El fet que la Unesco decidís reconèixer el patrimoni immaterial és una gran notícia per se, més enllà de l'alegria dels castellers. Perquè una cosa tan menyspreada com allò immaterial necessita una reivindicació.

Totes les comparacions del futbol amb la vida m'han semblat sempre insuficients, vagues i incompletes. Però la vigília del clàssic, d'aquest clàssic en especial, em remet al valor d'allò immaterial. No recordo un xoc d'estils com el que veurem dilluns, al punt més alt del futbol de clubs. El del Barça defensa una sèrie de valors que Mourinho té tot el dret de considerar irrellevants.

Com ara aprofitar-se d'una escletxa reglamentària per treure'n profit. La pregunta de sempre: és legal, però, és lícit? És ètic?

Avui, que el futbol premia la proposta del Barça amb la compensació gratificant de la victòria, és fàcil fer-li costat en decisions com ara la de substituir Piqué perquè no veiés la vermella. Ser-ho i semblar-ho. La necessitat de Guardiola de prendre distància de determinades actituds el converteix en un personatge segurament més histriònic del que voldria.

Entrevistat per El 9 Esportiu de Catalunya, el carismàtic César Menotti va dir sobre la decisió del Barça de fitxar Guardiola com a entrenador: «Té la convicció necessària per defensar les idees en el terreny en què més costa fer-ho: el de les derrotes.»

Una virtut tan lloable com necessària. Però en Pep encara no l'ha hagut d'exhibir.

Mentre escric, parla sobre Javier Mascherano en roda de premsa. La condició de deixeble de Marcelo Bielsa –referent de Guardiola– li ha servit per adaptar-se tant a dins com a fora del camp. «L'estil del Barça no depèn dels títols», diu.

Bielsa, que acaba de dimitir com a seleccionador xilè per fidelitat al president sortint, sol recordar que «l'èxit no dóna necessàriament la felicitat». A l'argentí li agrada lloar els efectes positius de la derrota, que ensenya, i els molt negatius que la victòria, que encega, té sobre els protagonistes.

Però no és del tot així. Almenys en el cas d'aquest Barça. Perquè, precisament, un tresor immaterial reposa rere les seves victòries; el premi a una manera de fer agermanada amb el respecte al rival i a l'espectador, al joc net i la passió per l'esport.

Els triomfs d'aquest Barça fan coixí per quan arribin temps pitjors i els oportunistes de sempre posin el model en dubte. Per això la victòria no resulta, en aquest cas, tan nociva com diu Bielsa.