El pas­sat 12 de setem­bre, Rafa Jordà mar­cava el seu pri­mer gol a pri­mera divisió. Luis García, tècnic del Lle­vant, li havia donat la titu­la­ri­tat a Getafe i el gol ser­vi­ria per a ben poca cosa, ja que els de Míchel suma­rien els tres punts amb un tri­omf clar (4-1). Per Jordà, però, era el premi a una llarga car­rera plena d'alts i bai­xos que, final­ment, començava a treure el cap en l'elit del fut­bol esta­tal. El camí que l'ha por­tat a dis­pu­tar onze par­tits d'aquesta lliga no ha estat gens con­ven­ci­o­nal. Sent encara juve­nil, va deci­dir aban­do­nar la Damm per pro­var sort als equips infe­ri­ors del Numància. «Quan tenia 18 anys, els meus pares insis­tien molt que estudiés, però a mi em sem­blava que m'ani­ria millor com a fut­bo­lista. I com que ja feia deu anys que era a la Damm, vaig mar­xar.» A Sòria va començar un peri­ple que el va con­duir a una llarga llista de clubs i que el va fer pas­sar per totes les cate­go­ries, des de ter­cera divisió fins a pri­mera: el Peralta, el Beni­dorm, l'Ala­cant, l'Hèrcu­les i el pri­mer equip del Numància, amb el qual va arri­bar a jugar tres par­tits a pri­mera en la tem­po­rada 2004/05. Aque­lla experiència va ser gai­rebé anecdòtica i no ha estat fins aquesta tem­po­rada, amb 26 anys, que la pri­mera divisió ha tor­nat a picar a la seva porta. El curs pas­sat va pujar amb el Lle­vant i, mal­grat els reforços de l'estiu –Cai­cedo i Stu­ani–,Luis Gar­cia ja li ha donat 11 par­tits. «No és fàcil perquè la com­petència és gran; el club va inver­tir en dos grans davan­ters. Però, tot i haver tin­gut pocs minuts, estic con­tent; he de con­ti­nuar en la mateixa línia», diu el davan­ter, que es defi­neix com un 9 clàssic: «Jugo bé d'esquena a por­te­ria, obro espais als com­panys i la llàstima és que no hagi tin­gut sort de cara a por­te­ria.»

La set­mana pas­sada, Jordà ja va tre­pit­jar la gespa de l'Estadi Olímpic en l'amistós Cata­lu­nya-Hon­du­res, després d'haver estat con­vo­cat per Johan Cruyff, i avui la seva il·lusió seria estre­nar-se al Camp Nou con­tra un Barça al qual qua­li­fica com el millor equip del món: «Fa poques set­ma­nes vam per­dre 8-0 con­tra el Madrid, però con­ti­nuo pen­sant que el Barça és el que juga un fut­bol més bonic. És espec­ta­cu­lar veure'ls jugar. Si ells estan bé, és gai­rebé impos­si­ble gua­nyar-los, tant se val si juguen Messi i Puyol o si ho fan uns altres.» La baixa de Cai­cedo podria obrir-li les por­tes de la titu­la­ri­tat 24 hores després del seu 27è ani­ver­sari. Un veterà aca­bat d'arri­bar a pri­mera.