Poques, però memorables
Barça. Els blaugrana van capgirar un resultat per cinquena vegada aquest curs al Metropolitano. Les dues altres remuntades més recordades van ser en el clàssic de la supercopa d’Espanya (2-5) i contra el Benfica, en la Champions League (4-5)
No es pot dir que el Barça de Flick sigui un equip especialment abonat a les remuntades –només n’ha aconseguit cinc en 43 partits oficials–, però sí que ha demostrat tenir el caràcter per capgirar resultats en escenaris imponents.
Una bona arrencada
Les dues primeres remuntades van ser de perfil baix. En la primera jornada a Mestalla (1-2), el 17 d’agost del 2024, un doblet de Lewandowski (45+6’ i 49’) va permetre als blaugrana neutralitzar la diana d’Hugo Duro (44’) i començar amb bon peu.
La segona es va produir només deu dies més tard, a Vallecas (1-2). Unai López va obrir la llauna per al Rayo (10’) i, després d’anar perdent durant molts minuts, Pedri va empatar (60’). Olmo, que va substituir Ferran en el descans, va completar una gran actuació en el dia del seu debut i ho va arrodonir amb l’1-2 definitiu (82’).
Les tres últimes fan goig
El que sí que es pot dir és que, aquest 2025, el Barça de Flick s’ha abonat a les grans remuntades. Des del gener, els culers no coneixen la derrota, amb un balanç de quinze victòries i tres empats. En tres d’aquests divuit duels, han capgirat el resultat de manera èpica contra equips de renom.
Comencen forts
La primera remuntada de l’any és la més especial pel contrincant i el que hi havia en joc. Tot i l’estrany context de disputar-se un títol estatal a l’Aràbia Saudita, els blaugrana es van imposar al Madrid en la final de la supercopa d’Espanya, un clàssic en el qual van acabar golejant l’etern rival. Mbappé va avançar els blancs (5’), però la resposta va ser excelsa per part dels catalans, que van desplegar tot el seu potencial ofensiu amb un recital. En el descans, el correctiu era sorprenent (1-4). Lamine Yamal hi va posar la primera pedra (1-1, 22’), Lewandowski va guanyar l’avantatge des dels onze metres (1-2, 36’), i Raphinha (1-3, 39’) i Balde (1-4, 45+10’) es van afegir a la festa. La maneta va arribar en el minut 48 gràcies al doblet del brasiler (1-5). Només Rodrygo va poder reduir la diferència (2-5, 60’). Una nit dolça per al club, que va afegir la quinzena supercopa a les vitrines.
El miracle de Lisboa
Un altre dels punts àlgids del curs va ser la remuntada al feu del Benfica en la setena jornada de la Champions League. El hat-trick de Pavlidis (2’, 22’ i 30’) va deixar mig estabornits els barcelonins, que perdien 3-1 en la mitja part. Lewandowski havia empatat prèviament (1-1, 13’). En la segona, Raphinha va fer el 3-2 (64’), però el 4-2 d’Araujo en pròpia porteria semblava que ensorrava totes les possibilitats (68’). El polonès hi va posar emoció amb el seu segon gol de penal (4-3, 78’), Eric Garcia va empatar (4-4, 86’) i Raphinha va completar una gesta impensable de manera heroica (4-5, 90+6’).
La cinquena i última va ser la de diumenge al Metropolitano. Els gols de Julián (1-0, 45’) i Sorloth (2-0, 70’) no auguraven un bon desenllaç, però sis minuts d’inspiració van ser suficients per empatar amb les dianes de Lewandowski (2-1, 72’) i Ferran (2-2, 78’), que va culminar la gesta en el 90+8’ (2-4), després que Lamine Yamal desfermés l’eufòria (2-3, 90+2’). “Els dos últims gols han arribat sols”, va dir posteriorment l’extrem de Rocafonda a peu de gespa. De moment, ningú pot aturar la inèrcia positiva dels blaugrana.
