Aquest Barça és gran. Passarà el que passarà fins a final de temporada, però el grup dirigit per Hansi Flick és un equip dels bons. Dels millors d’Europa, de fet, i això ja no és subjectiu. I és que, després de golejar (4-0) ahir el Dortmund en l’anada dels quarts de final de la Champions League, té un peu i mig en les semifinals de la competició. És clar que és futbol, pot passar de tot, i coses més estranyes s’han vist, però veient el nivell d’un conjunt i de l’altre, només una catàstrofe culer en la tornada, dimarts vinent al Westfalenstadion, impediria als barcelonistes de ser un dels quatre millors del Vell Continent aquesta campanya.

A més de la renda de quatre gols, té molts més arguments futbolístics el Barça que el Dortmund. Un d’ells, un trident ofensiu que és absolutament superior. Lewandowski, amb un doblet, Raphinha, amb una diana i dues assistències, i Lamine Yamal amb un gol, van materialitzar els mèrits blaugrana i van fer la diferència ahir a l’estadi Lluís Companys. Tots tres estan protagonitzant una temporada brutal: el polonès, de 36 anys, acumula ja 40 gols aquesta temporada; el brasiler, màxim artiller de la competició continental amb 12 dianes i porta 31 gols i 19 assistències (participació directa en 50 gols); mentre que el català, juvenil de segon any, continua deixant bocabadat tothom en cada partit, en el seu primer curs amb dorsal de professional.

Així, el trident, amb quatre punxades, va impulsar la golejada assolida en una formidable segona part del Barça. Perquè en la primera no s’hi va acabar de trobar. I això que va començar com un tro. L’equip de Hansi Flick va aconseguir les regnes del joc i llançat a les ales per Raphinha i Lamine Yamal va triturar al Dortmund en aquest inici. Es duien només set minuts i el porter Kobel ja havia tingut dues grans intervencions, a xuts de Lamine i Lewy, i havia vist també com dos tirs més del de Rocafonda marxaven fregant el pal. Els blaugrana van emmanillar els borussers en aquests primers compassos, impedint-los sortir i tancant-los al seu camp, en què, replegats, van tenir problemes per contenir l’atac culer.

El Dortmund, però, va trobar la manera de desempallegar-se del sotmetiment: joc directe al punta, Serhou Guirassy, que amb la seva gran envergadura, va donar problemes tant a De Jong com a Cubarsí, els que més vegades s’hi van emparellar. De forma simple, va aconseguir desplegar-se l’equip entrenat per Nico Kovac, que va canviar la tendència. I és que els groc-i-negres són un equip que fa mal quan té espai per córrer; ahir va fer-ho amb Adeyemi i Gittens, i van convidar els culers a les transicions. I el Barça va acceptar. D’aquesta manera, cada cop que els borussers, que atacaven amb molta gent, no finalitzaven un atac, els culers es trobaven al davant espais molt suculents per contraatacar, i s’hi van llançar. Però va ser una arma de doble tall per al Barça, perquè si bé és cert que podia atacar amb facilitat i amb rapidesa, si no resolia o perdia la pilota, es trobava partit i separat, un escenari perfecte per al Dortmund, a punt per córrer, allò que volia. Es va equivocar el Barça, que, sense control, va patir durant aquesta fase, tot i que entremig va trobar-se amb un gol de Raphinha (25’) que va marcar a pilota aturada, finalitzant una falta centrada per Fermín, prolongada per Iñigo Martínez i Cubarsí.

En aquest període d’anades i tornades, també és veritat que el Barça hauria pogut marcar, en alguna d’aquestes transicions, però també hauria pogut encaixar si Guirassy hagués afinat en dues ocasions a boca de canó de què va disposar i va culminar amb sengles mistos, en dues rematades en què no va impactar la pilota.

Hansi Flick ho veia clar. El Barça necessitava pausa, això deia als seus jugadors des de la banda i segur que també els ho va dir al vestidor. Després de la represa, l’equip que entrena es va contenir més, no va córrer cada vegada que va veure els espais, va ser més selectiu i va tornar a dominar com havia fet al principi. A tot plegat hi va ajudar, només d’engegar, el gol de Lewandowski (48’), que va obrir escletxa, oportunista, endreçant una jugada cuinada entre Lamine Yamal i Raphinha.

Amb Pedri i De Jong entrant en joc i movent l’equip, ja més junt sempre i amb tothom a prop de tot, el Dortmund no va poder córrer, ni contraatacar, i ja no va ser amenaça. El Barça estava comodíssim, i Fermín amb dos xuts –un va anar al pal– va estar a punt de marcar el tercer, però va haver de conformar-se amb ser-ne l’assistent. L’andalús, que va comandar una transició ràpida de manual, amb tot el Dortmund molt a dalt, va assistir Lewandowski (67’), que va sentenciar. El polonès també va participar en el quart, aprofitant una errada del central Anton, i deixant sol Raphinha, que va trobar Lamine Yamal (77’), el qual va definir subtilment amb el punxó. L’astre català va demanar el canvi i va acabar substituït per Ansu Fati, que va tornar a tenir minuts després de mesos sense participar.