L’alegria va per barris. El Barça ha aixecat tres títols en el primer any de l’era Flick, però no tothom ho ha viscut amb plenitud i satisfacció dins la interioritat dels vestidors. Ansu Fati és el rostre trist del triplet. L’èxit del col·lectiu també amaga, a vegades, la seva cara amarga. Poc a celebrar en el seu cas. Un altre annus horribilis per a Anssumane Fati. La frustració del 10.

Ansu, el Barça i el Mònaco continuen en negociacions. Tot encaminat, però no tancat. El futbolista fa dies que va donar el vistiplau a l’operació, però el Barça continua treballant per aconseguir el millor acord possible. Tensa espera a l’estadi Lluís II. Sigui com sigui, la seva sortida del club era i continua sent l’única via possible, perquè el seu distanciament amb Hansi és una certesa, pública i notòria. Ansu no ha tingut espai al Barça de Flick i no en tindrà en el futur. El seu dorsal busca nou propietari.

L’últim gol oficial d’Ansu Fati com a professional cal anar-lo a buscar el 9 de novembre del 2023, no amb la samarreta del Barça, sinó amb la del Brighton & Hove Albion. Va ser contra l’Ajax, en l’Europa League. La dada il·lustra bé la seva mala temporada al Barça. No ha marcat cap gol en el seu retorn al club, i això que el Barça de Flick ha superat la barrera de les 100 dianes. Aquesta altra dada també ho explica bé tot. Tampoc ha repartit cap assistència. La seva incidència en un Barça campió ha estat testimonial. Ha estat el futbolista de la plantilla que menys minuts ha jugat. Menys que Pau Víctor i Pablo Torre. Ansu només ha disputat amb Flick un total de 298 minuts (232 en la lliga, 37 en la Champions i 28 en la copa). Només tres titularitats. El seu divorci amb Flick és evident. Al tècnic no li han agradat certs gestos i actituds del futbolista i, quan ha jugat, Ansu tampoc ha fet mèrits per posar les coses difícils a l’entrenador. Aquell gol que tots els culers desitjaven celebrar no ha acabat arribant.

Ansu és esclau des de fa temps d’aquella lesió al genoll que es va fer contra el Betis el 2020. Allò ho va canviar tot. Una joguina trencada. Mai ha tornat a ser el mateix i ell és el primer a prendre’n consciència. Segurament tampoc resulta gens fàcil de digerir el fet de veure com tots els elogis, totes les portades i totes les pilotes passen pels peus d’un altre jove talent com Lamine Yamal. Ansu veu en els ulls de Lamine tot allò que hauria pogut ser ell i no ha estat. La comparació amb Lamine fa mal, com al seu dia li va fer mal la comparació amb Messi. Per això, Ansu i el seu entorn entenen que el més sensat ara és buscar un nou repte lluny del Barça, i tots els camins porten cap a Mònaco. Ansu tenia fe en ell mateix després de la cessió a Anglaterra, però el seu retrobament amb el Barça no ha sortit com ell esperava. Marxarà amb tres títols més, sí, però amb un gran buit al cor i, sobretot, amb la gran espina clavada de no haver pogut tenir el comiat que segurament sí que hauria merescut. Aquí Flick ha estat intransigent i ni tan sols amb la lliga guanyada va donar a Ansu l’oportunitat de jugar uns últims minuts davant el seu públic. Història d’un desamor.