Fallar un penal en els primers minuts d’una semifinal de la Champions no ha de ser fàcil de digerir. I menys sabent que no l’has xutat bé. Però per a la capitana d’aquest Barça no hi ha murs infranquejables. Amb una mentalitat de ferro, segurament encara més forta després de la greu lesió al genoll que ja ha passat a la història, Alèxia es va refer del disgust com només ho pot fer una estrella. I és que de les seves botes van néixer les accions que van començar a encarrilar l’eliminatòria. Ja havia avisat amb una gran passada a Ona Batlle, però en el 35’ va fer l’assistència, precisa i preciosa, a Pajor perquè la polonesa fes l’1-0. Una passada a l’abast de ben poques. Sense fer tant soroll com en altres grans cites, Alèxia va seguir fent ballar el Barça al seu ritme, amb una feina incansable al centre del camp. És cert que en certes fases de la segona part va estar una mica més desapareguda, però en els minuts finals va tornar a ser decisiva. I de quina manera, ja que amb una passada amb l’esperó va donar l’assistència del 4-1 definitiu a Clàudia Pina, l’altra protagonista del matx, ja que tot i sortir de la banqueta va fer un doblet per consolidar-se com la pitxitxi de la Champions.