Aquest Barça és una passada

Aquest Barça és una pas­sada. Juga i com­pe­teix; ataca i defensa; dis­fruta i pateix; i gua­nya. Sobre­tot gua­nya. Ahir va tor­nar-ho a fer (3-2), con­tra el Real Madrid, una altra vegada i aixeca un altre títol. La copa, la número 32 del rei de la com­pe­tició, el segon títol de la tem­po­rada després de la super­copa, en què també va impo­sar-se al con­junt blanc, a qui té la moral gua­nyada. A La Car­tuja va tor­nar-lo a superar, per ter­cera vegada en aquest curs, en un par­tit far­cit d’èpica, que va tenir moments de tot i que va deci­dir-se en la pròrroga, ja que els 90 minuts van aca­bar en empat (2-2), quan el duel s’enca­mi­nava als penals, amb un golàs de Jules Kounde (116’). L’equip que diri­geix Hansi Flick con­ti­nua aspi­rant al ple de títols, líder de la lliga i en les semi­fi­nals de la Cham­pi­ons Lea­gue, men­tre el Real Madrid, fa via cap a una cam­pa­nya en blanc, ja que només li queda la lliga, en què segueix les pet­ja­des dels culers.

Nou des­encís, doncs, per al club madri­dista, que no té ni la coar­tada de l’arbi­tratge. D’això no se’n pot quei­xar, després de la lamen­ta­ble rebe­que­ria que va pro­ta­go­nit­zar en la prèvia de la final. No va alte­rar el campió, però va haver-hi deci­si­ons arbi­trals de les quals el Barça hau­ria pogut sor­tir pena­lit­zat: tres penals (un per mans de Val­verde, un per una aga­fada de Ceba­llos a Cubarsí i un altre per una tra­veta de Rüdiger a Fer­ran), que ni de Bur­gos Ben­go­et­xea a la gespa, ni González Fuer­tes al VAR, van apre­ciar; una entrada duríssima de Tcho­ua­meni a Dani Olmo que era ver­me­lla directa i es va solu­ci­o­nar amb tar­geta groga; i diver­ses entra­des de groga de manual de Rüdiger, Asen­cio i Lucas Vázquez que no van rebre càstig. També, en l’última acció del temps regla­men­tari, el col·legiat va anul·lar un penal que havia asse­nya­lat sobre Rap­hinha –el menys clar de tots, també és veri­tat– després de ser adver­tit pel VAR i revi­sar-ho al moni­tor.

La final va tenir una part per a cadascú i una pròrroga en què va pas­sar més aviat poc. Des de bon prin­cipi el Barça va gover­nar. L’equip blau­grana va jugar al que sap i ha fet tota la tem­po­rada: a camp rival, ata­cant ben junt i bus­cant les supe­ri­o­ri­tats, tot com­bi­nant tran­si­ci­ons ràpides quan hi ha espai al davant. I va gene­rar oca­si­ons, sobre la por­te­ria del Real Madrid que, al con­trari del Barça, no té gens clar a què aga­far-se i, ahir, sense Kylian Mbappé suplent d’inici, malmès del tur­mell dret, va sor­tir a espe­rar, tan­cat a prop de la seva àrea, bus­cant les cames de Vinícius i Rodrygo al con­tra­a­tac. Així, amb domini culer, a punt van estar pri­mer Lamine Yamal i, després, Kounde de superar Cour­tois, però va ser Pedri (27’), que la va encer­tar. El canari va mar­car un golàs per obrir el mar­ca­dor, amb un gran xut per l’escaire, tot reco­llint una pas­sada a la fron­tal de Lamine Yamal. La diana va fer justícia als mèrits dels bar­ce­lo­nis­tes, que van vore­jar el segon amb un llançament de córner directe de Dani Olmo que va esta­ve­llar-se al pal. L’equip madri­dista no se’n va sor­tir i amb prou fei­nes va tra­ves­sar el mig del camp. De fet, només va donar un ensurt al Barça, amb un gol de Belling­ham, inva­li­dat per un fora de joc de metre i mig.

Carlo Ance­lotti va bus­car una reacció, fent entrar Kylian Mbappé després del des­cans i li va fun­ci­o­nar. L’ata­cant francès va ser l’amenaça que no havia estat Rodrygo en el pri­mer acte i el Real Madrid va començar a collar. A còpia d’empenta i de tran­si­ci­ons defensa-atac rapidíssi­mes, Vinícius i Mbappé van posar la por al cos als blau­grana, que van enco­ma­nar-se a les inter­ven­ci­ons de Szc­zesny, que va fer qua­tre bones atu­ra­des. En aquest con­text, el par­tit va ser d’anada i tor­nada, perquè el Barça també va veure l’opor­tu­ni­tat d’obrir escletxa amb atacs ràpids, però el con­junt blanc va ser l’únic que va fina­lit­zar les juga­des. Final­ment, va fer diana el grup madri­dista i Mbappé (70’), de falta directa, i Tcho­ua­meni (77’), de cap, en la sor­tida d’un córner, van cap­gi­rar el mar­ca­dor.

El Barça doncs, va afron­tar el tram final d’enfron­ta­ment per­dut, sense tro­bar-se, però va mos­trar l’ànima que tan­tes vega­des ha tret aquest curs. Lamine Yamal va emer­gir i va començar a dema­nar pilo­tes. Res li pesa a aquest nano de dis­set anys que ahir va lluir pen­ti­nat ros. En una d’aques­tes, Cour­tois li va negar el gol i en una altra, va inven­tar-se una fantàstica pas­sada per a Fer­ran Tor­res (84’), que va gua­nyar l’esquena a Rüdiger, va dri­blar Cour­tois i va enviar el duel a la pròrroga.

I en el temps extra, quan tot feia pre­veure que el títol es deci­di­ria des del punt de penal, va aparèixer Kounde (116’). El can­sa­ment va pas­sar fac­tura i va treure del camp Pedri, pels culers, i Vinícius pels madri­dis­tes, però al francès blau­grana no se li acaba la ben­zina. El late­ral dret va tallar una pas­sada de Modric fora de l’àrea, fent un esforç extra per anti­ci­par i es va treure una fue­tada impa­ra­ble.

Ja no hi va haver temps per a res més . El Barça és el campió de copa i s’il·lusi­ona amb el que té al davant.