Rafa Jordà, pel camí més llarg
El català Rafa Jordà, que va deixar la Damm sent juvenil per provar sort al Numància, ha aterrat a primera divisió als 26 anys gràcies al Llevant
El passat 12 de setembre, Rafa Jordà marcava el seu primer gol a primera divisió. Luis García, tècnic del Llevant, li havia donat la titularitat a Getafe i el gol serviria per a ben poca cosa, ja que els de Míchel sumarien els tres punts amb un triomf clar (4-1). Per Jordà, però, era el premi a una llarga carrera plena d'alts i baixos que, finalment, començava a treure el cap en l'elit del futbol estatal. El camí que l'ha portat a disputar onze partits d'aquesta lliga no ha estat gens convencional. Sent encara juvenil, va decidir abandonar la Damm per provar sort als equips inferiors del Numància. «Quan tenia 18 anys, els meus pares insistien molt que estudiés, però a mi em semblava que m'aniria millor com a futbolista. I com que ja feia deu anys que era a la Damm, vaig marxar.» A Sòria va començar un periple que el va conduir a una llarga llista de clubs i que el va fer passar per totes les categories, des de tercera divisió fins a primera: el Peralta, el Benidorm, l'Alacant, l'Hèrcules i el primer equip del Numància, amb el qual va arribar a jugar tres partits a primera en la temporada 2004/05. Aquella experiència va ser gairebé anecdòtica i no ha estat fins aquesta temporada, amb 26 anys, que la primera divisió ha tornat a picar a la seva porta. El curs passat va pujar amb el Llevant i, malgrat els reforços de l'estiu –Caicedo i Stuani–,Luis Garcia ja li ha donat 11 partits. «No és fàcil perquè la competència és gran; el club va invertir en dos grans davanters. Però, tot i haver tingut pocs minuts, estic content; he de continuar en la mateixa línia», diu el davanter, que es defineix com un 9 clàssic: «Jugo bé d'esquena a porteria, obro espais als companys i la llàstima és que no hagi tingut sort de cara a porteria.»
La setmana passada, Jordà ja va trepitjar la gespa de l'Estadi Olímpic en l'amistós Catalunya-Hondures, després d'haver estat convocat per Johan Cruyff, i avui la seva il·lusió seria estrenar-se al Camp Nou contra un Barça al qual qualifica com el millor equip del món: «Fa poques setmanes vam perdre 8-0 contra el Madrid, però continuo pensant que el Barça és el que juga un futbol més bonic. És espectacular veure'ls jugar. Si ells estan bé, és gairebé impossible guanyar-los, tant se val si juguen Messi i Puyol o si ho fan uns altres.» La baixa de Caicedo podria obrir-li les portes de la titularitat 24 hores després del seu 27è aniversari. Un veterà acabat d'arribar a primera.
Andrés Iniesta, un vell conegut
Jordà, originari de Montcada i Reixach, va començar a destacar de ben petit a la Damm, on va coincidir amb l'ara espanyolista Sergio García. En aquells anys, el seu equip solia enfrontar-se sovint al Barça i remenant en les fotografies del web oficial (www.rafajorda.com), se'n por trobar una al costat d'un joveníssim Andrés Iniesta. Tots dos ja eren capitans. Ara, Jordà prova de fer-se un forat a primera, mentre que el de Fuentealbilla està a les portes de la Pilota d'Or: «No tinc paraules per parlar d'ell. És increïble l'elegància amb què juga. A més, tothom que ha tingut l'oportunitat de conèixer-lo l'adora. És un exemple.»