CULTURA DE CLUB
RAMIRO MARTÍN-LLANOS
Winkels i el «petit Cruyff il·lustrat»
Probablement, no hi havia millor manera d'abordar la personalitat de Johan Cruyff que fent un recull de les seves millors frases. Cent cinquanta, en aquest cas. L'obra és cosa de l'Edwin Winkels, holandès resident a Catalunya des de fa més de vint anys. Escoltant Cruyff (Cossetània Edicions, col·lecció Fora de Joc). Winkels és ara un reporter d'informació general. Ploma intrèpida de la quotidianitat barcelonesa. Però fins l'any 2000 va ser cronista de Barça a El Periódico, matutí que no ha abandonat. Possiblement, la distància que ha pres del fet esportiu durant aquesta dècada li ha permès ser el màxim d'honestament sincer sobre una figura carismàtica com és Johan. L'exercici periodístic és superb. Winkels especifica que, tot i ser compatriota del protagonista, mai no van compartir taula i estovalles. El detall pot semblar superficial; no ho és pas. Parla de la necessitat periodística de prendre distància per escriure amb total llibertat. Una actitud gairebé anacrònica en el periodisme esportiu actual. «Es tracta d'un cordó higiènic que crec que hauria d'existir sempre entre els protagonistes i nosaltres, que hem d'explicar el que passa.»
L'interessant del retrat és la llibertat per abordar un personatge immens sense cap censura. Winkels reconeix en Cruyff «un paio llest, que diu coses interessants». També assumeix el llegat inconfusible que va saber deixar al Barça: «L'optimisme capaç de combatre l'avui patirem del barcelonista i el català i el bon joc. N'hi ha una generació d'aficionats de 20 anys que només coneix el Barça de les victòries. Això es nota a les grades. Hi ha més alegria i confiança.»
Cada frase de les cent cinquanta està acompanyada per una explicació, de vegades anecdòtica, de vegades informativa, que la complementa de manera decisiva. El llibre sap anar més enllà dels «palomos» que fan estiu, les gallines de pell o els moments donats. Winkels parla de Johan com una persona a la qual no només li ha estat igual el llenguatge, sinó que en va crear un de propi, que només ell utilitza.
Genial però contradictori, sincer però fidel als seus amics, Cruyff regala frases memorables, algunes alienes al repertori més conegut. Com ara «la casualitat és lògica» o «utopies que mai arriben» o la versió lliure d'una dita: «En terra de cecs el borni és el rei, però continua sent borni.»
Winkels no veu coses de Johan en la figura de Pep Guardiola més enllà del pensament futbolístic que els uneix com un mestre i el seu deixeble. «Guardiola protegeix gelosament els seus jugadors, mentre que Johan buscava la confrontació amb ells. No només deia el que feia malament un jugador seu, sinó que ho deia en públic.»
Avui, el seu llegat, ajornat per un alumne avantatjat, té els culers en un núvol. Entre les 150, una frase eloqüent: «Saps què em cridava més l'atenció quan vam ser proclamats campions? Que la gent no em digués felicitats, sinó gràcies.»