Com a període en un man­dat de sis anys, cent dies són molt poca cosa. Però sent els pri­mers, sem­pre ser­vei­xen per entre­veure cap a on anirà una gestió, en aquest cas la de San­dro Rosell com a pre­si­dent del Barça. Aquest període s'ha dedi­cat inten­sa­ment a revi­sar la situ­ació interna del club i els cent dies gai­rebé coin­ci­di­ran amb la data de l'assem­blea de com­pro­mis­sa­ris, en què es pre­sen­ta­ran els resul­tats de les audi­to­ries i de la due dili­gence, que hau­ran de reflec­tir la situ­ació real del club. Que es reflec­ti­ran pèrdues en la gestió de Laporta i pos­si­bles actu­a­ci­ons poc ètiques en els últims anys ja és de domini públic, i això pot obrir un con­flicte entre els actu­als direc­tius i els pre­de­ces­sors. Va ser una pro­mesa elec­to­ral de Rosell que expli­ca­rien la situ­ació real del club i està bé que la pen­sin com­plir. Però també hau­ran de saber convèncer que això és el que convé més al club i no una ven­jança per anti­gues bara­lles entre uns i altres. L'aposta espor­tiva era inqüesti­o­na­ble i el que s'ha inten­tat ha estat apro­fun­dir-hi i reforçar-la. A par­tir d'ara, també serà l'hora de cons­truir el futur, que en el club sem­pre és ara. I més com­pli­cat que revi­sar el que han fet els altres.