Mana el Barça

El 4-1 de l’anada ho havia posat tot molt a favor, però s’havia de rematar, ja que visitar el millor club d’Anglaterra –líder de la lliga i finalista de la copa– no es podia considerar un simple tràmit. I el Barça va sortir a fer-ho. Res de jugar amb el marcador ni de sortir a veure-les venir, sinó a guanyar el partit i a demostrar qui mana a Europa. Evidentment, en els primers minuts al Barça li va costar controlar el partit, ja que el Chelsea va sortir a mossegar per buscar la remuntada. No va ser un inici plàcid, amb algunes pèrdues en la sortida forçades per la pressió local, però el Chelsea, amb Nüsken i Mayra com les més actives, pràcticament no va posar a prova Cata Coll.

Si una cosa té aquest Barça és que, quan apareixen els espais, és letal. Per això, quan les londinenques van abaixar mitja marxa la pressió, les blaugrana van exhibir la seva millor versió. En clau col·lectiva, agafant el control del partit, i en clau individual. I, en aquest sentit, la jugadora de les grans cites sempre és Aitana Bonmatí. La ribetana va ser l’encarregada de posar fi al somni de remuntada del Chelsea després de rebre en camp propi, conduir fins a l’àrea sense oposició i, quan tothom esperava la centrada, engaltar un obús que va superar Hampton pel pal curt (25’). Un golàs. Amb el 0-1 ja no hi va haver color i el Barça es va encarregar de sentenciar no l’eliminatòria, sinó el partit, abans del descans. De nou, enmig de l’exhibició col·lectiva van aflorar les individualitats, i no en té pas poques, aquest equip. Graham Hansen, de les més insistents en la primera part, es va desfer de la seva marca, va entrar a l’àrea i va fer la centrada perquè Pajor, letal dins l’àrea, fes el 0-2 (40’). Dos minuts després, va aparèixer Clàudia Pina, que manté un idil·li amb aquesta Champions, i va marcar el 0-3 amb un gran xut al pal llarg des de fora de l’àrea que va deixar clavada Hampton i va entrar a la porteria després de tocar la fusta. Un altre golàs de la pitxitxi de la competició, que ahir tornava a la titularitat.

Sense relaxar-se

Quan un equip gaudeix al camp com ho fa el Barça, mai en té prou. Amb un 1-7 en el global, el més fàcil en la segona part hauria estat treure el peu de l’accelerador, però les de Pere Romeu no ho van fer. El Chelsea buscava el gol de l’honor i la veritat és que, d’ocasions, en va tenir, perquè va acabar el partit xutant més que el Barça. De clares, però, ben poques. De fet, amb els canvis, l’equip que va tenir les millors ocasions va ser el Barça, sobretot amb una doble ocasió claríssima de Salma Paralluelo i Vicky López (78’). La fam de les jugadores des de la banqueta va fer que al final arribés el 0-4, de Salma, després d’una bona pressió i recuperació d’ella mateixa en el minut 90. L’única taca per a les blaugrana, però, va arribar un minut després, ja que Kaptein va marcar el gol de l’honor del Chelsea (1-4, 91’).