Un equip que arriba per quedar-se
El Barça es llepa les ferides de l’eliminació en la Champions, però té arguments de sobra per ser optimista de cara al futur. Diumenge, a més, se la juga amb el Real Madrid
El Barça va estar ben a prop de la final de la Champions League. La va tocar amb la punta dels dits al feu de l’Inter dimarts, la tenia a dos minuts, però la diana d’Acerbi (90+3’), que va enviar el duel a la pròrroga, en què Fratessi (99’) va acabar decidint l’eliminatòria, li va arrabassar l’oportunitat. Un cop duríssim, cruel i dolorós, però així és el futbol i l’entitat barcelonista no s’ha de desviar del camí tot i el desencís, perquè té arguments de sobra per ser optimista de cara al futur.
El conjunt blaugrana torna a ser un gran d’Europa, després de molt de temps a l’ombra. Orientat per Hansi Flick, l’equip té una identitat clara, practica un joc estimulant i reeixit –el Barça ha guanyat aquest curs una supercopa, una copa, s’ha quedat a les semifinals de la Champions League per ben poc i té de cara adjudicar-se la lliga–, i té elements que il·lusionen dins d’una plantilla joveníssima que té molt de recorregut. L’equip de Lamine Yamal, Pedri, Cubarsí i companyia ha arribat per quedar-se.
Tampoc hi ha temps per a lamentacions a can Barça, perquè diumenge torna a haver-hi una final. Això no s’atura. Aquesta vegada, per la lliga. El Real Madrid visita (16.15 h) l’estadi Lluís Companys a 4 punts dels culers, quan en queden 12 per disputar-se.
Hansi Flick, l’autor de l’obra
Hansi Flick ha convertit un equip que estava desterrat fa un any, sense pràcticament reforços –Dani Olmo i Pau Víctor– i perdent peces que havien estat importants –Cancelo, Gündogan, João Félix i Sergi Roberto–, en un dels millors equips del planeta. Ha dotat el conjunt d’una identitat recognoscible amb l’atac com el punt més important del manual i s’ha aferrat als joves, als quals ha donat confiança i ha promocionat, i ha tret la millor versió de futbolistes que eren lluny de la millor versió, com ara Lewandowski, Pedri, Raphinha, Kounde i De Jong.
Ànima, esperit guanyador i joventut
Sembla indestructible, aquest Barça. L’han de liquidar dos o tres vegades per guanyar-lo. L’Inter ho ha viscut en l’eliminatòria de semifinals. En l’anada, se li va va posar 0-2 i li va empatar 2-2; va tornar-se a avançar i va acabar-li empatant de nou 3-3. En la tornada, va començar 2-0 i li va capgirar 2-3, fins que va establir el 4-3 definitiu, tot i que el conjunt culer va pedalar fins al final. Té ànima, aquest equip blaugrana, tret imprescindible per ser un campió; no es rendeix i ha completat 8 remuntades aquest curs. La joventut de la plantilla, a més, li augura futur.
Lamine Yamal, una estrella
Tot equip que aspira a ser un colós necessita una estrella i el Barça ja la té: Lamine Yamal. I només té 17 anys. Si tot l’hi respecta, el recorregut que té el jove atacant blaugrana és immens. El talent català s’ha consagrat en aquestes semifinals de Champions League, sent un martell per la banda dreta, generant tot tipus de situacions de gol i fent anar de corcoll l’Inter. Gairebé fa por dir-ho, però ara mateix, i tot i ser encara juvenil de segon any, ja és un dels millors jugadors del món. Acumula 15 gols i 24 assistències.
Un atacat demolidor: 161 gols
Ningú fa més gols que el Barça. Ataca molt i molt bé. L’equip de Flick en marca a dojo i, irremeiablement, això l’acosta a la victòria sempre. Aquesta temporada acumula 161 dianes en totes les competicions: 91 en la lliga, 43 en la Champions League, 22 en la copa i 5 en la supercopa. Gairebé 3 per partit disputat. Una barbaritat. Lewandowski, el màxim artiller de l’equip, n’acumula 40 (és pitxitxi en la lliga amb 25); Raphinha, 32 (és pitxitxi en la Champions amb 13); Ferran Torres, 19 (pitxitxi en la copa amb 6), i Lamine Yamal, 15.
Cubarsí, Pedri i Raphinha, diferents
No n’hi ha prou amb tenir un dels millors futbolistes del planeta, que és Lamine Yamal, per ser un equip que aspiri a tot. Cal, evidentment, una estructura col·lectiva, composta per jugadors de nivell, i, a més, tenir en cada línia peces diferencials. I això últim, també ho té el Barça. En la defensa, Pau Cubarsí, que com Lamine Yamal també és encara juvenil, és un central com n’hi ha ben pocs; en la medul·lar, Pedri, de 22 anys, si fa no fa el mateix, i en la davantera, Raphinha, determinant en els últims metres, igual. Ara mateix, la porteria és el dèficit que té el conjunt en aquest sentit.
