa fi a la seva metamorfosi, el factor diferencial de Lamine Yamal, el sempre tan puntual a la cita amb el gol com és Lewandowsaki, el retorn al seu millor nivell de Fermín, els gols i les bones actuacions d’Eric García jugui on jugui, el nou rol de De Jong o el retorn de Ronald Araujo després d’una llarga lesió, amb un llarg etcètera. Flick ha aconseguit que l’equip estigui endollat i tots lluitin per la mateixa causa. Tot plegat promet.
Febrer per agafar aire amb un març infernal
La classificació per la via ràpida per als vuitens de final de la Champions ha fet que el Barça tingui un mes de febrer molt més tranquil, amb dues setmanes netes, abans d’afrontar l’anada de les semifinals de copa, contra l’Atlético, el 25 de febrer. Un calendari menys carregat que els permetrà arribar molt més frescos de cames a un març infernal, amb altre cop Champions i quatre partits de lliga. Ara bé, tres d’ells es jugaran a casa. Només hi haurà un desplaçament, i serà precisament al Metropolitano, on el Barça tindrà l’oportunitat de superar els matalassers en la taula. Abans, haurà d’haver fet els deures contra el Rayo Vallecano (17/2), Las Palmas (22/2), la Real Sociedad (2/3) i l’Osasuna (9/3).
A principis de maig, els de Hansi Flick es jugaran també seguir vius en la màxima competició continental. Coneixeran el seu rival de vuitens (Mònaco, Brest, Benfica o PSG) en un sorteig que es durà a terme el divendres 21 de febrer. Els duels d’anada es jugaran els dies 4 i 5 de març, i els de tornada estan programats per als dies 11 i 12 del mateix mes. Són jornades, doncs, per agafar aire de cara a un tram decisiu de curs molt intens i de màxima exigència.