Avisats cap a semifinals

De ben segur que el par­tit d'ahir con­tra el Betis ser­virà a Guar­di­ola per treure coses posi­ti­ves. Almenys, amb vista a reforçar una mica més el seu dis­curs de la prudència i la humi­li­tat i que no hi ha rival fàcil. El Barça es va asse­gu­rar la clas­si­fi­cació per a les semi­fi­nals de la copa del Rei, en què s'enfron­tarà amb l'Alme­ria –va eli­mi­nar el Depor­tivo–, però va mal­grat el 5-0 de l'anada, durant molts minuts una suor freda va recórrer els cos­sos dels juga­dors blau­grana, que en el minut 7 per­dien 2-0. És un bon toc d'atenció amb vista al penúltim escull per arri­bar a la final, perquè tot­hom donarà per fet que serà fàcil dei­xar fora un equip al qual en la lliga van gole­jar al seu camp per 0-8. Però res més lluny de la rea­li­tat. El duel al Benito Villa­marín ha de ser­vir perquè l'equip sàpiga que no es pot rela­xar ni en la copa ni en la lliga, perquè les peti­tes des­con­ne­xi­ons es paguen molt cares. Aquest Barça n'ha donat mos­tres més que sufi­ci­ents, i la paraula relax no està en el seu voca­bu­lari.

Tal com s'espe­rava, Pep Guar­di­ola va fer alguns retocs en l'onze ini­cial. L'avan­tatge de l'anada li per­me­tia aquesta llicència. Ara bé, va ali­near un equip de ple­nes garan­ties i la prova més evi­dent que no les tenia totes amb el Betis al davant va ser la inclusió de Messi des de l'inici. L'argentí va estar acom­pa­nyat de Bojan i Afe­llay, que va dis­po­sar de la seva pri­mera titu­la­ri­tat després d'apro­fi­tar molt bé els minuts que va tenir con­tra el Màlaga i es va situar d'extrem per la banda dreta. Al mig del camp, Masc­he­rano va subs­ti­tuir Bus­quets; Keita, Ini­esta, i a la defensa Milito va tenir l'opor­tu­ni­tat que recla­mava i va fer pare­lla amb Piqué a l'eix. Els late­rals van ser Adri­ano i Maxwell. Els pri­mers minuts van donar la raó al tècnic blau­grana quan avi­sava que a Sevi­lla no hi ana­ven de pas­seig, perquè ho podien pas­sar mala­ment. Encara no s'havia con­su­mit el pri­mer minut del par­tit quan Milito, erràtic en tota la pri­mera mei­tat, va come­tre una falta molt peri­llosa al late­ral de l'àrea. La va llançar Salva Sevi­lla i la va rema­tar Molina, que es va anti­ci­par als defen­ses i a Pinto. Les gra­des del Villa­marín, que mal­grat el resul­tat de l'anada pre­sen­tava una bona entrada, van començar a creure que el mira­cle pot­ser era pos­si­ble. I més encara quan cinc minuts més tard, Eze­quiel va arren­car des del cen­tre del camp i en veure que cap juga­dor del Barça li impe­dia el pas va anar avançant fins a la fron­tal, va assis­tir un altre cop Molina que, sol davant Pinto, no va fallar. Els blau­grana esta­ven com­ple­ta­ment ator­dits, superats per aquest inici tre­pi­dant dels anda­lu­sos, que sense res a per­dre, van sor­tir amb idèntic plan­te­ja­ment que al Camp Nou. Valents i pres­si­o­nant molt amunt. Calia una res­posta del Barça per atu­rar l'allau ofen­siva dels de Pepe Mel per evi­tar que un ter­cer gol encara els fes créixer més sobre el camp. El va estar a punt de fer Eze­quiel en el minut 15 de par­tit, però Piqué, pro­vi­den­cial, ho va evi­tar. Fins a aquell moment, el Barça només s'havia apro­xi­mat a la por­te­ria de Casto amb xuts llu­nyans de Keita i un parell d'Afe­llay.

Cap al minut 30 de joc, i just després que el Betis tornés a tenir una bona ocasió amb una falta des de la fron­tal, Masc­he­rano va aga­far les reg­nes i va començar a orde­nar la pressió men­tre que Xavi inten­tava acon­se­guir la pos­sessió de la pilota i tro­bar la pausa necessària per cal­mar el par­tit. Ho van acon­se­guir a mit­ges, perquè el Betis con­ti­nu­ava gene­rant sen­sació de perill en cada arri­bada. En el minut 37, però, una altra assistència del de Ter­rassa va dei­xar en car­rera Messi amb el cen­tral, i l'argentí, més ràpid i aguan­tant molt bé en la lluita cos a cos, es va plan­tar davant Casto i va defi­nir per sota les cames. El gol hau­ria d'haver ser­vit per enfon­sar els ànims dels verd-i-blancs, però just abans de la mitja part un mal rebuig de Milito va per­me­tre que Arzu fes el ter­cer. Men­tre els juga­dors ana­ven cap als ves­tu­a­ris, alguns fut­bo­lis­tes del Barça es van que­dar uns ins­tant cla­vats pen­sant com podia ser que s'hagues­sin com­pli­cat tant la vida en els minuts ini­ci­als.

En la segona part, el Betis va sor­tir amb la mateixa acti­tud i va con­ti­nuar posant en mol­tes difi­cul­tats el FC Bar­ce­lona. Extra­or­dinària la men­ta­li­tat del con­junt andalús en els dos par­tits, tant al Camp Nou com al Benito Villa­marín, que ahir va xalar com feia temps que no ho feia. Fins i tot van fer l'onada. El Barça hau­ria pogut escurçar una mica més la distància si Messi no hagués errat un penal que ell mateix havia pro­vo­cat en xutar dins l'àrea. La pilota va tocar les mans d'un defensa. Aquesta errada va ser­vir per espe­ro­nar encara més els verd-i-blancs, que en el minut 65 van tenir una grandíssima ocasió de gol que va aca­bar topant amb el pal en un xut de Nacho esco­rat a l'esquerra. El par­tit va començar a bai­xar una mica, tan sols una mica, d'inten­si­tat a causa de l'esforç fet pels dos equips, i Guar­di­ola ho va apro­fi­tar per començar a fer can­vis. Va reti­rar Xavi per fer entrar Bus­quets. Era un canvi per donar una mica més de soli­desa al mig del camp i evi­tar d'aquesta manera més enves­ti­des del con­junt de Pepe Mel. També per donar des­cans als ten­dons del de Ter­rassa, que com sol pas­sar en tots els camps de la lliga esta­tal, va mar­xar ova­ci­o­nat per l'afició verd-i-blanca. Edu­cat i agraït va res­pon­dre amb aplau­di­ments. Abi­dal va reem­plaçar Afe­llay.

Quan l'àrbi­tre va xiu­lar el final, el públic va aco­mi­a­dar el seu equip amb una ovació. No era per a menys. És el pri­mer equip que ha estat capaç de superar el tot­po­derós Barça de Guar­di­ola lluny del Camp Nou.