Aquest Barça és gran. Pas­sarà el que pas­sarà fins a final de tem­po­rada, però el grup diri­git per Hansi Flick és un equip dels bons. Dels millors d’Europa, de fet, i això ja no és sub­jec­tiu. I és que, després de gole­jar (4-0) ahir el Dort­mund en l’anada dels quarts de final de la Cham­pi­ons Lea­gue, té un peu i mig en les semi­fi­nals de la com­pe­tició. És clar que és fut­bol, pot pas­sar de tot, i coses més estra­nyes s’han vist, però veient el nivell d’un con­junt i de l’altre, només una catàstrofe culer en la tor­nada, dimarts vinent al West­fa­lens­ta­dion, impe­di­ria als bar­ce­lo­nis­tes de ser un dels qua­tre millors del Vell Con­ti­nent aquesta cam­pa­nya.

A més de la renda de qua­tre gols, té molts més argu­ments fut­bolístics el Barça que el Dort­mund. Un d’ells, un tri­dent ofen­siu que és abso­lu­ta­ment supe­rior. Lewan­dowski, amb un doblet, Rap­hinha, amb una diana i dues assistències, i Lamine Yamal amb un gol, van mate­ri­a­lit­zar els mèrits blau­grana i van fer la diferència ahir a l’estadi Lluís Com­panys. Tots tres estan pro­ta­go­nit­zant una tem­po­rada bru­tal: el polonès, de 36 anys, acu­mula ja 40 gols aquesta tem­po­rada; el bra­si­ler, màxim arti­ller de la com­pe­tició con­ti­nen­tal amb 12 dia­nes i porta 31 gols i 19 assistències (par­ti­ci­pació directa en 50 gols); men­tre que el català, juve­nil de segon any, con­ti­nua dei­xant boca­ba­dat tot­hom en cada par­tit, en el seu pri­mer curs amb dor­sal de pro­fes­si­o­nal.

Així, el tri­dent, amb qua­tre pun­xa­des, va impul­sar la gole­jada asso­lida en una for­mi­da­ble segona part del Barça. Perquè en la pri­mera no s’hi va aca­bar de tro­bar. I això que va començar com un tro. L’equip de Hansi Flick va acon­se­guir les reg­nes del joc i llançat a les ales per Rap­hinha i Lamine Yamal va tri­tu­rar al Dort­mund en aquest inici. Es duien només set minuts i el por­ter Kobel ja havia tin­gut dues grans inter­ven­ci­ons, a xuts de Lamine i Lewy, i havia vist també com dos tirs més del de Roca­fonda mar­xa­ven fre­gant el pal. Els blau­grana van emma­ni­llar els borus­sers en aquests pri­mers com­pas­sos, impe­dint-los sor­tir i tan­cant-los al seu camp, en què, reple­gats, van tenir pro­ble­mes per con­te­nir l’atac culer.

El Dort­mund, però, va tro­bar la manera de des­em­pa­lle­gar-se del sot­me­ti­ment: joc directe al punta, Ser­hou Gui­rassy, que amb la seva gran enver­ga­dura, va donar pro­ble­mes tant a De Jong com a Cubarsí, els que més vega­des s’hi van empa­re­llar. De forma sim­ple, va acon­se­guir des­ple­gar-se l’equip entre­nat per Nico Kovac, que va can­viar la tendència. I és que els groc-i-negres són un equip que fa mal quan té espai per córrer; ahir va fer-ho amb Adeyemi i Git­tens, i van con­vi­dar els culers a les tran­si­ci­ons. I el Barça va accep­tar. D’aquesta manera, cada cop que els borus­sers, que ata­ca­ven amb molta gent, no fina­lit­za­ven un atac, els culers es tro­ba­ven al davant espais molt sucu­lents per con­tra­a­ta­car, i s’hi van llançar. Però va ser una arma de doble tall per al Barça, perquè si bé és cert que podia ata­car amb faci­li­tat i amb rapi­desa, si no reso­lia o per­dia la pilota, es tro­bava par­tit i sepa­rat, un esce­nari per­fecte per al Dort­mund, a punt per córrer, allò que volia. Es va equi­vo­car el Barça, que, sense con­trol, va patir durant aquesta fase, tot i que entre­mig va tro­bar-se amb un gol de Rap­hinha (25’) que va mar­car a pilota atu­rada, fina­lit­zant una falta cen­trada per Fermín, pro­lon­gada per Iñigo Martínez i Cubarsí.

En aquest període d’ana­des i tor­na­des, també és veri­tat que el Barça hau­ria pogut mar­car, en alguna d’aques­tes tran­si­ci­ons, però també hau­ria pogut encai­xar si Gui­rassy hagués afi­nat en dues oca­si­ons a boca de canó de què va dis­po­sar i va cul­mi­nar amb sen­gles mis­tos, en dues rema­ta­des en què no va impac­tar la pilota.

Hansi Flick ho veia clar. El Barça neces­si­tava pausa, això deia als seus juga­dors des de la banda i segur que també els ho va dir al ves­ti­dor. Després de la represa, l’equip que entrena es va con­te­nir més, no va córrer cada vegada que va veure els espais, va ser més selec­tiu i va tor­nar a domi­nar com havia fet al prin­cipi. A tot ple­gat hi va aju­dar, només d’enge­gar, el gol de Lewan­dowski (48’), que va obrir escletxa, opor­tu­nista, endreçant una jugada cui­nada entre Lamine Yamal i Rap­hinha.

Amb Pedri i De Jong entrant en joc i movent l’equip, ja més junt sem­pre i amb tot­hom a prop de tot, el Dort­mund no va poder córrer, ni con­tra­a­ta­car, i ja no va ser amenaça. El Barça estava comodíssim, i Fermín amb dos xuts –un va anar al pal– va estar a punt de mar­car el ter­cer, però va haver de con­for­mar-se amb ser-ne l’assis­tent. L’andalús, que va coman­dar una tran­sició ràpida de manual, amb tot el Dort­mund molt a dalt, va assis­tir Lewan­dowski (67’), que va sen­ten­ciar. El polonès també va par­ti­ci­par en el quart, apro­fi­tant una errada del cen­tral Anton, i dei­xant sol Rap­hinha, que va tro­bar Lamine Yamal (77’), el qual va defi­nir sub­til­ment amb el punxó. L’astre català va dema­nar el canvi i va aca­bar subs­tituït per Ansu Fati, que va tor­nar a tenir minuts després de mesos sense par­ti­ci­par.