Només havien passat noranta segons des del xiulet del col·legiat que donava inici a la segona part. Iniesta agafava la pilota a deu metres de la frontal s'encarava a un jugador del València i, en paral·lel, acaronava la pilota per deixar-la en un teva meva elèctric a Xavi. Iniesta s'endinsava dins la teranyina de defenses i com un raig de llum rebia la pilota del terrassenc. Tot sol es plantava davant de César i amb un xut creuat el batia per baix. Èxtasi al Camp Nou. Deliri i dedicatòria a la seva parella, l'Ana, que està embarassada. N'hi havia per a això i per a molt més. Iniesta marcava i aquesta vegada ho feia vestit de blaugrana. Un gol pels escèptics que l'encasellen com a golejador amb la selecció estatal. El gol era un cop psicològic al plantejament del València i vitamina d'orgull per al Barça. Tot va venir d'una genialitat del manxec més popular de Barcelona, que combinava amb un altre baixet, Xavi, que es va associar amb ell per fer el gol de la nit.

Iniesta sempre ha estat un futbolista màgic, amb un tracte de pilota i una tècnica que l'eleven a l'olimp dels millors. No té rivals en aquesta faceta del joc però els seus crítics sempre li han retret que no estava fi de cara a porteria. Enguany ha marcat dos gols, la temporada passada només en va fer un, i aquest curs sembla que serà un bon any per al bon jan d'Andrés de cara a porteria. Aquest gol no serà recordat com aquell especial, màgic i d'àmplia carrega històrica de la semifinal de la Champions a Stamford Bridge, pròleg de la tercera copa d'Europa del Barça. Però el gol d'ahir va ser una diana d'orgull, de casta, que marcarà una temporada. Va ser el gol de la llum i el que va capgirar com un mitjó el guió d'un matx que pintava molt malament per al Barça. I aquest cop d'autoritat va arribar per un home poc amant dels flaixos, les entrevistes i sempre reclòs en la seva timidesa característica. Ahir, va tornar a ser el gran Andrés. Aquell de les nits màgiques, profund i incisiu tant per la banda com pel mig. Va ser el millor dels onze homes que vestien de blaugrana i està cridat a estirar el carro en un moment en què la nebulosa més terrorífica, la de la crisi, començava a sobrevolar el Camp Nou. Un manxec, no tan boig com el famós Don Quijote, però encertat i elegant com la prosa de Cervantes. Va ser la nit d'Iniesta i aquesta vegada no anava vestit de vermell sinó de blaugrana.

El manxec va rebre el premi del gol en un inici de temporada en què el Barça de Guardiola és més estèril que mai en aquesta faceta. L'estendard d'aquesta falta d'efectivitat torna a ser Villa, que ahir va tenir fins a tres clares ocasions per marcar, però un encertat César li va tornar a amargar la nit. Però Iniesta, com el millor dels terapeutes, va arribar quan més ho necessitava el seu equip i això és la millor notícia per a un Barça assedegat de gols. El blaugrana, que ja havia marcat en la primera jornada de lliga a Santander, repetia ahir. Marcava per segon partit consecutiu, després d'haver-ho fet també el passat dimarts a Escòcia amb la selecció estatal.

El migcampista del planter va dedicar el gol a la seva parella, que està embarassada

Andrés Iniesta també marca amb el Barça i comença el camí de la remuntada amb una gran jugada