Com a període en un mandat de sis anys, cent dies són molt poca cosa. Però sent els primers, sempre serveixen per entreveure cap a on anirà una gestió, en aquest cas la de Sandro Rosell com a president del Barça. Aquest període s'ha dedicat intensament a revisar la situació interna del club i els cent dies gairebé coincidiran amb la data de l'assemblea de compromissaris, en què es presentaran els resultats de les auditories i de la due diligence, que hauran de reflectir la situació real del club. Que es reflectiran pèrdues en la gestió de Laporta i possibles actuacions poc ètiques en els últims anys ja és de domini públic, i això pot obrir un conflicte entre els actuals directius i els predecessors. Va ser una promesa electoral de Rosell que explicarien la situació real del club i està bé que la pensin complir. Però també hauran de saber convèncer que això és el que convé més al club i no una venjança per antigues baralles entre uns i altres. L'aposta esportiva era inqüestionable i el que s'ha intentat ha estat aprofundir-hi i reforçar-la. A partir d'ara, també serà l'hora de construir el futur, que en el club sempre és ara. I més complicat que revisar el que han fet els altres.