Per­fecte. Així va sor­tir el par­tit d’ahir al Barça al camp del Valla­do­lid. Victòria (1-2), tres punts més que li han permès dor­mir a 7 punts del Real Madrid, que avui (14 h) rep el Celta amb el clàssic de diu­menge vinent en l’horitzó, i des­cans per a molts dels juga­dors que demà pas­sat dis­pu­ta­ran des de l’inici la tor­nada de semi­fi­nals de la Cham­pi­ons Lea­gue con­tra l’Inter a San Siro. I és que Szc­zesny no va jugar; ho va fer Ter Ste­gen, que set mesos després de la seva greu lesió al genoll dret va tor­nar a la por­te­ria. Tam­poc hi van par­ti­ci­par Iñigo Martínez, ni Cubarsí ni Fer­ran Tor­res. Men­tre que Pedri, De Jong i Rap­hinha només van jugar mitja part, Lamine Yamal, una mica més (52 minuts), i Dani Olmo (29 minuts) i Eric Gar­cia (11 minuts), una mica menys.

Així, com ja estava pre­vist, Hansi Flick va fer rota­ci­ons. Va ini­ciar Ter Ste­gen, i també Héctor Fort, Chris­ten­sen, Ansu Fati, Pau Víctor i Dani Rodríguez, un ata­cant esquerrà del filial, amb molt talent, que li agrada molt al tècnic de Hei­del­berg i que va estar actiu l’estona que va estar sobre el ter­reny de joc, fins que es va lesi­o­nar a l’espat­lla abans del des­cans. L’onze el van com­ple­tar fut­bo­lis­tes més habi­tu­als, com Araujo, Gerard Martín, Pedri (subs­tituït en el des­cans), Gavi i Fermín. I el Barça se’n va sor­tir. No es va equi­vo­car, i hau­ria estat un con­tra­temps fer-ho, tot i les nove­tats en l’onze titu­lar, con­tra un Valla­do­lid que ja ha des­cen­dit, que ja no té gaire res a ofe­rir i que, a més, és un pol­vorí en clau social. Enmig del par­tit, els càntics con­tra Ronaldo Naza­rio, el pro­pi­e­tari del club, es van suc­ceir, amb pluja de bit­llets amb la seva cara i els lemes Go home i Vende ya, inclo­sos.

Tot i això, li va tocar peda­lar, al con­junt blau­grana, que va començar mala­ment. Iván Sánchez (6’), amb una cen­trada xut que es va enve­ri­nar, va sor­pren­dre Ter Ste­gen i va avançar el grup que entrena Álvaro Rubio. La diana va com­pli­car la vida al con­junt culer, ja que va reforçar el plan­te­ja­ment a l’equip blanc-i-vio­leta, que va inten­tar sobre­viure, ben endreçat molt a prop de la pròpia àrea. Així, el Barça va tenir la pilota, a camp rival, inten­tant moure l’opo­nent, sense gaire èxit, encara que hau­ria pogut empa­tar amb dos intents de Pau Víctor i un altre d’Ansu Fati, tots ben resolts pel por­ter André Fer­reira.

Al Barça li calia un punt més de deter­mi­nació a dalt. I el van apor­tar Lamine Yamal i Rap­hinha, al camp en la segona part. Tots dos, de fet, van fabri­car l’empat: el bra­si­ler va empa­tar el par­tit (54’), reco­llint una cen­trada del català refu­sada per André Fer­reira. Són ja 31 dia­nes les que acu­mula Rap­hinha aquesta tem­po­rada. El Barça només havia de con­ti­nuar insis­tint, ja que tenia enfon­sat el Valla­do­lid pràcti­ca­ment des de l’inici de l’enfron­ta­ment. I, tot seguit, Fermín (60’), rema­tant amb des­tresa una bona pilota de Gerard Martín dins l’àrea, va cap­gi­rar el resul­tat.

Amb el 1-2, va que­dar deci­dit el par­tit. El Valla­do­lid no va donar cap mena d’argu­ment per espan­tar el Barça, que hau­ria pogut ampliar el resul­tat amb un xut al pal d’Héctor Fort, una altra ocasió de Lamine Yamal que la defensa local va treure a sobre de la línia de gol i dos tirs de falta, de Dani Olmo i Rap­hinha. Feina feta per als culers, que, sense retrets, es foca­lit­zen en San Siro. El pro­per repte: superar l’Inter dimarts a Milà i clas­si­fi­car-se per a la final de la Cham­pi­ons. Després, el Real Madrid, diu­menge, al Lluís Com­panys. Això no s’atura i aquest Barça no frena i tam­poc s’equi­voca.