No conviden a l’optimisme
Precedents. El Barça només ha estat capaç de vèncer el Madrid en dos dels últims dotze clàssics en què l’equip blaugrana ha jugat com a local
Si alguna conclusió es pot treure de la temporada 2024/25 és que les diferències futbolístiques entre el Barça de Flick i el Madrid d’Ancelotti han estat considerables. Tant pel que fa a la riquesa de la proposta de joc com pels resultats. Ara bé, l’esperit competitiu dels blancs, tot i que només els ha servit per arribar als quarts de final de la Champions League, els ha estat suficient per plantar-se al tram final amb possibilitats de competir pel títol de lliga. Amb només dotze punts en joc, l’avantatge culer de quatre punts és considerable, però un triomf visitant en el clàssic de diumenge (16.15 h) a Montjuïc el reduiria a tan sols un.
Hegemonia blanca
El Madrid s’ha imposat en la meitat dels últims dotze clàssics en què el Barça ha jugat com a local. En aquesta nefasta sèrie per als barcelonins, el balanç és de dues victòries locals, quatre empats i sis triomfs visitants. La dinàmica i les sensacions que han transmès aquest curs tots dos conjunts són ben diferents, però convé que el vestidor blaugrana faci memòria si vol evitar tornar a topar amb la mateixa pedra, especialment veus autoritzades com Ter Stegen, Araújo, De Jong o fins i tot Pedri, que ho han patit des de la gespa.
L’inici de tot plegat
Durant l’etapa amb Guardiola a la banqueta, l’aficionat culer es va acostumar a celebrar grans resultats contra l’etern rival. La famosa maneta del 2010 (5-0) és la més recordada. Ara bé, tot es va començar a tòrcer a partir del 2016, quan el Barça, amb Luis Enrique d’entrenador, va iniciar la mala ratxa que encara arrossega. El 2 d’abril d’aquell any, els gols de Benzema i Cristiano van capgirar la diana inicial de Piqué i van fer emmudir el públic del Camp Nou, que estava poc acostumat a encaixar aquests cops. Després d’aquesta derrota, no va ser fins al quart intent que els blaugrana van tornar a vèncer els blancs a Barcelona. Ho van fer, això sí, amb un 5-1 memorable culminat gràcies a un triplet de Luis Suárez i a les dianes de Coutinho i Arturo Vidal (2018/19). Ernesto Valverde era aleshores el conductor de la nau, i el seu equip, que ocupava la primera posició, amb deu jornades ja avantatjava de set punts un Madrid que havia començat amb problemes. Abans, els precedents havien acabat en 1-1 (2016/17), 1-3 -en l’anada de la supercopa d’Espanya del 2017, que van aixecar els blancs- i 2-2 (2017/18).
La història es repeteix
Després d’endossar-los la segona maneta de la dècada, el Barça va necessitar, una altra vegada, quatre intents per tornar a guanyar els madrilenys com a local: 1-1 -en l’anada de les semifinals de la copa (2018/19)-, 0-0 (2019/20), 1-3 (2020/21) i 1-2 (2021/22). En la 26a jornada del curs 2022/23, amb Xavi a la banqueta, els gols de Sergi Roberto i Kessié van deixar l’equip culer amb dotze punts de marge al capdamunt de la classificació (2-1).
Tornada a l’ostracisme
Des d’aleshores, el Barça ha tornat a perdre els dos clàssics que ha disputat contra el Madrid a la capital catalana. En la tornada de les semifinals de la copa, els d’Ancelotti es van imposar amb autoritat (0-4) per accedir a la final del 2023. Finalment, el 28 d’octubre del 2023, un doblet de Bellingham va neutralitzar el gol de Gundogan en l’onzena jornada del curs passat. Flick i companyia, amb arguments més que suficients, tenen el repte de capgirar la tendència de l’última dècada a casa.
