El documental Laporta Gate-El cas Reus 2 descriu el Barça com una agència de col·locació per tapar la fallida del CF Reus Deportiu, amb la implicació de Joan Laporta i Joan Oliver. El documental és obra del periodista Andreu Rauet i s’ha presentat avui. Segons recull l’agència EFE, els fets dels quals tracta el documental van passar entre el 2016 i el 2019. Laporta i Oliver eren dos dels administradors de Core Store, empresa que havia comprat el 57 % del CF Reus Deportiu mitjançant la filial CSSB Limited.

El pla de negoci, tal com relata l’agència EFE a partir del documental, fer créixer el Reus i exportar el model esportiu de la Masia a la Xina, per la qual cosa van adquirir el 50 % del Beijing Institute of Technology (BIT), club universitari que jugava a la tercera xinesa. En el seu pla per atreure inversors, a canvi d’una rendibilitat d’un 6 %, CSSB va contactar amb Fernando de Oliveira, que havia format part de la comissió social del club blaugrana en el primer mandat de Laporta, i la seva parella, Sandra Solé, assessora financera. El modus operandi de De Oliveira i Soler era sempre el mateix, segons apunten diversos testimonis en el documental: captar l’atenció dels inversors destacant que l’operació venia avalada per Laporta i part de l’equip directiu que va reflotar el Barça el 2003.

Els inversors només van cobrar els interessos els primers mesos, sinó que tampoc haurien recuperat el capital aportat, motiu pel qual van presentar querelles per estafa. Entre els querellants hi ha una família que va guanyar la loteria primitiva i que va invertir 2,7 milions d’euros en el Reus. El documental assegura que Toni Cruz, exmembre de La Trinca, va ser un altre dels que va posar diners. I vincula el nomenament del fundador de Gestmusic, de 78 anys, primer com a assessor extern de Barça TV, després com a responsable de Barça Productions i finalment com a responsable de Barça One, a una indemnització encoberta per la suposada inversió fallida.

Un altre inversor, pintor de professió, explica que li van proposar “cobrar el deute venent alguns quadres” al Barça. “Això li va proposar al meu germà. A nosaltres, ella ens va dir que no ens preocupéssim, que li diria al Barça que ens contractés i que ni tan sols hauríem d’anar-hi, només cobrar al final de mes”, van relatar les germanes, que van arribar a un acord extrajudicial per cobrar la meitat dels 400.000 euros invertits i tenen una altra querella pendent per la quantitat restant. El documental, tal com relata l’agència EFE, apunta que el Barça s’hauria ofert a alguns dels implicats com a agència de col·locació.