Ja no és tan remot per al Barça acabar completant una temporada perfecta. El que objectivament és una fita gairebé impossible, només 10 equips en tota la història del futbol han assolit el triplet –el Celtic (1966/67), l’Ajax (1971/72), el PSV Eindhoven (1987/88), el Manchester United, el Barça (2008/09 i 2014/15), l’Inter (2009/10), el Bayern (2012/13 i 2019/20) i el Manchester City (2022/23)–, està a l’abast del grup que orienta Hansi Flick. En poquíssim temps i amb el que hi havia, l’entrenador alemany ha construït un equipàs que ha estat capaç de batre un Real Madrid que era el vigent campió d’Europa i que amb l’arribada de Kylian Mbappé semblava estar a anys llum, en la supercopa –títol que perfeccionaria encara més el triplet–, en la copa i va pel camí de fer-ho en la lliga. I així, amb dos títols ja al sarró i un altre d’encarrilat, avui (21 h) s’enfronta a la Champions League, el trofeu més anhelat i que fa 10 anys que no guanya. El conjunt barcelonista és a tres partits d’aixecar la sisena de la història però, tot i això, el camí és duríssim.

Pas a pas, doncs, amb l’Inter com a escull en les semifinals, amb dues aturades, amb la final de Múnic en l’horitzó. La primera és aquesta nit, en l’anada de l’eliminatòria que es disputa a l’estadi Lluís Companys. El quadre culer s’hi presenta radiant, després de proclamar-se campió de copa dissabte, encara que tot plegat fatiga. Són ja 53 partits disputats en el curs, tots els possibles, i el més immediat, la final de Sevilla contra el conjunt blanc amb pròrroga inclosa, és un dels més exigents de tots, amb un desgast físic i mental important. Però al conjunt blaugrana no li queda cap altra opció que abstraure’s del cansament i l’eufòria generats i seguir. La il·lusió pot. I tothom ho té clar i hi està ficat. Per al duel contra els interistes, Hansi Flick continua sense poder comptar amb Lewandowski, Balde i Casadó. I no es preveuen canvis respecte a l’onze que va alinear en la final de copa. Sota pals, hi serà Szczesny segur, ahir va confirmar-ho el Heidelberg, i la resta, tot i que les cames pesen, hauria de ser el mateix. Per davant, el sentinella polonès tindrà Koundé, Cubarsí, Iñigo Martínez i Gerard Martín, encara que l’opció de l’entrada d’Araujo a l’eix i el desplaçament d’Iñigo al lateral esquerre també és sobre la taula; a la medul·lar hi seran Pedri, De Jong i Dani Olmo, i al davant, Lamine Yamal, Raphinha i Ferran Torres, fenomenal relleu de Lewandowski.

Mentrestant, el conjunt nerazzurro arriba tocat. Fa una setmana també somiava amb el triplet, però s’ha encallat i se li ha esvaït. Encadena tres derrotes seguides, que l’han deixat fora de la copa i gairebé també de la lliga –és a tres punts del líder, el Nàpols, quan en queden en joc 12, i ara s’aferra a la Champions League. Al mal moment, a l’entrenador Simone Inzaghi, se li afegeix que té dues peces fonamentals com el defensa Benjamin Pavard i el davanter Marcus Thuram –el segon màxim artiller dels milanesos amb 17 dianes en totes les competicions– amb cotó fluix, i no queda clar si avui podran participar. No obstant això, el grup llombard és sempre un os, amb un model de joc apamat, que sap atacar amb i sense espais, amb Barella i Lautaro Martínez com a estendards, i que defensa de meravella.