Gols en blaugrana

Només havien pas­sat noranta segons des del xiu­let del col·legiat que donava inici a la segona part. Ini­esta aga­fava la pilota a deu metres de la fron­tal s'enca­rava a un juga­dor del València i, en paral·lel, aca­ro­nava la pilota per dei­xar-la en un teva meva elèctric a Xavi. Ini­esta s'endin­sava dins la tera­nyina de defen­ses i com un raig de llum rebia la pilota del ter­ras­senc. Tot sol es plan­tava davant de César i amb un xut cre­uat el batia per baix. Èxtasi al Camp Nou. Deliri i dedi­catòria a la seva pare­lla, l'Ana, que està emba­ras­sada. N'hi havia per a això i per a molt més. Ini­esta mar­cava i aquesta vegada ho feia ves­tit de blau­grana. Un gol pels escèptics que l'enca­se­llen com a gole­ja­dor amb la selecció esta­tal. El gol era un cop psi­cològic al plan­te­ja­ment del València i vita­mina d'orgull per al Barça. Tot va venir d'una geni­a­li­tat del man­xec més popu­lar de Bar­ce­lona, que com­bi­nava amb un altre bai­xet, Xavi, que es va asso­ciar amb ell per fer el gol de la nit.

Ini­esta sem­pre ha estat un fut­bo­lista màgic, amb un tracte de pilota i una tècnica que l'ele­ven a l'olimp dels millors. No té rivals en aquesta faceta del joc però els seus crítics sem­pre li han retret que no estava fi de cara a por­te­ria. Enguany ha mar­cat dos gols, la tem­po­rada pas­sada només en va fer un, i aquest curs sem­bla que serà un bon any per al bon jan d'Andrés de cara a por­te­ria. Aquest gol no serà recor­dat com aquell espe­cial, màgic i d'àmplia car­rega històrica de la semi­fi­nal de la Cham­pi­ons a Stam­ford Bridge, pròleg de la ter­cera copa d'Europa del Barça. Però el gol d'ahir va ser una diana d'orgull, de casta, que mar­carà una tem­po­rada. Va ser el gol de la llum i el que va cap­gi­rar com un mitjó el guió d'un matx que pin­tava molt mala­ment per al Barça. I aquest cop d'auto­ri­tat va arri­bar per un home poc amant dels flai­xos, les entre­vis­tes i sem­pre reclòs en la seva timi­desa carac­terística. Ahir, va tor­nar a ser el gran Andrés. Aquell de les nits màgiques, pro­fund i inci­siu tant per la banda com pel mig. Va ser el millor dels onze homes que ves­tien de blau­grana i està cri­dat a esti­rar el carro en un moment en què la nebu­losa més ter­rorífica, la de la crisi, començava a sobre­vo­lar el Camp Nou. Un man­xec, no tan boig com el famós Don Qui­jote, però encer­tat i ele­gant com la prosa de Cer­van­tes. Va ser la nit d'Ini­esta i aquesta vegada no anava ves­tit de ver­mell sinó de blau­grana.

El man­xec va rebre el premi del gol en un inici de tem­po­rada en què el Barça de Guar­di­ola és més estèril que mai en aquesta faceta. L'esten­dard d'aquesta falta d'efec­ti­vi­tat torna a ser Villa, que ahir va tenir fins a tres clares oca­si­ons per mar­car, però un encer­tat César li va tor­nar a amar­gar la nit. Però Ini­esta, com el millor dels tera­peu­tes, va arri­bar quan més ho neces­si­tava el seu equip i això és la millor notícia per a un Barça asse­de­gat de gols. El blau­grana, que ja havia mar­cat en la pri­mera jor­nada de lliga a San­tan­der, repe­tia ahir. Mar­cava per segon par­tit con­se­cu­tiu, després d'haver-ho fet també el pas­sat dimarts a Escòcia amb la selecció esta­tal.

El mig­cam­pista del plan­ter va dedi­car el gol a la seva pare­lla, que està emba­ras­sada

Andrés Ini­esta també marca amb el Barça i comença el camí de la remun­tada amb una gran jugada