Una capitana amb una mentalitat de ferro

Fallar un penal en els pri­mers minuts d’una semi­fi­nal de la Cham­pi­ons no ha de ser fàcil de dige­rir. I menys sabent que no l’has xutat bé. Però per a la capi­tana d’aquest Barça no hi ha murs infran­que­ja­bles. Amb una men­ta­li­tat de ferro, segu­ra­ment encara més forta després de la greu lesió al genoll que ja ha pas­sat a la història, Alèxia es va refer del dis­gust com només ho pot fer una estre­lla. I és que de les seves botes van néixer les acci­ons que van començar a encar­ri­lar l’eli­mi­natòria. Ja havia avi­sat amb una gran pas­sada a Ona Bat­lle, però en el 35’ va fer l’assistència, pre­cisa i pre­ci­osa, a Pajor perquè la polo­nesa fes l’1-0. Una pas­sada a l’abast de ben poques. Sense fer tant soroll com en altres grans cites, Alèxia va seguir fent ballar el Barça al seu ritme, amb una feina incan­sa­ble al cen­tre del camp. És cert que en cer­tes fases de la segona part va estar una mica més des­a­pa­re­guda, però en els minuts finals va tor­nar a ser deci­siva. I de quina manera, ja que amb una pas­sada amb l’esperó va donar l’assistència del 4-1 defi­ni­tiu a Clàudia Pina, l’altra pro­ta­go­nista del matx, ja que tot i sor­tir de la ban­queta va fer un doblet per con­so­li­dar-se com la pit­xitxi de la Cham­pi­ons.