Un equip commovedor

Història del bar­ce­lo­nisme, el que es va viure ahir a l’estadi Lluís Com­panys. I és que el Barça va gua­nyar la lliga al Real Madrid als mor­ros. No és encara matemàtic –la distància entre els dos equips és de 7 punts quan en fal­ten 9 per dis­pu­tar-se–, i ho podria ser dijous al camp de l’Espa­nyol, però la victòria (4-3) dels blau­grana en el clàssic es va cele­brar pràcti­ca­ment com un títol. Montjuïc feia goig ahir: ja de bon començament, amb un tifo gegant situat a la grada late­ral amb l’escut de l’enti­tat, el mis­satge “Porto l’escut al pit” i, a la resta del camp, milers de ban­de­ro­les blau­grana, repar­ti­des pel club a tot­hom, deco­rant la postal, que va que­dar impo­nent; durant l’enfron­ta­ment, la parròquia culer va empènyer l’equip i hi va estar a sobre, com acos­tuma a fer quan la cita és gran, i, ja al final, va ser una festa.

Perquè el grup que ori­enta Hansi Flick ha pro­ta­go­nit­zat una tem­po­rada ino­bli­da­ble que es tan­carà amb super­copa, copa i, si res es torça, lliga. Tres títols gua­nyats al Real Madrid, amb el qual s’ha enfron­tat qua­tre vega­des aquesta cam­pa­nya i l’ha gua­nyat totes qua­tre. El con­junt culer li ha dei­xat clar qui mana aquest curs i ha aca­bat empe­nyent l’enti­tat pre­si­dida per Flo­ren­tino Pérez a pren­dre deci­si­ons. Carlo Ance­lotti, superat un dia més per Hansi Flick, no seguirà al club blanc i caldrà veure quins fut­bo­lis­tes mar­xen, quins con­ti­nuen i quins arri­ben.

Ben segur que qui no aban­do­narà l’equip és Kylian Mbappé. El Madrid ha per­dut com­ple­ta­ment el nord des de l’ater­ratge de l’ata­cant francès, a qui Ance­lotti no ha sabut tro­bar encaix en l’engra­natge del campió de lliga i d’Europa, però, enmig d’aquest con­text, para­do­xal­ment el 9 és el seu millor fut­bo­lista. Per Mbappé, autor dels tres gols del seu equip, s’aguanta única­ment el Real Madrid, que ahir, tot i estar obli­gat a gua­nyar, va sor­tir al feu bar­ce­lo­nista a veure-les venir. El con­junt madri­dista se sent infe­rior a aquest Barça i va creure que la millor manera d’obte­nir els tres punts que neces­si­tava era tan­car-se a prop de la seva àrea i espe­rar el moment per con­tra­a­ta­car. Al prin­cipi li va sor­tir bé i, amb dues urpa­des de Mbappé (5’ i 14’), es va situar 0-2.

Però aquest Barça és un equip com­mo­ve­dor. Cau i s’aixeca, cau i s’aixeca, i cau i s’aixeca. És una pas­sada. I tant li fa com sigui de forta la gar­ro­tada. Es posa dem­peus, s’espolsa i con­ti­nua. I ahir ho va tor­nar a fer, exhi­bint la resiliència que el carac­te­ritza. Perquè no només era refer-se després del 0-2 en el minut 15 de par­tit, també hi pesava l’eli­mi­nació de dimarts al feu de l’Inter en la Cham­pi­ons Lea­gue, un cop dolorós. Però, com si no passés res, va anar fent. És capaç de tot. També, un dia més, de sobre­po­sar-se a un arbi­tratge cala­mitós d’Ale­jan­dro Hernández Hernández. El col·legiat canari no va tenir el dia, i va per­ju­di­car, i molt, el Barça amb les seves deci­si­ons: en el 0-2 hi ha falta de Val­verde a Lamine Yamal en l’acció prèvia; ja amb 3-2, Tcho­uaméni hau­ria d’haver estat expul­sat amb ver­me­lla directa per haver fet falta a Fer­ran Tor­res en una ocasió mani­festa de gol; per aca­bar-ho d’ado­bar, amb 4-3, el mateix Tcho­uaméni va fer un penal cla­morós, després de blo­que­jar amb el braç dins l’àrea un xut també de Fer­ran Tor­res que l’àrbi­tre, tot i ser adver­tit pel VAR i anar-ho a revi­sar al moni­tor, no va xiu­lar, i al final va inva­li­dar el 5-3 de Fermín per unes mans, que aquesta vegada sí que va con­si­de­rar puni­bles mirant-s’ho al moni­tor. Com el dia de la final de copa, tam­poc en aquesta ocasió es pot quei­xar, en aquest sen­tit, el Real Madrid.

Així, l’equip culer s’hi va posar i en uns 25 minuts antològics va des­tros­sar el Real Madrid: li va remun­tar el 0-2 i li va cla­var qua­tre dia­nes. Els blau­grana es van dei­xar anar, van enfon­sar cap a la seva por­te­ria, encara més, el con­junt blanc i les oca­si­ons i els gols es van anar suc­ceint. Pri­mer va ser Eric Gar­cia (19’), en un ser­vei de córner; després, Lamine Yamal (32’), que va empa­tar amb un golàs marca de la casa xutant al pal llarg, i, final­ment, Rap­hinha, amb un doblet (34’ i 45’), va cul­mi­nar l’obra. En tres d’aques­tes dia­nes Fer­ran Tor­res va ser assis­tent. El Real Madrid no va atra­par abso­lu­ta­ment res des que va fer el 0-2 i va ser alliçonat per un Barça que va tan­car el pri­mer acte dis­fru­tant i fent dis­fru­tar un encès estadi que cele­brava entre olés cada pas­sada dels culers.

I la joia va con­ti­nuar en el segon. Amb Eric fent una sotana a Vinícius, Pedri gua­nyant acci­ons de cos a cos a Belling­ham i espol­sant-se rivals amb elegància, i Lamine Yamal pro­duint cada vegada que tocava la pilota. Mal­grat tot, el Barça no ho va aca­bar de sen­ten­ciar i, en una acció ben aïllada, perquè el Real Madrid con­ti­nu­ava liqui­dat, Mbappé (70’) el va rea­ni­mar. Tot i això, el con­junt blanc no va espan­tar, fins al final, quan va tenir dues oca­si­ons. Mbappé i el jove del plan­ter Víctor Muñoz van estar a punt d’empa­tar, però Szc­zesny en una ocasió i la mala pun­te­ria en l’altra ho van impe­dir. Les dues acci­ons van ser a camp obert, gai­rebé en el temps afe­git. No n’aprèn, el Barça, o, més ben dit, no en vol apren­dre. És la seva natu­ra­lesa, és així i no can­viarà. No li va pas mala­ment. Quin equipàs.