Aquest Barça és una passada. Juga i competeix; ataca i defensa; disfruta i pateix; i guanya. Sobretot guanya. Ahir va tornar-ho a fer (3-2), contra el Real Madrid, una altra vegada i aixeca un altre títol. La copa, la número 32 del rei de la competició, el segon títol de la temporada després de la supercopa, en què també va imposar-se al conjunt blanc, a qui té la moral guanyada. A La Cartuja va tornar-lo a superar, per tercera vegada en aquest curs, en un partit farcit d’èpica, que va tenir moments de tot i que va decidir-se en la pròrroga, ja que els 90 minuts van acabar en empat (2-2), quan el duel s’encaminava als penals, amb un golàs de Jules Kounde (116’). L’equip que dirigeix Hansi Flick continua aspirant al ple de títols, líder de la lliga i en les semifinals de la Champions League, mentre el Real Madrid, fa via cap a una campanya en blanc, ja que només li queda la lliga, en què segueix les petjades dels culers.

Nou desencís, doncs, per al club madridista, que no té ni la coartada de l’arbitratge. D’això no se’n pot queixar, després de la lamentable rebequeria que va protagonitzar en la prèvia de la final. No va alterar el campió, però va haver-hi decisions arbitrals de les quals el Barça hauria pogut sortir penalitzat: tres penals (un per mans de Valverde, un per una agafada de Ceballos a Cubarsí i un altre per una traveta de Rüdiger a Ferran), que ni de Burgos Bengoetxea a la gespa, ni González Fuertes al VAR, van apreciar; una entrada duríssima de Tchouameni a Dani Olmo que era vermella directa i es va solucionar amb targeta groga; i diverses entrades de groga de manual de Rüdiger, Asencio i Lucas Vázquez que no van rebre càstig. També, en l’última acció del temps reglamentari, el col·legiat va anul·lar un penal que havia assenyalat sobre Raphinha –el menys clar de tots, també és veritat– després de ser advertit pel VAR i revisar-ho al monitor.

La final va tenir una part per a cadascú i una pròrroga en què va passar més aviat poc. Des de bon principi el Barça va governar. L’equip blaugrana va jugar al que sap i ha fet tota la temporada: a camp rival, atacant ben junt i buscant les superioritats, tot combinant transicions ràpides quan hi ha espai al davant. I va generar ocasions, sobre la porteria del Real Madrid que, al contrari del Barça, no té gens clar a què agafar-se i, ahir, sense Kylian Mbappé suplent d’inici, malmès del turmell dret, va sortir a esperar, tancat a prop de la seva àrea, buscant les cames de Vinícius i Rodrygo al contraatac. Així, amb domini culer, a punt van estar primer Lamine Yamal i, després, Kounde de superar Courtois, però va ser Pedri (27’), que la va encertar. El canari va marcar un golàs per obrir el marcador, amb un gran xut per l’escaire, tot recollint una passada a la frontal de Lamine Yamal. La diana va fer justícia als mèrits dels barcelonistes, que van vorejar el segon amb un llançament de córner directe de Dani Olmo que va estavellar-se al pal. L’equip madridista no se’n va sortir i amb prou feines va travessar el mig del camp. De fet, només va donar un ensurt al Barça, amb un gol de Bellingham, invalidat per un fora de joc de metre i mig.

Carlo Ancelotti va buscar una reacció, fent entrar Kylian Mbappé després del descans i li va funcionar. L’atacant francès va ser l’amenaça que no havia estat Rodrygo en el primer acte i el Real Madrid va començar a collar. A còpia d’empenta i de transicions defensa-atac rapidíssimes, Vinícius i Mbappé van posar la por al cos als blaugrana, que van encomanar-se a les intervencions de Szczesny, que va fer quatre bones aturades. En aquest context, el partit va ser d’anada i tornada, perquè el Barça també va veure l’oportunitat d’obrir escletxa amb atacs ràpids, però el conjunt blanc va ser l’únic que va finalitzar les jugades. Finalment, va fer diana el grup madridista i Mbappé (70’), de falta directa, i Tchouameni (77’), de cap, en la sortida d’un córner, van capgirar el marcador.

El Barça doncs, va afrontar el tram final d’enfrontament perdut, sense trobar-se, però va mostrar l’ànima que tantes vegades ha tret aquest curs. Lamine Yamal va emergir i va començar a demanar pilotes. Res li pesa a aquest nano de disset anys que ahir va lluir pentinat ros. En una d’aquestes, Courtois li va negar el gol i en una altra, va inventar-se una fantàstica passada per a Ferran Torres (84’), que va guanyar l’esquena a Rüdiger, va driblar Courtois i va enviar el duel a la pròrroga.

I en el temps extra, quan tot feia preveure que el títol es decidiria des del punt de penal, va aparèixer Kounde (116’). El cansament va passar factura i va treure del camp Pedri, pels culers, i Vinícius pels madridistes, però al francès blaugrana no se li acaba la benzina. El lateral dret va tallar una passada de Modric fora de l’àrea, fent un esforç extra per anticipar i es va treure una fuetada imparable.

Ja no hi va haver temps per a res més . El Barça és el campió de copa i s’il·lusiona amb el que té al davant.